La vida plena d'en Min

A la imatge es pot veure en Fermí Sidera, acompanyat de l'Enciclopèdia Catalana i d'en Miquel Serramitja i en Manel Castaño, a la cabina de correcció d'El Punt, a principis dels vuitanta, quan els textos encara es marcaven a mà i ell, que era amant de la cultura i de la llengua, molt sovint anava a trobar els infractors per dir-los que l'idioma era una cosa seriosa, que amb la ç no s'hi podia jugar. Fill de la Cellera de Ter, estudiant amb els claretians de Sant Boi de Llobregat i universitari a Barcelona, on es va decantar per la filologia catalana, va viure intensament els dies de la Transició i les corredisses fins que, quan va arribar a quart, ho va deixar tot per muntar un bar llibreria a Anglès, el Xuclamel i la Santa Bàrbara, en què, com ell mateix va escriure: “L'efervescència d'aquell temps em va agafar de ple. Potser si no m'hi hagués ficat tan a fons i m'hagués cuidat una mica no hauria tingut els problemes que vaig tenir? No ho sé, però la vida passava per allà davant, i era molt difícil resistir-s'hi, i a vegades costa molt pensar en la factura que hauràs de pagar.” El 1980, una malaltia li va fer perdre la cama esquerra, uns anys més tard li van amputar la dreta, però ell, lluny de caure en el desànim, va saber enfrontar-se al handicap fent esport, treballant a GERD (Revista del Discapacitat), impulsant solidaritat, viatjant o escrivint un blog: L' hereu Riera, on la ironia l'ajudava a gaudir de la vida que li passava pel davant.