La cultura de l'ocupació
Un miler de cases i pisos en nuclis urbans i urbanitzacions estan ocupats sense que hi hagi cap necessitat econòmica al darrere
Casadesús veu la pujada dels últims mesos amb preocupació
La Generalitat de Catalunya xifra en un miler el nombre de cases en urbanitzacions i pisos en nuclis urbans que estan ocupats a la demarcació de Girona sense raons econòmiques aparents. El delegat del govern, Eudald Casadesús (CDC), admet que està preocupat per l'augment de la “cultura de l'ocupació”, en al·lusió a aquest fenomen, que cal diferenciar dels casos de vulnerabilitat social.
L'última setmana de juliol, l'alcalde de Caldes de Malavella, Salvador Balliu (CDC), va rebre 150 signatures de veïns de la urbanització d'Aigües Bones. Els veïns estan farts del comportament incívic d'alguns ocupes i denuncien, entre altres coses, que els nouvinguts fan xivarri i es barallen.
El cas de Caldes és un més a la demarcació. Balliu s'ha reunit amb Casadesús per exposar-li la problemàtica al municipi. Tots es van reunir per primer cop al mes de març. Posteriorment, el delegat ha tingut dues reunions per debatre la qüestió amb alcaldes de municipis afectats per aquesta onada d'ocupacions que no responen a cap necessitat aparent. “Vam saber que hi havia casos en altres municipis”, explica Casadesús.
També són conegudes les ocupacions en urbanitzacions de Sils, Maçanet de la Selva i Vidreres, entre altres poblacions, però Casadesús esmenta que els ajuntaments de municipis com ara Blanes, Salt i Castelló d'Empúries també li han fet arribar queixes en aquest sentit. Així mateix, es té constància de casos a Llagostera i Torroella de Montgrí.
“No hi té res a veure”
L'exalcalde de Ripoll vol desvincular aquest fenomen de les persones amb problemes econòmics que tenen necessitat de disposar d'un sostre i que es posen a viure on poden. “Això no hi té res a veure. I la Generalitat hi fa tot el que pot, encara que de vegades sembli que és massa a poc a poc.” Casadesús indica que a Salt fan una “feina excel·lent” a l'hora d'atendre les necessitats més elementals, però que ara s'han trobat amb ocupacions d'aquest altre tipus.
Les ocupacions sense que hi hagi cap situació d'emergència social al darrere ni cap necessitat aparent provoquen tensió “i problemes de convivència” a Caldes i “a les comunitats de veïns”, reconeix el govern. El representant de la Generalitat diu que hi ha ocupants de tot tipus. A Valldolig (Blanes), Vallcanera (Sils) i Aigües Bones (Caldes), hi ha nouvinguts que són d'ètnia gitana. “Però no es pot parlar únicament d'un col·lectiu. Les casuístiques són diverses.”
Casadesús indica que el 99,9% de les finques ocupades són d'entitats bancàries. El delegat insta els bancs a presentar denúncia contra les ocupacions per iniciar un procés legal que hi posi fi. El que sí que fa el govern és “analitzar la seguretat dels serveis” als immobles ocupats i comprovar que els inquilins no punxin l'aigua o la llum.
Un dels últims municipis amb ocupes és Breda (Selva). Fonts del consistori han confirmat que hi ha uns pisos al centre del poble, propietat d'una entitat bancària, amb inquilins que se'ls han fet seus.
Poques eines per afrontar un problema convivencial
j. nadalEl regidor d'Acció Social de Salt (que inclou l'oficina d'habitatge i les àrees de Ciutadania i Convivència), Ferran Burch, admet que al municipi hi ha diversos casos d'ocupacions de pisos per raons que no són directament imputables a una emergència social, i que els consistoris tenen poques eines per afrontar el problema. Assegura que no els tenen quantificats, perquè el nombre és molt variable, i hi van fent front a mesura que van apareixent. Tot i que no de manera exclusiva, en molts casos tenen a veure amb el tràfic de drogues, tot i que hi ha casuístiques molt diverses, hi afegeix, com ara joves que ocupen un pis per poder-hi fer festes o per tenir un espai on estar-se. Habitualment, diu Burch, són pisos que són propietat d'entitats bancàries, i el consistori se n'assabenta en la majoria dels casos perquè els veïns ho denuncien. “El comportament d'aquestes persones sol ser conflictiu: embruten, fan soroll, hi ha presència d'animals descuidats… Un comportament molt diferent del de les persones que ocupen pisos per una situació de vulnerabilitat.”
Les actuacions van des de derivar-ho a serveis socials en els casos de vulnerabilitat manifesta fins a la mediació i la pressió policial per fer-los fora en altres circumstàncies.
Ocupacions d'hivern als habitatges buits
E. CSalvi Güell, alcalde de Castelló d'Empúries, admet que la problemàtica existeix en aquesta població, però com passa en molts altres municipis gironins. En aquest cas, les ocupacions il·legals es concentrarien en un parell de zones d'Empuriabrava. Segons l'alcalde, aquestes ocupacions d'habitatges no es poden atribuir a un sol grup ètnic i no es tracta d'una problemàtica única: en alguns casos, poden ser ocupacions amb un rerefons de dificultats econòmiques i socials, però hi ha indicis que a vegades els pisos ocupats poden servir per ubicar-hi activitats il·lícites. L'alcalde considera que hi pot haver una seixantena de pisos ocupats al municipi, dels quals s'està fent un seguiment amb els cossos policials per lluitar precisament contra les possibles activitats delictives que s'hi podrien estar duent a terme.
Güell també explica que a Empuriabrava les ocupacions es produeixen sobretot a l'hivern, a causa de l'elevat nombre de segones residències que queden buides, i que faciliten que les ocupacions passin més desapercebudes. “A l'estiu no ho tenen tan fàcil, perquè la majoria dels pisos estan ocupats”, explica l'alcalde.
Tensió “rebaixada” a Valldolig després d'una agressió
Al barri de Valldolig de Blanes hi ha ocupacions des de fa anys, però la tensió va arribar al punt àlgid al mes de febrer. Els problemes de convivència entre els ocupes –d'ètnia gitana– i els veïns van provocar que
hi hagués una agressió. “Ara s'ha rebaixat la tensió”, indica l'alcalde accidental de Blanes, Joaquim Torrecillas (CDC).
Arran d'aquells fets, el veí agredit va haver de ser protegit i posteriorment l'agressor hauria deixat el barri. Torrecillas assenyala que, gràcies a la intervenció del jutge i dels Mossos i a la mediació del consistori, la convivència ha millorat. Les desavinences van pujar de to, segons fonts consultades per aquest diari en aquell moment, per les conductes incíviques dels veïns d'ètnia gitana (ocupació a la via pública, sorolls i cotxes mal aparcats, entre altres aspectes), que van acabar enfrontant els dos sectors.
El 24 de febrer hi va haver una reunió entre representants dels veïns, de l'Ajuntament i dels cossos policials. Amb dades de fa uns mesos, a Valldolig hi ha una dotzena de pisos ocupats, la majoria en un sol bloc.