EnfemeniEPA

Un pla d’igualtat de gènere municipal fixa treballar les polítiques d’igualtat en tots els àmbits: l’educació, la salut, la cultura, la seguretat, les polítiques de joventut, entre altres. Convertit en una de les prioritats destacades de l’agenda de les corporacions locals, com es dota de contingut i sobretot d’acció la teoria que s’hi recull? Com es posen en pràctica els objectius que marca el pla?

Llagostera i Celrà són dues de les poblacions que han endegat la redacció de plans d’igualtat local amb la participació ciutadana. Els municipis del Gironès es poden adherir al pla d’igualtat de gènere del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt (2018-2019), que està en procés de renovació. “Cada municipi és diferent i per això ens vam plantejar fer un pla d’igualtat local, ja que a Llagostera no se n’havia fet mai cap”, explica la regidora d’Igualtat de Llagostera, Anna Viñas, que el defineix com un “paraigua”. El primer pas d’un pla, però, és realitzar una radiografia prèvia, “un diagnòstic acurat del que està passant pel que fa a gènere al municipi, quins problemes i necessitats té la població femenina” tenint en compte també altres factors com la classe social, l’origen, els estudis. La iniciativa de la redacció del pla va sorgir de la Taula de Dones de Llagostera. La regidora Anna Viñas assenyala que ja tenen la radiografia, amb dades quantitatives i qualitatives, i dilluns s’inicia la reunió del grup motor format per càrrecs electes, tècnics i representants d’entitats i associacions. D’aquestes trobades n’han de sorgir moltes propostes i el pla, la redacció del qual s’ha encarregat a la cooperativa de consultoria i recerca feminista Sudergintza Koop, en fixarà cinc o sis eixos centrals. Un d’aquests eixos serà segurament la necessitat de fer sensibilització, que es pot traduir en forma de tallers i de xerrades de violència masclista, entre altres continguts. A tall d’exemple: una de les accions es pot concretar en una campanya adreçada als infants de primària per treballar els masclismes. La regidora Anna Viñas recorda que són accions a desenvolupar a mitjà i a curt termini tenint en compte que és una radiografia del 2022. “Hem de fixar les prioritats d’aquests eixos i poder-ho concretar amb accions; per a això serveix un pla d’igualtat, que és com un paraigua que et fa una fotografia del que hi ha per poder determinar accions molt palpables”, insisteix Viñas. “Repensar l’urbanisme, quant a parcs, itineraris, és un tema recurrent a la Taula de Dones”, recalca en relació amb una de les possibles prioritats que poden sorgir del pla d’igualtat de Llagostera, que es va declarar municipi feminista el gener del 2020.

El psicòleg David Costa explicava una història que li va passar que és útil per il·lustrar pors que afecten el dia a dia de moltes dones. Contava que un vespre va coincidir al carrer amb una noia, que no coneixia de res. Tots dos portaven el mateix camí i ell va començar a seguir-la sense ser-ne conscient. Recorda que, centrat en les feines que havia de fer, van fer junts el recorregut fins a arribar al portal d’un edifici que sense saber-ho compartien tots dos. Ella va obrir la porta i ell va aprofitar per entrar darrere seu. La jove va esperar l’ascensor i ell va pujar tot seguit. No es van dir res. El seu pis era abans del de la jove. Va sortir i, en aquell moment, va sentir com la jove exhalava alleugerida. De cop, va entendre moltes coses.

Els ajuntaments de Palafrugell i Tossa de Mar han posat el focus en la violència masclista amb la creació d’un mapa amb els punts del municipi, on les dones se senten més insegures, i un protocol d’actuació en casos d’assetjament laboral, sexual i psicològic al consistori, respectivament.

A Palafrugell s’ha creat un mapa amb els punts del municipi on les dones se senten més insegures. Aprofitant el 8-M, l’Espai Dona de Palafrugell va crear diversos grups que van passejar per alguns punts del municipi amb l’objectiu de detectar tots aquells carrers i places que, en determinades circumstàncies, poden generar sensació de por o inseguretat a les dones. Ara tots aquests punts, i segons una nota de premsa, es dibuixaran sobre un mapa, que permetrà que el consistori obri una fase de treball per trobar-hi solucions i garantir que les dones se sentin segures en qualsevol punt de Palafrugell.

Per la seva part, Tossa de Mar portarà a aprovació del ple d’avui un protocol d’actuació per a casos d’assetjament a dins del consistori. El document, que té vint pàgines, defineix l’assetjament laboral, el sexual i el psicològic. En aquest treball també concreta quan es pot considerar una situació com a assetjament i orienta a l’hora de resoldre els conflictes. El consistori vol garantir la igualtat entre tots els seus treballadors independentment del gènere o la seva orientació sexual.

Per altra banda, l’Ajuntament també presentarà en el ple de demà un reglament municipal per autoritzar i desenvolupar la prestació de serveis en la modalitat de teletreball.

La jornada del 8-M es va tancar ahir arreu de la demarcació amb els actes més multitudinaris, concentracions i manifestacions que van omplir places i carrers de molts municipis a final de tarda. La denúncia de les violències masclistes, de la bretxa salarial, de la justícia patriarcal i de l’ascens dels partits i polítiques que fan perillar els avenços aconseguits pel feminisme va ser la tònica principal dels lemes i manifestos que es van corejar en tots aquests actes. A la capital de demarcació la convocatòria era doble, per part de dos col·lectius diferenciats: la primera a la plaça de l’U d’Octubre a iniciativa de la Coordinadora de Feminismes Anticapitalista; la segona, a partir de les set de la tarda a la plaça del Vi, la convocava la Plataforma Feminista Gironina.

El moviment feminista és robust i, a més, té futur, molt de futur. Uns 5.000 joves, 10.000 per l’organització, 3.500 segons la Guàrdia Urbana, estudiants de secundària i batxillerat es van mobilitzar ahir per Barcelona en una multitudinària, reivindicativa, festiva i emotiva manifestació per la igualtat de drets entre els homes i les dones.

La riuada juvenil, que va inundar la Via Laietana i va col·lapsar l’accés a la plaça Sant Jaume, estava formada majoritàriament per noies, però amb la presència també important en nombre de molts companys de classe masculins. “Som aquí per això de la feina”, deia un noi al carrer Ferran, mentre esperava per poder arribar fins a Sant Jaume. Quan se li va preguntar si això de la feina volia dir la igualat de sous entre homes i dones, la resposta va ser un rotund “sí”, d’ell i de l’amic que l’acompanyava.

La manifestació matutina va ser el preludi de la segona gran manifestació del dia, que va congregar més de 15.000 persones, segons el recompte que en va fer la Guàrdia Urbana, amb una nova demostració de força. No hi ha dubte que la jornada reivindicativa del 8-M s’ha consolidat, i l’afluència de gent ahir va ser una altra demostració d’aquesta realitat.

Tanta gent hi havia que la lectura del manifest, des de l’escenari situat al centre del passeig Lluís Companys, es va retardar fins a quarts de nou del vespre. La marxa va arrencar a les sis de la tarda i a les vuit del vespre tot just la capçalera arribava a l’Arc de Triomf i hi havia gent al llarg del passeig de Sant Joan, fins a la plaça Tetuan, i des d’aquí per la Gran Via fins a la confluència del passeig de Gràcia.

La convocatòria d’ahir va ser secundada per gent de totes les edats, i totes les tendències dins del moviment feminista, però el pes de la marxa el van portar, una vegada més, la gent jove. Aquest col·lectiu va aportar, a més, les ganes de manifestar-se festivament i, per això, la cançó Ay mamá, de Rigoberta Bandini, no va deixar de sonar durant tot el recorregut de la marxa amb vocació d’himne.

La manifestació va ser una amalgama de reivindicacions, des dels crits a favor de la regularització de les dones sense papers fins a la reivindicació d’unes pensions dignes. De fet, l’extens manifest que es va llegir al final recull aquestes i altres reivindicacions.

Com no podia ser d’altra manera, un dels punts del text que es va llegir demana la immediata retirada de les tropes de Rússia de territori ucraïnès i la fi del conflicte bèl·lic, a la vegada que es demana la no intervenció de l’OTAN i es denuncia la ingerència dels Estats Units en el conflicte.

El manifest va anar encapçalat de tres paraules clau, com tres proclames; precarietat, fronteres i violències. Es va demanar la derogació de la llei d’estrangeria, el tancament dels CIE, posar la cura de les dones en primer terme, un treball i unes pensions dignes, entre moltes altres reivindicacions.

El document alerta de la precarietat en què moltes dones viuen arran dels efectes perversos de la pandèmia de la covid-19. Tampoc es va obviar una de les últimes polèmiques de caràcter nacional que ha viscut el país i en el manifest es va fer un exprés pronunciament a favor del sistema d’immersió lingüística a les escoles.

A la manifestació, els sindicats s’hi van deixar notar, i també els partits, amb la presència, entre altres, de la presidenta del Parlament, Laura Borràs; la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, i el president d’ERC, Oriol Junqueras, que amb Carme Forcadell i altres polítics del seu partit marxaven rere una pancarta. També hi va haver representació socialista, com ara la tinenta d’alcaldia de Barcelona Laia Bonet; de la CUP, amb la diputada Eulàlia Reguant, o dels comuns, amb la presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach.

En declaracions a la premsa, Borràs va demanar que l’esperit del 8 de març es visqui cada dia, mentre que Carme Forcadell va demanar que la violència contra les dones sigui una qüestió d’estat.

La reivindicació feminista va ser transversal en la temàtica i en el territori. A Girona més de 1.500 persones van secundar la convocatòria de la Plataforma Feminista Anticapitalista en una manifestació que va arrencar a la plaça U d’Octubre. A Lleida van ser 700 els manifestants que van marxar des de la plaça Ricard Vinyes, mentre que a Tarragona la Imperial Tàrraco va ser el punt de sortida d’una marxa de 2.000 persone.

El manifest unitari també dedica un punt a la defensa dels drets de les treballadores sexuals, que alerta de les conseqüències que pot tenir la llei de llibertat sexual. En aquest sentit, al matí hi va haver a la plaça Sant Jaume una concentració d’un col·lectiu que reclama l’abolició de la prostitució i la pornografia. Fins a la plaça hi va anar també un grup reduït de feministes que defensen tot el contrari, i que la dona pot fer el que vulgui amb el seu cos, també vendre’l.

Aquest últim col·lectiu es va acostar al primer i es van produir agressions que van obligar a intervenir una dotació dels Mossos d’Esquadra que eren al lloc. “Aquesta violència també és patriarcal”, van cridar, en resposta, les agredides.

Un 73% de les metgesses afirmen que han patit actituds masclistes a la feina per part dels pacients. Aquesta és una de les dades més significatives de l’enquesta elaborada pel sindicat Metges de Catalunya (MC) a partir d’entrevistes a 685 professionals. El treball constata que, a banda d’un llenguatge sexista habitual en el tracte, sovint els pacients fan saber que prefereixen ser atesos per un metge perquè els dona “més credibilitat i confiança” que una facultativa.

D’altra banda, el 56% de les enquestades consideren que el fet de ser dones els limita les possibilitats de promoció laboral i el 53% asseguren que els càrrecs de responsabilitat del seu centre de treball els ocupen homes. És l’anomenat sostre de vidre que impedeix la promoció igualitària entre homes i dones, en aquest cas a la sanitat. Un exemple clar és el del mateix Institut Català de la Salut (ICS), on, amb un 75% de la plantilla formada per dones, “només el 30% se situen en llocs de comandament”, segons el sindicat, que també posa l’accent en l’11% de bretxa salarial que hi ha encara entre metges i metgesses.

El Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat ha obert una investigació a una multinacional del sector de la moda que només ven roba de talles petites, S i XS, no destinada al públic infantil. Els fets podrien ser constitutius d’una infracció greu i, per tant, rebre una multa d’entre 10.001 i 40.000 euros, i també es podrien imposar sancions accessòries com ara la prohibició de rebre ajuts i subvencions o d’establir contractes amb l’administració. La investigació parteix d’una denúncia presentada amb un formulari del web del departament on es poden reportar discriminacions i s’emmarca en un pla d’acció per combatre la pressió estètica aprovat ahir pel govern coincidint amb el Dia Internacional de les Dones.

La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, va detallar que la iniciativa pretén donar una resposta política a la imposició dels cànons estètics que perpetuen els estereotips i les discriminacions de gènere: “És una forma de violència contra les dones que té per objectiu disciplinar-nos: què i quant hem de menjar, com hem de vestir, com podem evitar que el nostre rostre o el nostre cos expressin l’edat que tenim.”

En paral·lel, el govern ja treballa en diverses actuacions de control del tallatge de la roba. L’Agència Catalana de Consum examinarà com s’està aplicant la regulació europea de talles a les botigues de roba per garantir que una M o una L etiquetades amb el distintiu EUR tinguin sempre la mateixa mida, sigui quina sigui la marca.

Es dona la circumstància que més del 40% de les adolescents d’entre 12 i 16 anys manifesten que es volen aprimar, segons una enquesta de 2020 a alumnes d’ESO feta per l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia.

Verge va subratllar que el pla no té només un objectiu sancionador. De fet, les mesures per combatre la pressió estètica s’estructuren al voltant de quatre eixos estratègics: la publicitat, el consum i l’alimentació; les xarxes socials; la cultura i els mitjans de comunicació, i el món laboral i esportiu.

En aquest sentit, s’inclouran continguts educatius a les escoles i als instituts en el marc del programa Coeduca’t, s’adoptaran acords sectorials amb el món de la publicitat i la moda perquè la representació dels cossos sigui més diversa i s’ajusti millor a la realitat i es dissenyarà una campanya de sensibilització a les xarxes socials dirigida especialment als joves respecte de l’ús dels filtres i retocs fotogràfics.

Així, Verge va reclamar al govern espanyol que obligui els influenciadors que fan publicitat a les xarxes a indicar si estan utilitzant filtres o retocs a les seves fotografies, una mesura que està en vigor en països com ara el Regne Unit o Noruega.

El 44% dels diputats del Parlament són dones, 59 de 135. Però no sempre ha estat així, perquè les primeres diputades no van asseure’s als escons fins el 1981, arran de les primeres eleccions autonòmiques al Parlament, després d’aprovar-se l’Estatut i del redreçament democràtic després de la llarga dictadura de Franco. N’eren vuit en aquella primera legislatura, només, i ho recorden amb “veritable emoció”, coincideixen totes, més que per la presència de les primeres dones pel fet que després de gairebé mig segle podien “representar el poble de Catalunya” al seu Parlament, també hi insisteixen. Rosa Barenys, Dolors Calvet, Teresa Calzada, Concepció Ferrer, Helena Ferrer, Marta Mata, Trinitat Neras i Assumpció Sallés van ser les primeres vuit diputades, perquè al Parlament del 1938 no n’hi havia hagut cap d’electa, malgrat que l’Estatut de Núria del 1932 permetia el sufragi femení i la presència a les llistes, cap dona va ser elegida, bàsicament per la nul·la tradició de formar part de les candidatures.

“Va ser un moment realment històric per la constitució del Parlament”, recorda Rosa Barenys, de manera que no es van “parar gaire a pensar que també ho era per a les dones”. Concepció Ferrer va ser-ne fins la vicepresidenta primera i relata que van ser uns anys en què “es van redactar i legislar la normativa en que es basa l’autogovern actual i es va bastir la Generalitat després de tants anys de dictadura”. Per això potser “es buscava, per damunt de tot, el consens polític a l’hora de preparar textos legislatius, encara molts dels quals són vigents”. Aquest fair play, o més aviat “respecte i dignitat envers la institució” dels primers anys del Parlament, recorda Concepció Ferrer, no el recorda en “d’altres parlaments” on ha exercit en la seva llarga carrera política.

Coincideix plenament en aquesta reflexió la primera diputada a intervenir en l’hemicicle: Dolors Calvet. La vallesana encara té present el silenci del Parlament a l’hora d’efectuar la primera interpel·lació que efectuava una dona, en el seu cas al conseller de Cultura. “És lògic que fos així, per la importància de recuperar les institucions i perquè tots érem conscients que les lleis que debatíem bastirien l’administració catalana durant els pròxims anys.” I així ha estat. Calvet fa autocrítica de la classe política que les ha anat posteriorment aplicant, sobretot dels partits que han governat més anys, es clar, i creu que “potser es va desaprofitar l’oportunitat de construir una administració pública més moderna i justa” que l’actual Generalitat, encara “massa clàssica i semblant a l’administració estatal” que tant es qüestiona. L’empordanesa Trinitat Neras formava part de les pioneres. Recorda la “feinada i els llargs debats teòrics” per fer les lleis que regulen la Generalitat, les competències de què disposa, les sancions, l’adaptació democràtica... “Van ser realment no només la primera, sinó un parell o tres de legislatures d’una gran tasca, precisament, legislativa”, fins a dotar la Generalitat del seu esquelet.

No va ser fins als noranta que va posar-se sobre la taula el debat de la paritat, i l’escassetat de dones en la classe política dirigent. “Inicialment ni s’hi queia i es valorava tothom per la seva vàlua”, explica Neras. “No n’erem conscients –remarca Calvet– ni actuàvem com a lobby femení.” Va ser als noranta quan la pressió feminista va atiar el debat i els partits d’esquerra van introduir percentatges de dones a les candidatures i els càrrecs de responsabilitat. “Les quotes o percentatges o com se’ls anomeni han estat positius per a la igualtat de gènere en política”, coincideixen totes elles, fins i tot les que com Neras no ho veien “necessari, en un principi”. Valoren l’avenç, però reivindiquen més esforç envers la igualtat en “la resta d’àmbits socials”.

L’acte institucional del Dia Internacional de les Dones a Girona va servir per reclamar que més dones treballin en l’àmbit científic, segons recull l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Ho va fer l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (Junts) i la fundadora de l’entitat Enginy-era, Sílvia Planella, que es dedica a fomentar aquests estudis entre les dones per incrementar la presència femenina en llocs de treball de qualitat del món de les ciències, la tecnologia i les matemàtiques (STEM, en anglès).

Planella va animar les administracions a fer polítiques que fomentin les professions a les escoles per reduir les desigualtats laborals. De fet, Planella creu que no hi ha cap tipus de motiu biològic que impedeixi les dones estudiar aquestes carreres. La fundadora d’Enginy-era lamenta que la falta de referents i el model d’educació es tradueixi en menys interès de les dones per aquestes professions.

Madrenas va lamentar que la manca de dones en els estudis d’aquestes branques i també la poca presència en llocs de treball d’aquestes professions “condemnen les dones a llocs de feina de menys qualitat”. L’alcaldessa va constatar que la lluita feminista ha avançat poc si es té en compte que les demandes són pràcticament les mateixes que les fa mig segle.

En l’acte, també van intervenir la vicepresidenta tercera de la Diputació de Girona, Maria Puig (ERC), que va recordar que les dones “infrarepresentades”, tot i que representen la meitat de la població. Per això demana que la societat segueixi els camins que comencen a fer les administracions per aconseguir aquesta igualtat de gènere. Puig hi va afegir que les dones “continuem assumint feines no-remunerades o poc reconegudes” en referència al nombre de dones que s’encarreguen de la cura dels fills o de gent gran o de les tasques domèstiques. En la mateixa línia, la delegada del Govern, Laia Cañigueral, va lamentar que la pandèmia ha posat de manifest la desigualtat que representa per a les dones encarregar-se de les tasques domèstiques i el “retrocés” dels dos anys de crisi sanitària.