municipal
plans de barri
Embolicats amb el pla de barris
Una vintena de municipis gironins tenen en marxa actualment obres i projectes inclosos en unes convocatòries a les quals el govern català va posar fi el 2010
Continuen en espera de bona part de la subvenció de la Generalitat
Obres per a la rehabilitació de nuclis històrics com el de l'Escala, Roses, Hostalric, la Bisbal i Llagostera, l'arranjament de carrers i places a Palamós i Blanes, la millora de serveis com el clavegueram en altres municipis, etc. Aquestes són algunes de les actuacions que s'han fet en una vintena de municipis gironins els darrers anys acollint-se al pla de barris, una eina impulsada pel govern català del tripartit el 2004 amb la qual es creava un fons a disposició dels ajuntaments per finançar projectes per a la millora de barris que requerien una atenció especial. La Generalitat cobria el 75% del pressupost dels projectes i els ajuntaments, la resta.
Des del 2004, les convocatòries al pla de barris es van anar encadenant anualment fins al 2010, quan, a causa de la situació econòmica i per garantir la viabilitat dels projectes en execució, la Generalitat no va tornar a obrir convocatòria per a nous projectes. Han passat sis anys i, encara avui, 22 municipis gironins continuen embolicats amb projectes inclosos en el pla de barris.
Contra rellotge, perquè a alguns se'ls acaba el termini donat per la Generalitat per executar-los. En espera de cobrar part de l'ajut del govern català, frenant o retallant les inversions inicials previstes, alguns municipis gironins han reclamat pròrrogues per poder tirar endavant els projectes, però de moment no n'hi ha cap que ho hagi aconseguit. Els casos més recents són els dels ajuntaments de Llagostera i de Sant Feliu de Guíxols, que han reclamat, de moment sense èxit, que s'ampliï el termini d'execució més enllà de la data fixada en la resolució –el 31 de desembre del 2017–. En el cas de Llagostera, per exemple, el darrer ple municipal va aprovar per unanimitat una moció per reclamar al govern català un pla financer “viable i fiable” per poder tirar endavant el pla de barris, tenint en compte que el deute de la Generalitat al consistori era de 845.009 euros. El consistori mostrava interès per tirar endavant els projectes en benefici del municipi, però els impagaments de la Generalitat i el termini proposat es presenten com un obstacle. Així, paral·lelament a les garanties de cobrament, hi havia també la petició d'una pròrroga de quatre anys per poder executar les actuacions.
Sant Feliu de Guíxols
Llagostera i Sant Feliu de Guíxols –mentre no se'ls comuniqui el contrari– són com tots els municipis gironins que l'any 2009 van accedir als ajuts de la llei de barris i que disposen actualment del mateix termini per executar el projecte. Tots han obtingut la mateixa pròrroga, que finalitza el 31 de desembre del 2017, a excepció de Palafrugell, que assegura que té data límit fins a finals del 2018. Els projectes pendents són el local social del barri de la Sauleda –ja adjudicat–, les reformes del carrer Carrilet i la rehabilitació de façanes previstes. Alguns carrers i actuacions menors han quedat descartats i es faran amb diners del municipi.
A Arbúcies també van demanar una pròrroga a la Generalitat fins al 2019 per completar la inversió de cinc milions corresponent al pla de barris, però només els l'han concedida fins al desembre del 2017. Fins ara, s'ha completat el 60% de les obres, incloent-hi el carrer Camprodon, una part de l'edifici de Can Delfín i una part de les naus Ayats.
A Anglès, l'Ajuntament i la Generalitat ja van pactar frenar les inversions inicials previstes al barri antic (2,6 milions). S'han fet actuacions per valor de 200.000 euros, i abans del desembre del 2017 s'invertiran 310.000 euros més en la pavimentació del carrer del Molí, entre altres actuacions. Un altre municipi que també ha tingut restriccions pressupostàries és la Bisbal, on el pla de barris inclou el nucli antic i la rehabilitació de l'antic consistori. El pla està actualment aturat en tota la part urbanística i la majoria de la part social.
La revisió del pressupost inicial és especialment destacable en el cas de Blanes –convocatòria del 2010–, on s'ha proposat a la Generalitat rebaixar la inversió de nou milions d'euros a 2,5 milions perquè el consistori no s'ha vist amb cor d'executar les obres per falta de pressupost. De moment, l'única inversió que ha fet el consistori és de 181.000 euros, per un local del carrer de la Vela on hi ha associacions de veïns.
Un cas més antic i que també ha generat controvèrsia és el de Banyoles –convocatòria del 2006–, on han prorrogat tres vegades el pla de barris i tenen fins a finals d'aquest any per executar-lo, tot i que l'Ajuntament també havia intentat allargar-ho més temps. Com en el cas de la majoria dels municipis, el consistori al·lega que, si han quedat coses per fer, és precisament perquè la Generalitat ha tingut problemes per pagar i no han pogut assumir les inversions quan tocava. A finals de l'any passat, el deute de la Generalitat amb el consistori banyolí era de 770.000 euros.
Un altre cas destacable és el de Palamós, el municipi amb el deute més alt per part del govern català. Per a Palamós, que va accedir a la convocatòria del 2007 amb un pressupost de 10,4 milions d'euros, el deute arriba als 3,32 milions.
