Clàusules socials en els contractes de Sant Feliu
L’Ajuntament aprova definitivament el pla de rescat social per assegurar drets a tots els ciutadans i disminuir la pobresa
El pagament segons la renda familiar s’estén a més serveis
El govern de Sant Feliu té una obsessió: que tot estigui a l’abast de tothom. L’executiu, fruit d’un pacte entre ICV-EUiA i el PSC i presidit per l’ecosocialista Jordi San José, defensa una política social que garanteixi l’equitat més que no pas la caritat. I la peça que materialitza aquesta premissa ha fet un pas endavant: l’Ajuntament ha aprovat, de manera definitiva i després d’un procés participatiu de diversos mesos, el pla de rescat social. “No volem només ajudar a qui més ho necessita, sinó generar drets al conjunt de la ciutadania”, explica Josep Maria Rañé, tinent d’alcalde de Govern Obert i Serveis Generals.
Aquest pla recull 81 accions que posen l’accent en cinc drets: l’alimentació, l’habitatge, l’educació, el treball i la salut. Es preveu que aquestes accions estiguin en marxa el 2019. L’aportació extraordinària que requereix l’aplicació del pla és de 3 milions d’euros en aquest mandat. Si es calculen les despeses directes per cada acció definida, els costos de personal i gestió i la disminució d’ingressos per l’aplicació de la tarifació social, el cost arriba a 14,8 milions.
Una de les novetats més destacades és la introducció de clàusules socials i mediambientals en la contractació de serveis. “Si ens queixem de tenir treballadors pobres, no podem acceptar que les empreses que treballen per a l’Ajuntament generin treballadors pobres”, defensa Rañé. Per aquest motiu les empreses que concorrin en concursos municipals hauran d’assegurar als seus treballadors un sou mínim de 1.000 euros. En cas que les empreses paguin sous més baixos en compliment dels convenis del sector, l’Ajuntament prioritzarà les que paguin un sou mínim de 1.000 euros. També s’exigirà el màxim respecte pel medi ambient a les concessionàries. “Que qui recull els residus tingui vehicles menys contaminants o que qui neteja els edificis municipals utilitzi productes respectuosos amb el medi”, posa com a exemple el regidor.
La tarifació social, una de les accions destacades del pla, ja es va començar a implantar el mandat passat en escoles bressol, teleassistència i servei a domicili, i es va estenent a més serveis municipals. “És un dels mecanismes que fan que el pla de rescat social no sigui només per a pobres, sinó que garanteixi els drets de tota la ciutadania”, diu Rañé. El sistema s’ha aplicat a l’escola de música i, darrerament, als abonaments de la piscina municipal i la pista d’atletisme. La tarifació no arriba encara a tots els serveis municipals “perquè té la seva complexitat”, segons Rañé, que explica que s’està estudiant aplicar-la a serveis ja bonificats com és la podologia per a la gent gran.
Generar habitatge públic
Una altra peça important és el pla d’habitatge, aprovat també en el ple del juny passat. La voluntat és generar habitatge públic destinat al lloguer assequible i per això s’han previst diverses actuacions. Es reconvertirà una planta buida d’un edifici d’oficines en 20 pisos. També es construirà un bloc de 50 pisos i es negocia amb la Sareb la compra d’un edifici on es podrien fer 50 habitatges més.
El pla de rescat social posa també l’accent a afavorir l’educació, l’alimentació i l’ocupació. El consistori santfeliuenc vol estendre les beques de menjador a l’educació secundària i ha obert un menjador social al casal d’avis. I pel que fa a la generació de feina, a més dels plans d’ocupació que s’impulsen amb altres administracions, l’Ajuntament reserva una partida per complementar amb 5.000 euros la contractació privada d’una cinquantena de treballadors.
