Troben un micròfon amagat a la sala de reunions del despatx de l'alcalde de Calonge

La sala on es va localitzar el micròfon i el despatx de l'alcalde de Calonge estan separats per tan sols una porta de vidre que gairebé mai es tanca. Aquesta sala es fa servir quan Soler s'ha de reunir amb més de dues persones. És complicat accedir a aquestes dependències sense ser vist. De fet, és tan difícil entrar al despatx de l'alcalde com a la sala annexa de reunions. Alcaldia es va traslladar a aquestes noves dependències després de l'estiu, el mes de setembre, i la inspecció de seguretat es va encarregar al novembre. Durant el dia, per accedir a la primera planta de l'ajuntament es pot entrar per l'accés principal on hi ha recepció. Però a partir del migdia, quan els serveis municipals al públic estan tancats, l'única entrada al recinte és a través de les dependències de la policia local. Els Mossos d'Esquadra han interrogat treballadors municipals i totes les persones que han tingut accés a les instal·lacions. Les investigacions es mantenen obertes sense que de moment s'hagi fet públic cap sospitós.

L'escàndol polític de la història de Llagostera esclatava quan el regidor de l'equip de govern Jordi Noguera i l'alcalde, Lluís Postigo, van presentar el juny del 2000 una denúncia al jutjat contra el portaveu de l'oposició, Josep Comas (CiU), i contra l'empresari Francesc Boadella per un presumpte intent de suborn a Noguera. Segons la denúncia, CiU va oferir-li 15 milions –cinc al comptat–, una feina, un sou de 300.000 pessetes mensuals i un càrrec a l'Ajuntament si s'avenia a presentar una moció de censura contra Postigo. Noguera mantenia que havia rebut trucades de Boadella en què li oferia diners a canvi de passar a CiU. En la mateixa denúncia es diu que en el primer moment Boadella li demanava suport perquè l'oposició estava molt interessada a potenciar una zona industrial. Suposadament per la negativa de Postigo de tractar el tema buscava el suport de Noguera. En vista de la situació, Noguera va comunicar els fets a Postigo i tots dos van idear un sistema per gravar les converses. El regidor trucava a l'alcalde a través del mòbil abans de començar la conversa. Parlava amb Boadella i Comas i mentrestant Postigo gravava la conversa. Segons la denúncia, Noguera no va donar cap resposta a CiU i, amb les dues cintes que havia gravat, va presentar la denúncia.

A Vilajuïga la polèmica va esclatar a principi del mes d'agost del 2000, quan el grup municipal CiU, que governava amb ERC i el PSC (amb el republicà Pere Trias d'alcalde), va descobrir un micròfon a la sala d'entitats de l'Ajuntament, on es reunien partits i associacions. Es va sospitar que les converses que es tenien a la sala eren enregistrades però ningú no va saber aclarir qui era l'autor de les escoltes. El descobriment del micròfon es va fer arran d'una trucada anònima al grup de CiU, que ho va denunciar als Mossos d'Esquadra, però la falta d'empremtes va impedir localitzar el culpable. Segons va transcendir, però, les sospites sobre alguna mena d'espionatge venien de feia anys (fins i tot del mandat anterior, quan CiU era a l'oposició). Aquestes sospites es basaven en el fet que algunes estratègies que es concretaven i converses que es mantenien a la sala de reunions eren misteriosament conegudes per persones alienes al partit. Tant l'alcalde, Pere Trias, com la cúpula d'ERC a l'Alt Empordà van qualificar d'«inaudites i greus» les escoltes. Tot i l'intercanvi d'acusacions entre regidors, no es va aclarir qui espiava a qui, i encara menys per quin motiu, i després de la tempesta política, els tres socis de govern van decidir mantenir el pacte de govern.

L'Ajuntament de Calonge té actualment quatre fronts oberts: la descoberta del micròfon a la sala de reunions de l'alcalde, el judici contra el regidor Roselló, el cas dels 17.000 euros i la declaració de tot l'equip de govern com a trànsfuga.

Per una banda, l'alcalde de Calonge, Jordi Soler, i els regidors David Plana i Maite Pellicer es van personar en l'acusació penal per injúries i calúmnies presentada per un empresari contra Roselló. En la demanda presentada es diu que Roselló podria estar al darrere de textos i dibuixos anònims que acusen de corrupció l'alcalde, regidors i un empresari. Roselló, al seu torn, va declarar al jutge que actualment té una «demència» i té «reconeguda la incapacitat absoluta per la Seguretat Social». A més, Roselló assegura que la querella és «un muntatge contra ell» fet per l'Ajuntament.

Per altra banda, ERC, al govern, i el PSC, a l'oposició, van presentar a la fiscalia documentació en la que s'informava que l'alcalde, Jordi Soler, va prestar l'abril del 2008 al regidor trànsfuga, David Plana, 17.000 euros en efectiu. Soler assegura que es tracta d'un favor personal en vista de la complicada situació econòmica que passava el regidor de Comerç, Turisme i Platges. Així doncs, tant l'alcalde com Plana, als quals els uneix una amistat, desvinculen completament aquest préstec de qualsevol favor polític. Plana va ser declarat trànsfuga després que abandonés l'anterior govern d'Antoni Esteve (PSC) i donés suport a CiU i ERC en una moció de censura.

Per últim, la comissió de seguiment del pacte antitransfuguisme va declarar trànsfugues el regidor no adscrit David Plana i l'exregidora del PSC Maria Teresa Pellicer. També va declarar trànsfugues els regidors de CiU i ERC per haver estat beneficiaris d'aquest transfuguisme i haver acceptat formar govern amb Plana.

CiU va recuperar el març del 2008 l'alcaldia que va perdre en les eleccions municipals i que havia guanyat el PSC, després que CiU, ERC, Plana i Pellicer votessin a favor de la moció de censura contra el govern.