Tomben l’expedient incoat a l’exsecretària d’Amer
El jutjat anul·la tots els actes administratius des del 9 de desembre del 2013, que van representar l’expedient i la suspensió d’Aguilera de feina perquè estima caducat el procediment sancionador
El jutjat contenciós administratiu 2 de Girona ha donat la raó a l’exsecretària de l’Ajuntament d’Amer Concepción Aguilera en la seva demanda contra l’Ajuntament d’Amer per tot un seguit d’actes administratius iniciats el 9 de desembre del 2013, que van representar que se li obrís un expedient disciplinari i se la suspengués de sou i feina durant onze mesos.
Aguilera al·legava que s’havien infringit els principis de legalitat i presumpció d’innocència, falta de competència de l’alcalde i del ple municipal, falta d’eficàcia de les resolucions recorregudes, aplicació arbitrària de la mesura cautelar, nomenament il·legal de la secretària accidental, caducitat del procediment sancionador i abús de poder. De tots aquests supòsits, el jutjat estima la caducitat de l’expedient sancionador i, per tant, “la resta d’actes administratius impugnats queden sense objecte”. En conseqüència, entén la sentència, no cal examinar si s’ajusten a dret o no perquè no hi ha “sanció a imposar”, ni cal fixar la forma de compliment ni obligar Aguilera a tornar les retribucions que va percebre durant la suspensió de funcions que va tenir lloc mentre es tramitava l’expedient. Per últim, s’imposen les costes a l’Ajuntament.
L’alcalde, competent
Respecte d’algunes argumentacions de la part demandant, el jutjat considera que l’alcalde sí que era competent per incoar l’expedient i tampoc considera que hi hagués indefensió. Pel que fa al nomenament de la secretària accidental, “no és objecte del recurs” i, per tant, tampoc hi entra. En canvi, sí que estima la caducitat del procediment sancionador, que s’hauria d’haver resolt en un termini de sis mesos des de l’inici i segons el reglament del personal al servei d’entitats locals “la no resolució de l’expedient en aquest termini [...] produeix la caducitat del procediment”. Així, el 9 de desembre del 2013 es va dictar el decret d’alcaldia que resolia incoar-li l’expedient i el decret d’alcaldia del 16 de gener del 2014 va prorrogar el termini de resolució de l’expedient “per un període de temps equivalent al temps transcorregut des de la data de la resolució”. En conseqüència, “si la tramitació havia d’haver acabat el 9 de juny del 2014 es prorrogava fins al 16 de juliol del mateix any”.
No consta notificació
Amb tot, el decret de la pròrroga se li va notificar l’11 de febrer del 2014. El 14 de juliol, un altre decret va prorrogar el termini de resolució de l’expedient 20 dies hàbils des de la data en què es complien sis mesos, “però no consta que el decret de segona pròrroga fos notificat a Aguilera”. Només, manifesta, hi ha un justificant d’enviament amb avís de recepció, però no consta que efectivament es rebés. El jutjat també considera un error que l’Ajuntament apliqués el reglament de la Generalitat, ja que Aguilera era funcionària habilitada amb caràcter estatal, “i té un règim jurídic diferent, inclús en matèria sancionadora”.
