Violència policial durant l'1-O
Els lletrats d’agredits l’1-O per antiavalots alerten davant citacions als jutjats
L’ANC va promoure ahir una jornada informativa a Platja d’Aro per atendre dubtes d’activistes per la independència
Advocats del torn d’ofici d’estrangeria renuncien com a protesta contra l’actuació de la Policía Nacional per evitar el referèndum
Sis dels advocats voluntaris que assessoren 200 gironins que van denunciar agressions causades per la Policía Nacional i la Guàrdia Civil durant el referèndum de l’1-O, en diferents col·legis electorals de les comarques gironines, van alertar ahir que continuen arribant citacions judicials contra activistes, per les jornades d’aturada de país del 3 d’octubre i el 8 de novembre. Ahir al vespre, durant una sessió informativa que van oferir a Platja d’Aro, a petició de l’ANC local, van donar alguns consells per entomar-les, davant un auditori ple, amb una vuitantena de persones. Entre les màximes a seguir, “que ningú entri en pànic” i que s’assisteixi al jutjat amb un lletrat, ja que en molts casos els jutges acaben arxivant els casos però cursen la petició de declarar per no contradir els fiscals. I, sobretot, “que ningú accepti de conformitat les penes proposades d’entrada pel fiscal” per posar fi al procediment.
Els lletrats van resumir la seva actuació abans, durant i després de l’1-O, quan van acompanyar moltes persones agredides i van gestionar la manera d’aglutinar casos per a una querella col·lectiva per presumptes delictes de tortures, lesions i dissolució de manifestació pacífica –un dret fonamental–, segons va resumir l’advocat Albert Toy. No descarten arribar a la justícia europea o internacional, mentre en molts casos la instrucció està sent lenta, per la dificultat per aconseguir identificar els agents que van participar en els dispositius o els comandaments.
Renúncies al torn d’ofici
Un altre dels advocats, David Torres, va revelar que l’actuació policial per reprimir les persones que volien votar en el referèndum ha desencadenat accions de protesta, com ara la renúncia de diversos lletrats dels torns d’ofici d’estrangeria als jutjats de Girona, Blanes i Sant Feliu de Guíxols “per la violència desproporcionada i indiscriminada”, tot desitjant tenir “el mínim tracte possible” amb agents de la Policía Nacional, que és qui té les competències d’immigració.
LA XIFRA
El delicte d’odi, un espantall dissuasiu
Una part de la xerrada va versar sobre la reinterpretació del delicte d’odi, pensat per protegir minories en risc de discriminació, per perseguir “incidents” amb agents dels cossos estatals, com ara el vet a entrar en restaurants –regulat pel dret d’admissió als establiments–, tractar les càrregues policials en debats en escoles o criticar l’actuació a través de les xarxes socials. L’advocada Sandra Cat va posar altres exemples extrems, de policies fent treure bufandes grogues a persones esgrimint el delicte.