Llagostera, renovada i encarrilant el potencial

“La porta d’entrada a la Costa Brava.” És un dels eslògans promocionals de Llagostera , un municipi del Gironès que, amb una població menor (8.229 habitants segons dades de l’Idescat del 2017) que la vila veïna i rival de Cassà de la Selva (10.231) i sense l’atractiu d’un front marítim com Castell-Platja d’Aro (10.593), ha viscut en els últims deu anys una important transformació urbanística, que ha inclòs la rehabilitació de més de 80 façanes, l’arranjament de carrers i places i la construcció de diversos equipaments culturals, amb l’objectiu d’explotar-ne l’encant com a nucli antic. “Llagostera no s’acaba de situar; volem vendre que som la porta de la Costa Brava, però no som turisme de muntanya, i encara menys de mar, i hem acabat sent un poble dormitori, ja que no s’hi ha instal·lat cap indústria forta”, diu Roser Noguera, presidenta de la Unió de Botiguers de Llagostera, amb 63 comerços associats. Hi afegeix que no s’ha aprofitat la situació privilegiada per captar empreses.

Entre les Gavarres i el massís de l’Ardenya, Llagostera és terra de pas. “És difícil competir amb Platja d’Aro i Girona, però tenim unes connexions molt bones i un gran entorn natural: el turisme esportiu –hi ha molts equips ciclistes d’Holanda i Anglaterra que es poden entrenar aquí tot l’any– podria ser una manera de promocionar el poble”, assenyala Roberto Ortiz, president de l’AMPA Lacustària. “Som més residencials que industrials; hi ha un petit polígon, però no es pot comparar amb Cassà, ni amb Riudellots ni amb pobles de la costa”, assenyala Eduard Galobardes, president del Casino Llagosterenc, entitat que marca el pols associatiu: “És difícil que un llagosterenc no passi pel Casino per un acte o un altre”, diu.

El problema dels recursos en un municipi petit i el model de poble són dos dels problemes que s’han posat damunt la taula un cop s’ha acabat la gran inversió –sis milions d’euros– que ha suposat el pla de barris , que ha marcat l’acció de govern de l’última dècada a Llagostera. És el gran llegat que deixa l’alcalde, Fermí Santamaria, després de dotze anys de govern (a l’abril va anunciar que no es presentaria a la reelecció), i l’oposició hi coincideix, tot i que amb matisos. Des d’Alternativa per Llagostera, David Parron considera que ha estat molt positiu per al nucli antic, ja que “s’ha fet un canvi d’imatge en una zona que estava degradada, i ha millorat en el sentit patrimonial i urbanístic”. Parron critica el fet que les polítiques de joventut i d’igualtat, “actuacions transversals per a tot el municipi”, s’hagin finançat amb el pla de barris. Antoni Navarro, d’ERC, destaca que tota la feina ha pivotat al voltant d’aquest pla: “No hi ha un model de poble. S’actua a mesura que van arribant les subvencions.” L’exalcalde Lluís Postigo també considera que el pla de barris ha suposat un canvi d’imatge per al poble, però en l’àmbit urbanístic reivindica dues actuacions d’aquests darrers anys iniciades pel govern de l’Entesa (1999-2007): la urbanització del nucli antic i la remodelació dels carrers Panedes i Camprodon. Més enllà del canvi d’imatge, Postigo dubta que la renovació urbana hagi incidit en la cohesió social i en la millora de la qualitat de vida dels veïns del barri. Crític amb la política del govern de CiU i amb el que considera polítiques d’aparador i no de transformació social, Postigo hi afegeix que el projecte del pla de barris, amb el pas dels anys, “ha quedat desvirtuat i no ha satisfet l’objectiu que buscava”. Diu que “no ha estat més que una via de finançament per sostenir serveis que s’estaven sufragant amb el pressupost ordinari, i no ha aportat el valor afegit que es pretenia”. Eduard Galobardes, regidor d’Urbanisme durant els quatre primers anys de mandat de Fermí Santamaria, destaca del llegat d’un alcalde que defineix com a “treballador, molt honrat i brillant en molts aspectes” la regularització de tres urbanitzacions: La Canyera, Llagostera residencial i Fontbona. “Com en tots els casos, hi ha llums i ombres. Em consta que en Fermí ho ha intentat fer de la millor manera possible, i ben segur que molts creuen que ho ha aconseguit. Jo no, però és clar que ens separen ideologies polítiques diferents i maneres d’entendre i de fer política força oposades”, diu Postigo sobre el balanç del mandat del seu predecessor. El president del Col·legi de Periodistes de Girona, Joan Ventura, fill de Llagostera, va definir Fermí Santamaria en un article a El Punt Avui com un alcalde carismàtic que s’ha caracteritzat per no tenir mai un “no” per a ningú. Un “bon alcalde” i una “bona persona”, hi afegeix Roser Noguera, de la Unió de Botiguers.

En aquesta transformació, Llagostera ha recuperat patrimoni cultural i arquitectònic amb la Casa de les Vídues , convertit en espai juvenil, i el Centre d’Interpretació de la Història de Can Caciques . Durant aquests anys, també s’ha recuperat i s’ha restaurat la muralla del castell i la torre del mirador de la presó. “S’està museïtzant massa el poble. No s’ha aprofitat per fer un centre cultural que aglutini tota l’activitat cultural; està disseminat”, critiquen des d’ERC.

Santamaria lamenta el fet de no haver pogut desenvolupar el polígon industrial coincidint amb l’inici de la crisi, però també destaca que el pla de barris ha estat una “eina importantíssima per posar Llagostera on li toca” ser. Assenyala que s’està treballant amb el territori com a gran atractiu i amb una política econòmica enfocada al turisme. En aquest sentit, s’estan potenciant diverses rutes que enllacen la concorreguda Via Verda del Carrilet i la connecten amb el municipi. Polítiques socials i d’habitatge és el que li reclamen les esquerres, si bé Alternativa per Llagostera recorda que “aquest últim any s’han posat les piles”. Santamaria reconeix la falta d’habitatge social com un dels grans dèficits d’un municipi amb pocs recursos econòmics –“vivim de l’IBI”–. S’està treballant, explica, per potenciar el parc d’habitatge social i es mantenen converses amb entitats bancàries per poder crear lloguer social.

En aquesta Llagostera post-Santamaria, com es mouen les fitxes? Des d’Alternativa per Llagostera, Parron considera prioritari un reagrupament de totes les forces d’esquerra per aconseguir l’alcaldia. L’exalcalde Lluís Postigo, retirat de la política municipal des del 2013, també pensa que per configurar un govern progressista cal aglutinar les diverses sensibilitats existents en l’esquerra local. Postigo, però, no encapçalaria aquest projecte, perquè diu que ja va tenir el seu moment: “Ara hi ha altres persones que reuneixen aquests requisits.” Toni Navarro, d’ERC, destaca que la llista republicana que es presentarà al setembre és cohesionada i ha fet feina aquests quatre anys. Proposen una política local més participativa i les línies de treball són en l’àmbit social, fonamentades en l’habitatge i un nou model energètic. “Substituir en Fermí és molt difícil”, recorda Eduard Galobardes, del Casino Llagosterenc, amb relació a la cap de llista del PDeCAT, Pilar Aliu. “De tota manera –matisa–, els alcaldes creixen, i la candidata també té l’experiència de conèixer l’Ajuntament.”