Un pou nou refà la captació del vell, a Fontanilles
La segona captació hídrica ja és a punt de subministrar aigua a la Bisbal i Forallac, però també a Fontanilles, Cruïlles, Corçà i Serra de Daró
És una actuació d’urgència per garantir l’abastament
Les obres de la segona captació hídrica per a ús de boca a l’aqüífer del Baix Ter, a Fontanilles, és a punt per començar a subministrar aigua a la Bisbal i Forallac, però també a Fontanilles, Cruïlles, Corçà i Serra de Daró –que, tot i abastir-se fins ara amb pous autònoms, ha volgut aprofitar el pas de la canonada pel seu terme per connectar-s’hi de manera preventiva. L’actuació, adjudicada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per 192.000 euros, entre les accions d’urgència per garantir l’abastament en diverses poblacions, ampliarà la capacitat de subministrament des del Baix Ter, però com que diversifica la captació d’aigua permetrà refer els dispositius d’extracció d’aigua al pou existent.
Des de la sequera
L’alcalde de Forallac, Josep Sala, explica que el primer pou, que ha funcionat de manera continuada des que es va obrir, en el greu episodi de sequera de fa un decenni, el 2008, havia “perdut capacitat de bombament pel dipòsit de restes de ferro i manganès al tub d’extracció”. Hi havia, explica, dues alternatives: o bé desembossar-lo amb aire a pressió, o bé instal·lar un tub nou. I amb l’entrada en servei del segon pou aprofitaran per adoptar la segona solució, amb una nova canonada de bombament de l’aigua que deixarà inhàbil el pou mentre durin els treballs d’instal·lació.
Aprofitar tota la concessió
La nova infraestructura ha de servir per ampliar la capacitat a curt termini, però, d’entrada, permetrà recuperar el cabal del primer pou, atès que amb les pluges de l’estiu –tot i que, en el cas de les captacions dels dos municipis al Daró, a l’entorn de Castell d’Empordà, tampoc han estat gaire generoses– garantirien l’abastament dels abonats.
De moment, però, continuen sent necessaris els filtres de carbó actiu que la Bisbal i Forallac van fer instal·lar, l’agost del 2016, en règim de lloguer, per garantir la qualitat de l’aigua de boca. Aquella va ser un crisi de primer ordre que va obligar a mobilitzar els ajuntaments per buscar una solució, a més d’haver de repartir aigua potable. La presència de contaminants fitosanitaris persisteix quan el nivell de l’aqüífer del Daró davalla i tots dos consistoris s’han plantejat acabar adquirint la instal·lació, que suposa una despesa compartida pel lloguer de 30.000 euros anuals, a banda de la mateixa quantitat cada dos anys per renovar el carbó actiu que neutralitza els contaminants.
