Administracions

MIQUEL NOGUER

PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA

“Sort n’hi ha hagut durant la crisi, dels ajuts de la Diputació”

Destaca l’acompliment de l’endeutament zero i l’augment del fons de cooperació municipal

Remarca l’acció de govern feta per ajudar els municipis en habitatges

Mitja vida en la política local
Miquel Noguer és un històric de la política a les comarques gironines. L’actual president de la Diputació de Girona va ser alcalde de Mieres (1991-2006). A més, va ser president del Consell Comarcal de la Garrotxa (1998-2006). En les eleccions municipals del 2007 va ser elegit alcalde de Banyoles, i va ser reelegit el 2011 i el 2015.
En temes nacionals, la Diputació s’ha manifestat molt clarament i d’acord amb l’oposició
Durant el 155 vam ajudar en allò que vam poder; però no podíem substituir la Generalitat
Hem incrementat el fons de cooperació als ajuntaments d’11 milions a 20; és el moll de l’os

Miquel Noguer (Mie­res, 1963) va ser inves­tit a finals de juliol pre­si­dent de la Dipu­tació de Girona. Des del 2011 era vice­pre­si­dent, càrrec que ha ocu­pat durant les pre­sidències de Pere Vila, Joan Giraut i Jaume Tor­ra­madé.

Com afronta aquests menys de deu mesos que li res­ten de man­dat? Amb Pere Vila van qua­li­fi­car el relleu de “natu­ral”.
No puc obviar el prin­ci­pal: era vice­pre­si­dent pri­mer d’aquesta casa i per tant cor­res­pon­sa­ble de totes les polítiques que havia des­ple­gat la Dipu­tació amb el pre­si­dent Pere Vila. Per tant el relleu era natu­ral. Si 11 mesos abans d’unes muni­ci­pals es dona el cas que el pre­si­dent ho ha de dei­xar perquè és nome­nat dele­gat del govern, el més lògic és que el vice­pre­si­dent pri­mer sigui el pre­si­dent i el vice­pre­si­dent segon sigui el pri­mer i etc... Era una manera de fer nor­mal i lògica; un traspàs que aplica el sen­tit comú.
Durant set anys s’ha fet càrrec de la ‘cuina’ de la Dipu­tació.
Bàsica­ment quan ets el vice­pre­si­dent pri­mer i por­tes l’àrea econòmica i l’àrea d’admi­nis­tració gene­ral és evi­dent que et toca fer la cuina, que té una part molt bona i és que m’ha permès conèixer a fons la casa i el per­so­nal. Com a pre­si­dent em toca rebre alcal­des, ins­ti­tu­ci­ons i clubs i alhora assis­tir a molts més actes en repre­sen­tació de la ins­ti­tució. I tenir molta més relació amb les altres dipu­ta­ci­ons. Em toca també tre­pit­jar ter­ri­tori, rebre com­panys alcal­des... són coses que ja havia fet i ara em toca fer molt més.
Ha tro­bat la mà estesa que va ofe­rir a l’opo­sició en el ple d’inves­ti­dura?
Vaig sor­tir ele­git amb 26 vots de 27 del ple. I, el pres­su­post, el vam apro­var amb 26 de 27 vots del ple. Evi­dent­ment hi ha hagut diàleg, hem par­lat perquè, si no, no hauríem acon­se­guit el vot favo­ra­ble. I, en el cas de la CUP, amb Lluc Sale­llas la relació és cor­dial, com no pot ser d’altra manera, perquè no vens aquí a fer ene­mics, al con­trari. Tot­hom fa el paper quan li toca fer. En el ple cadascú defensa les seves posi­ci­ons. Hi ha gent amb qui política­ment pots arri­bar a més entesa que d’altres. Ara, quan s’aprova un pres­su­post amb 26 vots a favor de 27 i només en tens 14 (PDe­CAT), vol dir que 12 vots són dels grups de l’opo­sició (ERC, PSC i IdS). Trobo una bona relació amb tots els grups i una bona manera de fer.
En el ple de pos­sessió, Lluís Sais (ERC) va recla­mar un paper més actiu de la ins­ti­tució en l’excep­ci­o­na­li­tat que viu el país; mullar-se per la República. Ha fet prou la cor­po­ració?
La Dipu­tació ha fet tot el que havia de fer. A vega­des això de “mullar-se més o menys” queda molt ambigu. I no és cap crítica per a Lluís Sais, Déu me’n guardi de fer-ho, i més amb aques­tes qüesti­ons naci­o­nals, que no podem retreure’ns res; al con­trari. Penso que la Dipu­tació ha mani­fes­tat sem­pre el que havia de mani­fes­tar. I ens hem mani­fes­tat molt clara­ment en mol­tes coses i sem­pre d’acord amb els grups de l’opo­sició. I sumant també amb la CUP.
Quin hau­ria de ser l’encaix d’una ins­ti­tució tan antiga com la Dipu­tació en una futura República Cata­lana?
Si hi hagués una República Cata­lana no hi hau­ria una Dipu­tació perquè, entre altres coses, la llei pre­veu les vegue­ries en la dis­tri­bució ter­ri­to­rial. També podrien exis­tir les vegue­ries ara si l’Estat reco­negués que les qua­tre dipu­ta­ci­ons es divi­dei­xen en vuit vegue­ries. Perquè no deixa de ser que la Dipu­tació és una dis­tri­bució ter­ri­to­rial de l’Estat que neix en el seu moment com un braç de l’Estat de les províncies per aju­dar en el món local. El 99% del finançament de la Dipu­tació és a través del retorn dels impos­tos que cobra l’Estat d’aque­lla demar­cació. Es va con­ce­bre per dotar de recur­sos els ajun­ta­ments; sigui suport tècnic o suport econòmic. Sort n’hi ha hagut en aquests anys de crisi, de l’apor­tació de la Dipu­tació als ajun­ta­ments, si no algú ho hau­ria pas­sat molt mala­ment. El prin­ci­pal cli­ent de la Dipu­tació són els ajun­ta­ments.
I durant l’apli­cació del 155?
No, perquè els fons venen de l’Estat. Cap afec­tació.
I en qüestió d’ajuts? Vau arri­bar on la Gene­ra­li­tat no podia?
Vam inten­tar aju­dar més els ajun­ta­ments, amb tot el que vam poder, com hem fet sem­pre. Ara, no podíem ser de cap manera subs­ti­tució de la Gene­ra­li­tat; els dos pres­su­pos­tos són incom­pa­ra­bles.
En el cas del ple, hi ha un gran sus­pens en pari­tat. Real­ment les ‘cui­nes’ dels par­tits es cre­uen les quo­tes?
És veri­tat que s’ele­gei­xen per par­tits judi­ci­als i és clar, dins cada par­tit judi­cial, cada grup té el que té i escull. Penso que, més enllà de la pari­tat, cada par­tit ha esco­llit en funció del que creia que havia d’esco­llir; sí que s’ho cre­uen els par­tits. Quan­tes regi­do­res hi havia i quan­tes regi­do­res hi ha. I quan­tes alcal­des­ses hi havia i quan­tes alcal­des­ses hi ha. Sí que si mires el ple hi ha poques dones. En el nos­tre cas quan ha mar­xat algú ha donat la casu­a­li­tat que és una dona. Crec que tot­hom dins de casa seva ha fet els equi­li­bris que ha pogut i en cap cas els equi­li­bris s’han fet mai en per­ju­dici de la dona. I en les pròximes elec­ci­ons dependrà de quants dipu­tats toquin a cada grup de cada par­tit judi­cial. El mis­satge final que m’agra­da­ria trans­me­tre és que cap par­tit polític ha esco­llit els dipu­tats pen­sant en home/dona sinó en la gent que ha cre­gut ade­quada en cada moment d’acord amb els equi­li­bris que s’han de fer sem­pre a cada casa.
Acu­mula gai­rebé 32 anys en el món de la política local. I mol­tes muni­ci­pals al dar­rere. Les pròximes, per l’excep­ci­o­na­li­tat del país, tin­dran un com­po­nent naci­o­nal molt més mar­cat?
És cert que estem en un moment excep­ci­o­nal i és cert que hi haurà un fac­tor de país que influirà. Però hi ha un ter­cer fac­tor a tenir en compte i és que l’elec­tor vota les per­so­nes que millor pensa que li poden ges­ti­o­nar el seu muni­cipi, poble o vila. Bàsica­ment és això. Hi ha figu­res d’alcal­des o d’alcal­des­ses que ho són per la manera de ser, la gent els per­cep com un bon ges­tor de la ciu­tat, que és pro­per. Evi­dent­ment estem en un moment excep­ci­o­nal que no s’havia donat en cap altra con­vo­catòria muni­ci­pal. Hi haurà el fac­tor naci­o­nal però con­ti­nuo pen­sant que un com­po­nent molt impor­tant és el de la manera de ges­ti­o­nar el dia a dia. Es vota el millor ges­tor. Aquest és un com­po­nent de sem­pre de les muni­ci­pals, sigui qui sigui, i es pre­senti pel par­tit que sigui. Hem vist molts cops que es vota en les muni­ci­pals un deter­mi­nat par­tit, per les per­so­nes que l’encapçalen, i en les elec­ci­ons euro­pees, que són el mateix dia, es vota una altra opció política.
La gent sap el que fa exac­ta­ment la Dipu­tació? Des d’ajuts i pro­gra­ma­ci­ons cul­tu­rals fins a arre­glar car­re­te­res pels últims aiguats?
Encara no prou. I no tot­hom n’és tan cons­ci­ent. La Dipu­tació sem­pre hi és, ajuda tots els ajun­ta­ments amb dife­rents fons de coo­pe­ració. I tots els ajun­ta­ments subrat­llen l’ajut, la col·labo­ració de la Dipu­tació. La gent que tre­ba­lla en enti­tats sí que sap els ajuts que atorga la Dipu­tació a través de dife­rents con­vo­catòries; per tant, aquesta tasca divul­ga­tiva es va fent. La Dipu­tació ajuda tot­hom men­tre que el Con­sell Comar­cal ges­ti­ona, dona suport als ajun­ta­ments, no dinerària­ment...Sí que hi ha un sec­tor de la població que es pot pre­gun­tar què fem.
Hi ha la idea de ser una repar­ti­dora de diners.
No ho és. En part, tenim diners que hem de repar­tir als ajun­ta­ments i enti­tats; per tant, més que repar­ti­dora, és la nos­tra obli­gació. Ara, no estem obli­gats només a repar­tir sinó que també estem obli­gats a donar ser­vei. I abans has posat l’exem­ple: la Dipu­tació manté una xarxa viària de car­re­te­res molt impor­tant. Ara, com a usu­a­ris, quan hi cir­cu­lem, no ens atu­rem a pen­sar de qui és la car­re­tera, sinó que volem que esti­gui ben senya­lit­zada, segura, que el ferm esti­gui cor­recte... Les car­re­te­res de la Dipu­tació tenen fama d’estar ben arre­gla­des.
Quin és el balanç del pla man­dat 2015-2019? Pro­jec­tes pen­dents?
Hem arri­bat a endeu­ta­ment zero perquè ente­nem que una enti­tat supra­mu­ni­ci­pal no ha de tenir endeu­ta­ment. No hem de gene­rar deute per donar sub­ven­ci­ons. En tot cas podríem fer deute per fer inver­si­ons. Els anys de crisi pro­funda, l’Estat va dir que el nivell d’endeu­ta­ment havia de ser per sota el 75% i la Dipu­tació estava al 100. Els anys que més ho neces­si­ta­ven els ajun­ta­ments van ser els anys que més crèdit vam haver de retor­nar. I eren diners que podien haver ser­vit per aju­dar els ajun­ta­ments. L’objec­tiu clar era tenir deute zero. El segon gran objec­tiu va ser ampliar el fons de coo­pe­ració muni­ci­pal, que és l’eina que per­met als ajun­ta­ments des­ti­nar lliu­re­ment una quan­ti­tat de diners que els aporta la Dipu­tació per al que neces­si­tin; ja sigui fer inversió o pagar pres­su­post ordi­nari. Hem pas­sat d’uns 11 mili­ons d’euros a 20 mili­ons. S’ha incre­men­tat molt més d’un 50%. És el moll de l’os. I pri­o­rit­zant més els petits que els grans. Els dos objec­tius s’han com­plert.
Els petits són els que neces­si­ten més ajuda, no només econòmica, també d’asses­so­ra­ment tècnic.
I ho fem. La Dipu­tació els faci­lita els ser­veis jurídics, la recap­tació a través de Xaloc, o un ser­vei de con­trac­tació perquè puguin fer con­sul­tes...
Quina acció de govern queda fins al final de legis­la­tura?
El pres­su­post marca les línies d’inversió: man­te­nir car­re­te­res, inver­tir en pro­moció econòmica, turística, ser­veis de salut pública a través de Dip­sa­lut... També estem atents; cada vegada nei­xen més neces­si­tats.
S’ha arri­bat tard a les polítiques soci­als?
No. S’ha incre­men­tat moltíssim. Quan algú em diu això em sap greu, em dol, per la ins­ti­tució. Perquè sem­pre ha estat sen­si­ble a tot. Els pri­mers anys de la crisi, el que més fal­tava eren ali­ments. La Dipu­tació va crear el Salut i Crisi, enfo­cat a la donació d’ali­ments, des­ti­nant-hi 1 milió d’euros en el pri­mer pres­su­post. Perquè, quan a La Sopa de Girona es va haver de doblar, es va doblar; que ningú hagués de dei­xar de men­jar. Després, quant a les emergències d’habi­tat­ges, la Dipu­tació va enca­mi­nar les aju­des d’habi­tat­ges a través dels ajun­ta­ments. El vice­pre­si­dent Fermí San­ta­maría va ser obses­siu des del pri­mer dia. I, des de Dip­sa­lut, el pre­si­dent, Josep Maria Coro­mi­nas, també. Ho hem fet, mal­grat no ens toqui fer-ho.
Com està la reforma de la Casa de Cul­tura?
No és una abso­luta pri­o­ri­tat per ara però és cert que con­ti­nuem amb el pro­jecte. Els tècnics de la casa estan redac­tant el pro­jecte. Un cop sapi­guem el pres­su­post caldrà ana­lit­zar-ho. Alguna reforma s’haurà de fer a la Casa de Cul­tura. I si pot ser inte­gral encara millor. Però no hi ha calen­dari.
Hi ha algun interès de com­pra de l’edi­fici de les cla­ris­ses caput­xi­nes de Girona, situat a la Pujada del Rei Martí?
És un tema que hem de par­lar, s’ha d’aca­bar de con­cre­tar; però ara per ara l’opció de com­pra està molt verda. És un lloc emblemàtic de la ciu­tat. L’he anat a veure i es neces­si­ten mol­tes refor­mes. Si es comprés l’edi­fici, és una guar­di­ola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia