Nous dies de sol i platja a la Costa Brava

Les platges de la Costa Brava van rebre ahir al matí els primers banyistes, després que la regió sanitària de Girona passés a la segona fase de la desescalada per la Covid-19. Els municipis de Roses, l’Escala, Torroella i l’Estartit, Calonge i Sant Antoni, Blanes, Lloret de Mar, Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols o Palamós, a més de les viles marineres de Cadaqués, el Port de la Selva o Palafrugell, que s’estenen al llarg de 158 quilòmetres de litoral, van poder permetre el lliure accés a les seves platges a molts visitants que volien aprofitar la Pasqua Granada o Segona Pasqua. Amb tot, les dificultats de mobilitat entre regions sanitàries van limitar l’afluència. S’ha de tenir en compte que ahir era festiu a 150 municipis catalans, entre ells Barcelona i Girona.

Poques sorpreses a les platges. Les primeres hores del matí, amb el cel grisós i tapat, no convidaven precisament a anar a banyar-se. La majoria de municipis costaners tenien molt clar que optarien per fer una tasca pedagògica, amb informadors especialment contractats. L’objectiu era conscienciar de la necessitat de mantenir les distàncies. A les platges de Blanes, Lloret, Platja d’Aro, Palamós o l’Estartit, les seves grans dimensions i una afluència mínima evitaven qualsevol preocupació. A més, uns visitants més repartits i també més interessats per passejar van beneficar les de Palafrugell, amb Calella i Tamariu, molt més petites.

“Les platges són un espai per cuidar-nos entre tots”, explicava ahir al matí l’alcalde de Blanes, Àngel Canosa, mentre les màquines continuaven aplanant la sorra, després dels intensos estralls dels temporals de principi d’any. Aquesta població va tenir clar que no sectoritzaria la platja: “No volíem cap element mecànic que en dificultés la neteja. Hem optat per la informació i per repartir díptics”, va destacar Josep Lluís Pouy, cap de Protecció Civil. Els paradistes del mercat setmanal de Blanes, que va coincidir amb la reobertura de les platges i que resseguien el passeig de Pau Casals, es van mostrar satisfets que es normalitzés l’accés al bany. Jordi i Anna Liarte, pare i filla, la tercera generació que munta al mercat de Blanes, creuen que era necessari perquè ajuda en les vendes. En canvi, per l’Albert Ginestà, un esportista de trenta-vuit anys, que juga en un equip de rugbi de Tordera, poder retornar a la platja ja era com anar recuperant la normalitat: “Cal anar amb compte entre tots perquè tot vagi endavant.”

A Lloret de Mar les màquines, que també treballaven a la sorra, passaven per darrere de la Paula, la Carme i la Carla, les tres de Girona, que van decidir anar a passar-hi el matí. La platja, i segons va explicar un vigilant, no s’havia sectoritzat perquè no es preveia gaire afluència de turistes. Més avall, en Damián i en René, jugaven a la pilota. Aquests dos italians van arribar a la Costa Brava per treballar el desembre passat, però van quedar atrapats al país quan es van tancar les fronteres: “Ara esperem per tornar, però pel que sabem potser ens esperaran uns dies de confinament al nostre país, abans no tornem a casa”, advertia en René.

Platja d’Aro, el centre comercial a cel obert per excel·lència de la Costa Brava, presentava a mig matí una imatge ja d’estiu. Molta gent passejava per l’avinguda Cavall Bernat, la principal artèria comercial del nucli, mentre d’altres ja feien fins i tot cua per poder tenir taula en algun dels restaurants. A mig matí, el dia havia millorat, un sol de ple estiu havia fet acte de presència i la platja feia goig, amb gent repartida amb clapes: “No ho notem encara a la terrassa –explicava l’Albert, un dels cambrers del bar restaurant Pizzako, a peu del passeig marítim–, però ara finalment ja es veu gent a la platja. Abans era un desert i, si la policia local hi veia algú, el feia fora”.