“Ens hem sentit desemparats”

És una situació excepcional que no m’hauria imaginat. Com a alcalde et presentes amb un programa i t’ha tocat gestionar altres crisis com el Glòria. Però la veritat, dins les dificultats i la incertesa de la Covid-19, estic content de la resposta tant dels treballadors municipals com de la mateixa ciutadania. S’ha creat una xarxa de voluntaris per fer mascaretes; s’ha creat una complicitat entre el consistori i veïns. I això et dona empenta.

Estem molt descontents. Pensem que moltes coses no s’han fet bé. De moltes qüestions ens n’hem assabentat a través dels mitjans. Per exemple, la roda de premsa del conseller Bargalló per informar de les escoles. Potser ens hauria d’haver preguntat l’opinió o explicar-nos-ho abans. En aquest aspecte ens hem sentit una mica abandonats. També tota la formació relativa a com s’havia de procedir. Perquè moltes decisions han recaigut a les nostres mans; ja hi som per això, per prendre decisions i governar. Les altres administracions han fet grans proclames però han desatès els consistoris. I hem hagut de fer molta feina que no ens toca fer a nosaltres.

És aquesta deixadesa de funcions que hi ha, per mi, per part de l’Estat i la Generalitat. Només fan rodes de premsa i publicar al BOE perquè després la feina d’interpretació i de fer la feina ens la deixen a nosaltres, que ja tenim els recursos molt tocats. Estem assumint els costos de molts serveis que s’han deixat de prestar però que encara s’han de pagar, i fins i tot els desperfectes del Glòria, que van dir que ens arribarien els ajuts. Doncs dels ajuts encara no hem rebut res i nosaltres ja hem pagat les factures dels desperfectes. És la tònica generalitzada. Educació fa una roda de premsa i anuncia classes telemàtiques. Qui acaba repartint els ordinadors, ajudant les famílies, i els vulnerables, són els ajuntaments: repartim ordinadors, material escolar, fotocòpies... I després truques a la Generalitat per temes esportius, i et trobes amb telèfons que no contesten; ens hem trobat amb un desemparament total. Acabes prenent decisions que no són pròpies del món municipal i assumint el cost econòmic del que decideixen Madrid i Barcelona.

La Diputació ens va avançar uns diners que ja estaven previstos, consignats, del fons local de cooperació. Ho agraïm i estem contents. Però la Generalitat i l’Estat haurien de donar una resposta més important i no la donen ara per ara.

Hi ha diferents línies. Els qui haurien d’assumir el cost de la crisi i de l’augment de la crisi social i econòmica haurien de ser l’Estat i la Generalitat. És una vergonya que els veïns no hagin cobrat els ERTO. És inadmissible. Els ajuntaments podem posar petits pedaços perquè tenim capacitat per ajudar les famílies, a gestionar les subvencions, per exemple, o en relació amb el pagament dels impostos municipals, ajudant els bars i restaurants no cobrant-los les terrasses..., però no podem donar una resposta global a totes les necessitats; el pressupost d’un ajuntament no dona per a tot.

No s’han vist afectades les grans empreses que són de productes essencials o de logística, paqueteria... Els veïns del poble que s’han vist afectats per la crisi són els autònoms, el comerç local, el món de la cultura... En el moment àlgid hi havia 585 persones afectades per un ERTO a tot el municipi que treballessin al poble.

Ens en sortirem. Però no pot ser que el món local, durant aquesta crisi, quedi desemparat a tots nivells. Els ajuntaments hem estat al peu del canó durant aquests dos mesos perquè som un servei públic i hem de donar resposta a la gent en moments com aquests de molta por, d’incertesa, de dubte; hi hem estat transmetent tranquil·litat i seguretat. I no pot ser que altres organismes desapareguin i només surtin en rodes de premsa. Ens hem sentit abandonats. I és una vergonya, un descontrol i un despropòsit. No se’ns ha deixat participar ni decidir, només se’ns ha dit que assumíssim els costos.