Un estudi localitza molècules antitumorals en fons marins

Un estudi del grup de recerca SeaHealth de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona (UdG) i de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) revela que els fons marins on es practica la pesca d’arrossegament contenen molècules útils per a la fabricació de nous fàrmacs per al tractament d’alguns tipus de càncer, entre altres possibilitats farmacològiques. Segons l’estudi, publicat aquest mes de febrer a la revista Marine Drugs, el 14% de les espècies que componen el rebuig de la pesca d’arrossegament duta a terme sobre hàbitats d’agregació de lliris de mar o crinoïdeus –que inclouen estrelles, eriçons i cogombres de mar– són portadores de molècules amb propietats antitumorals, antibacterianes, antioxidants i antihipertensives, entre d’altres.

Pesca d’arrossegament

Una altra de les conclusions rellevants de l’estudi, en el qual han participat també Montserrat Demestre (ICM-CSIC), Arnau Carreño (UdG) i Josep Lloret (UdG), és que el 68% de les espècies o gèneres amb molècules bioactives presenten una vulnerabilitat mitjana o alta a la pesca d’arrossegament. Per això, el treball, elaborat en el marc del projecte CriMa, suggereix que se’ls protegeixi prioritzant l’obtenció, de manera sintètica al laboratori, de les seves molècules bioactives o bé gestionant-ne l’explotació d’una manera molt controlada.

El primer autor de l’estudi i investigador de l’ICM-CSIC, Alfredo García de Vinuesa, detalla que, segons la bibliografia consultada per a la realització de l’estudi, aquestes molècules són presents en una gran diversitat d’organismes marins, des de taurons fins a ascidis –animals arrodonits o cilíndrics que oscil·len entre els 0,5 i els 10 cm de longitud– i coralls tous.

“Aquests animals viuen en fons de crinoïdeus on són pescats i descartats”, explica García de Vinuesa, que hi afegeix: “Un altre 16% de les espècies que formen part d’aquest rebuig podrien contenir molècules amb potencial bioactiu, ja que se n’han observat en animals del mateix gènere.”

Per a l’elaboració del treball, l’equip científic va fer campanyes experimentals a bord de vaixells pesquers per identificar les espècies descartades per la pesca d’arrossegament realitzada sobre hàbitats d’agregació de crinoïdeus. També va dur a terme una extensiva recerca bibliogràfica dels components bioactius que poden presentar aquestes espècies, la qual cosa és especialment innovadora, ja que fins ara la majoria de les espècies amb compostos bioactius s’identificaven en hàbitats molt menys profunds i més propers a la costa.

Moltes espècies marines

Els hàbitats d’agregació de crinoïdeus es troben entre els 120 i els 170 metres de profunditat i contenen una gran quantitat d’espècies marines, moltes d’interès comercial. No obstant això, i malgrat la seva vulnerabilitat a la pesca, no estan prou protegits, i que ho estiguessin seria clau per fer nous fàrmacs d’origen marí, no només per combatre el càncer, sinó també altres malalties d’origen bacterià o víric. Això, a més, contribuiria a la conservació i l’explotació sostenible de les espècies d’interès pesquer que es refugien en aquests hàbitats. Aquests fons d’agregació de crinoïdeus són considerats hàbitats sensibles i altament productius, però no estan protegits de l’impacte de la pesca. Tanmateix, s’està treballant conjuntament amb els pescadors d’arrossegament per aconseguir una explotació sostenible que beneficiï tant els mateixos pescadors com aquests hàbitats.

Segons Alfredo García de Vinuesa, es va localitzar un hàbitat de crinoïdeus als caladors adjacents al port de Blanes, freqüentat per la seva flota d’arrossegament, i es van embarcar a investigar-hi campanyes per aconseguir mostres del rebuig.

“Després vam investigar quines d’aquestes espècies o congèneres [animals del mateix gènere] havien demostrat amb anterioritat que posseïen molècules bioactives”, detalla l’investigador, que es mostra convençut que l’estudi obrirà la porta a futures investigacions que puguin detallar, ja al laboratori, el potencial bioactiu d’aquestes espècies marines i el seu ús potencial en el camp de la biotecnologia marina.