La Garrotxa es converteix en un laboratori de govern obert
S’inicia un ampli procés participatiu per definir un pla estratègic sobre el model de comarca
Incidirà en tots els àmbits, especialment en la implicació dels ciutadans en la presa de decisions
La Garrotxa té un teixit d’entitats i associacions molt musculat
La Garrotxa s’ha convertit en un laboratori de govern obert, i això és especialment rellevant pel punt d’inflexió, quant a model en tots els àmbits, a què condueix l’actual pandèmia del coronavirus. S’ha guanyat a pols ser camp d’assaig de noves formes de presa de decisions; de fet, de les noves formes de govern que reclamen els ciutadans, d’acord amb les noves inquietuds de la societat, gràcies a la tradició de marcar estratègies i polítiques en consorcis o organismes similars que apleguen el sector públic i amb una forta imbricació en el privat. Els d’Acció Social, Salut i Medi Ambient (Sigma), el de l’Alta Garrotxa, l’Agència d’Innovació i Desenvolupament de la Garrotxa (DinàmiG), Adrinoc i altres iniciatives col·lectives com l’Observatori per a la Sostenibilitat de la Garrotxa en són un bon exemple. A aquesta realitat, cal sumar-hi un teixit d’entitats molt musculat i que abraça des dels donadors de sang i les de suport familiar, fins a les esportives i lúdiques, i que s’articulen i organitzen en un web específic, Entitats en Xarxa, Ciutat en Marxa, del Consorci d’Acció Social i de l’Ajuntament d’Olot.
Ara, el Consell Comarcal de la Garrotxa ha posat en marxa la redacció del pla estratègic participatiu de la Garrotxa 20/30, que pretén definir els principis que han de guiar aquesta nova manera de governar. La base són els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de l’ONU. Per tant, l’ens comarcal treballa per omplir de contingut conceptes com la presa de decisions conjunta, la cerca de consensos amplis, l’equilibri territorial, la sostenibilitat, la qualitat de vida i la resiliència.
El president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Santi Reixach, que també és alcalde de la Vall de Bianya, ha explicat que, des del primer moment de la seva presidència ha treballat per aconseguir un pla consensuat amb el territori. “Un pla sense mirar colors polítics. És important aprovar un pla en què tothom hi hagi posat cullerada, en què tothom cregui i que ens digui cap on ha d’anar la comarca durant els propers anys”, ha indicat.
Reixach ha detallat que ha encarregat que dinamitzin el procés per aconseguir-ho a agents representatius de tots els sectors, sota la coordinació del director del Consorci Sigma, Francesc Canalias. “Cal la màxima implicació de la comarca. Si som capaços que les garrotxines i els garrotxins hi participin, això ens marcarà la línia de cap on volem anar durant els proper anys de forma compartida», ha dit.
A més, ha reclamat que també hi hagi el màxim consens possible en el consell d’alcaldes, i ha demanat a totes les alcaldesses i alcaldes garrotxins que s’encarreguin de fomentar la participació als seus municipis. “Vetllaré perquè tothom pugui dir com vol la comarca”, ha sentenciat.
LES XIFRES
Repensar tots els àmbits de la comarca
El tipus de producció i consum que es vol a la Garrotxa, la petjada a l’entorn natural, com aconseguir un territori socialment més just, divers i inclusiu, com avançar cap a un desenvolupament econòmic amb un treball digne per a tothom i socialment i ambientalment responsable, i com fomentar la transparència, la descentralització i la participació a les institucions són algunes de les idees sobre les quals serà qüestionada la ciutadania. Es farà en el procés participatiu que, a l’abril, posarà en marxa, sota el lema Fem Garrotxa, l’equip motor, un cop enllestida la primera fase en què una comissió de professionals han fet una avaluació de la situació actual a partir de les dades de l’Observatori per a la Sostenibilitat. Es desenvoluparà en dues etapes. Una primera abans de l’estiu, amb 16 taules participatives virtuals, entrevistes a agents clau de diversos sectors, enquestes virtuals i visites presencials a col·lectius que tenen difícil accés a la participació, i una segona, a la tardor, amb la presentació de l’esborrany inicial, elaborat a partir dels resultats de la primera fase, i unes jornades participatives a gran escala per revisar, modificar i validar el pla estratègic final. Aquest procés està dissenyat i dirigit per la cooperativa Resilience Earth. S’hi pot participar al web garrotxaresilient.cat i seguir-la a les xarxes a @garrotxaresilient. Respecte a les 16 taules participatives, cal destacar que les sessions estan agrupades en quatre grans eixos i amb quatre debats per cadascun: persones, planeta, prosperitat i pau, i partenariat.
