La nova llei de morositat colla els ajuntaments

Pocs dies després que l'Ajuntament de Badalona reconegués que està ajornant el pagament de les factures a tots els proveïdors, incomplint la llei de morositat, altres administracions locals consultades per aquest diari han admès que estan en la mateixa situació que el consistori badaloní, i que el delicat estat de les seves finances no els permet pagar a un màxim de 55 dies com els obliga a fer la llei. Sant Adrià de Besòs, per exemple, fa un any que paga els seus proveïdors en el termini de cinc mesos. La mesura és “dràstica”, però respon, segon el regidor d'Hisenda, Pedro Rivero (PSC), a la “manca de liquiditat” del consistori. “Estàvem pagant a 60-90 dies, però des de fa un any, quan va arribar l'etapa més forta de la crisi, vam haver de començar a pagar en el termini de cinc mesos”, explica. El regidor considera que la situació es podria allargar molts mesos, “si no s'afronta la necessària millora del finançament dels ajuntaments”. Rivero explica que la majoria de proveïdors entenen la situació. Uns altres ajuntaments que admeten que paguen més enllà del que la llei tolera són els dels municipis maresmencs de Santa Susanna (un dels més endeutats), Pineda de Mar (abona les factures a 90 i a 120 dies) i Tordera. Aquest últim consistori, però, no sempre va més enllà dels 55 dies, ja que algun pagament no supera el mes, com ara el del transport escolar.

A Sitges, el mes de juliol passat el constructor Carles Aròs va denunciar l'impagament de 57.000 euros per unes obres executades per a l'Ajuntament l'estiu del 2008. El constructor assegura que encara no ha cobrat el deute, si bé l'alcalde, Jordi Baijet (PSC), es va comprometre a pagar-lo durant aquest mes de setembre; fonts municipals sostenen que l'actuació es pagarà d'aquí a uns dies. En el ple de Sitges, CiU va demanar el pagament dels proveïdors de l'Ajuntament en el termini màxim de trenta dies un cop la factura es registri a l'administració local, una mesura, però, que no es va arribar a aprovar.

Tots aquests exemples són la prova que la nova llei de morositat impulsada pel govern de Rodríguez Zapatero colla els ajuntaments, i més en un moment en què una altra llei d'àmbit estatal obliga els consistoris a cancel·lar les operacions de tresoreria abans del 31 de desembre.

Segons la llei de morositat, els ajuntaments han d'acabar pagant les factures abans de trenta dies. L'aplicació de la llei, però, es podria fer gradualment. Aquest any s'ha de pagar en un màxim de 55 dies, 50 l'any vinent, 40 el 2012 i 30 el 2013. Algunes administracions locals s'ajusten a la llei, però va d'un pèl que no la incompleixen. L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet afirma que paga a 55 dies, mentre que el de Rubí ho fa a 60 dies. Calella i Arenys de Mar també es mouen en aquests termes, segons manifesten.

En algun cas la situació delicada que travessen les finances municipals ha fet aguditzar l'enginy. L'Ajuntament de Mataró ha signat contractes amb Banco Pastor, BBVA i Banco Santander per posar en marxa un instrument nou de gestió de pagament, el confirming, que permet als proveïdors cobrar anticipadament les factures que presenten a l'administració. Els acords permeten que els bancs avancin el cobrament als proveïdors i, en canvi, aquests han de pagar la despesa financera.

A Premià de Mar l'Ajuntament ha optat per “capgirar” el sistema de tramitació de les factures, per tal que se'n pugui garantir l'aprovació en el termini mitjà de deu dies des del registre a l'Ajuntament. S'ha simplificat tot el tràmit intern i l'Ajuntament treballa per obtenir una confirmació de pagaments, per tal de facilitar el pagament de les factures en períodes curts de temps. Amb aquest sistema, l'Ajuntament garantirà als proveïdors el cobrament a seixanta dies, i si el proveïdor té una necessitat de cobrament urgent, l'entitat financera li avançarà el pagament.

També hi ha ajuntaments més afortunats que afirmen que compleixen la llei sense problemes; és el cas de l'Hospitalet de Llobregat, Malgrat de Mar, Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Rubí, Castellar del Vallès i Vilafranca del Penedès.