montgat
Faran pagar als amos d'alarmes que sonin sense motiu justificat
L'Ajuntament detecta un augment d'aquests casos, que obliguen la policia local a acudir a les llars
La mesura vol garantir el “descans veïnal”, i neguen “l'afany recaptatori”
Si viu a Montgat i està fart que l'alarma de casa del veí soni constantment sense motiu aparent, sàpiga que aquestes molèsties poden tenir els dies comptats. O almenys, això és el que pretén el govern de Montgat (PSC, ERC i ICV-EUiA) amb la decisió de fer pagar als amos d'aquests dispositius que es disparin sense que s'hagi produït cap incident que ho justifiqui.
Aquesta mesura s'articularà amb un nou impost que estarà en funció del temps que perdin els agents policials en cada cas de falsa alarma. Així, i de manera orientativa, si l'incident mobilitza una parella d'agents durant una hora, el propietari del dispositiu d'avís haurà d'abonar uns 60 euros, i el preu variarà en funció de si el temps perdut pels policies és superior o inferior.
Tant el regidor d'Hisenda de l'Ajuntament, Joaquim Navarro (PSC), com la responsable política de la policia local, M. Eugènia Cabezudo (PSC), defensen el pagament d'aquesta taxa per l'augment de casos en què les alarmes de molts domicilis “es disparen sense cap raó i sonen durant força minuts, fet que molesta els veïns i mobilitza els agents policials per a no res”. L'operativitat policial i el cessament d'aquest soroll innecessari són, així, els dos objectius de la mesura adoptada pel consistori, que defuig “l'afany recaptatori amb imports tan poc considerables” com els que s'han establert, apunta Navarro.
Un 99% de falses alarmes
La problemàtica d'aquests dispositius de vigilància que es disparen sense que s'hagi produït cap robatori o cap altra incidència no és menor, ja que segons el cap de la policia local, Josep Sarabia, “el 99%” dels casos que tenen són falses alarmes. “Les empreses instal·ladores les afinen tant que es disparen, per exemple, amb un cop de vent”, diu el responsable del cos, que lamenta que aquestes companyies es limitin a “fer de telefonistes” davant les incidències, ja que “primer ens avisen i en el 80% dels casos no fan anar ningú a l'immoble en qüestió”. Sarabia explica que cada falsa alarma els fa anar amunt i avall i els suposa “perdre una hora com a mínim” per anar al domicili, inspeccionar l'entorn i avisar el propietari de la llar. “Fins i tot alguna vegada hem hagut d'avisar els bombers”, diu. En part a causa de l'augment del nombre de dispositius instal·lats per culpa de la crisi, des de principi d'any el nombre d'alarmes disparades sense motiu ha arribat a la vintena per setmana, arreu del municipi.
