administracions
Comptes pendents amb la Sindicatura de 148 municipis
Al cap de mig any d'haver acabat el termini per presentar la comptabilitat de l'exercici del 2009, 26 ajuntaments del Camp i l'Ebre encara no han complert, i 8 més ho han fet de manera incompleta
Mig any després d'haver-se tancat el termini reglat per presentar els números del 2009 a la Sindicatura de Comptes, a 15 d'abril del 2011 148 ajuntaments catalans encara no ho han fet. Es tracta només del 15,6% del total, tenint en compte que al desembre eren gairebé la meitat dels municipis del país, 447 de 946, els que encara no havien fet els deures. Entre aquest centenar i mig d'ajuntaments que no han entregat la documentació a l'organisme fiscalitzador de la Generalitat n'hi ha 26 de les comarques tarragonines (16 del Camp i 10 de l'Ebre), entre els quals destaquen els de la costa del Tarragonès -Creixell, Torredembarra i Roda de Berà- i altres de l'Ebre com Deltebre, Roquetes i Ascó.
Comptes incomplets
A més, hi ha 45 ajuntaments que han presentat una documentació incompleta -cinc del Camp i tres de l'Ebre entre ells-, i l'hauran de completar abans que la Sindicatura consideri els comptes lliurats. En destaquen els casos de Mont-roig del Camp o Blanes, que van presentar els comptes dins del termini –el 15 d'octubre del 2010– però no van aportar tota la documentació requerida. En aquest llistat hi ha altres municipis grans com Calafell, Cunit -ja amb algun antecedent negatiu- i Sant Carles de la Ràpita. La raó principal del retard sol ser que l'Ajuntament presenta els comptes municipals però no els generals, que inclouen fundacions i empreses públiques amb una comptabilitat independent, malgrat que l'últim responsable n'és el govern local.
Subvencions retingudes
El problema de no haver presentat els comptes és que el govern català està obligat a retenir les transferències i subvencions als ajuntaments afectats. Això és una disposició de la nova llei de la Sindicatura que el Parlament va aprovar l'any passat per posar fi a l'incompliment sistemàtic dels terminis per part de la majoria de municipis. Des del 1988, la llei obliga a presentar els comptes municipals fins al 15 d'octubre, però amb el canvi de la instrucció de comptabilitat del 2004 perquè la gestió es fes telemàticament, el grau de compliment havia disminuït de manera alarmant.
L'intent per minimitzar el problema va acabar amb la reforma de la llei que, entre altres disposicions, condiciona la concessió de subvencions i transferències del govern al fet que els ajuntaments hagin lliurat la comptabilitat. No té efectes retroactius però afecta els 193 ajuntaments que, o bé encara no han lliurat la documentació, o bé ho han fet de manera incompleta; representen el 21% dels del país, que avui tenen retingudes les subvencions o transferències sol·licitades el 2010. A mesura que el municipi tramet la documentació, la Sindicatura actualitza el llistat que gestiona el Departament de Governació.
Governació i Economia
Atenent al compliment o no de l'obligació municipal, aquest departament autoritza el d'Economia perquè concedeixi els fons sol·licitats. Fan que els diners es retinguin fins al dia que l'Ajuntament compleix i, per ara, la mesura només afecta el finançament del 2010, l'any d'entrada en vigor de la llei, que correspon als comptes municipals del 2009. D'ara endavant, però, la situació es repetirà a partir de cada 15 d'octubre. Enguany, els ajuntaments hauran de presentar abans d'aquesta data els comptes del 2010.
Alerta sobre la Diputació
En paral·lel, la Sindicatura ha fet públic un altre informe que alerta de “l'elevada” ràtio d'endeutament de les diputacions catalanes al 2008, en especial les de Tarragona i Lleida. En concret, la de la tarragonina arriba al 47,5% del pressupost definitiu, la qual cosa vol dir que tenia 84,7 milions en tresoreria però un deute de 98,7, amb una diferència negativa de 13,4 milions.
LA XIFRA
LA XIFRA
Molts reaccionen a la publicació de la llista
Al desembre la Sindicatura va fer públic el llistat dels municipis que no havien lliurat els comptes a 15 d'octubre, fet que va causar rebombori. Alguns ajuntaments van reaccionar molestos, amb crítiques i acusacions creuades. Però l'òrgan fiscalitzador del govern valora positivament les implicacions de la llei nova, primer, pel fet que en el llistat hi havia un 20% més de municipis que l'any abans. I segon, perquè al cap d'un mes i mig la majoria ja havien regularitzat la situació. En aquelles setmanes 117 ajuntaments més van lliurar la documentació. Fins divendres, 254 s'han posat ja al dia.
