Conflicte pels límits catalans amb l'Aragó

No hi ha manera que entre catalans i aragonesos tanquem conflictes, i els que sorgeixen tenen el mal costum d'enquistar-se durant anys. El litigi per l'art sacre, l'atenció sanitària, l'ús del català i, ara, els límits territorials.

Fa trenta anys que els municipis d'Almacelles (Segrià), Altorricó i Tamarit de Llitera (Franja de Ponent) es disputen uns terrenys, i la darrera espurna l'ha encès el Ministeri de Foment, que ha retirat els senyals de la nova autovia d'Osca, l'A-22, en què s'informava els conductors dels límits entre les dues comunitats. Sembla que Foment no té clar on els ha de posar i, segons l'alcalde d'Almacelles, Josep Ibarz, la falta d'indicadors es deu a la pressió d'algun alcalde aragonès.

L'alcalde català afirma que l'Institut Geogràfic estatal deixa ben clar des de 1925 els límits, que es fixen al riu Clamor. Ibarz, però, afegeix que l'any 1945, aprofitant la canalització d'aquest rierol, part d'aquestes terres es van assecar i alguns pagesos aragonesos les van comprar i conrear. Per tant, ara diuen que pertanyen a la comunitat veïna. Els aragonesos, per la seva banda, reivindiquen uns límits que el 1300 hauria fixat Jaume II.

Ibarz afirma que “els aragonesos han envaït terres lleidatanes”. Està disposat a anar als tribunals i ja ha demanat el suport d'altres institucions, atès que assegura que el litigi afectaria unes 1.000 hectàrees, la majoria d'Almacelles, però també de Lleida, Alguaire, Almenar i Gimenells. A més, per acabar-ho d'arreglar, els cadastres catalans i aragonesos no quadren.