Els ajuntaments no atenuaran la pujada de l'IBI
Han encarregat als serveis jurídics que estudiïn com poden minimitzar els efectes de l'increment estatal de l'impost
Més del 90% dels ajuntaments no corregirà la pujada obligada, malgrat trobar-la injusta
Els ajuntaments catalans no revisaran a la baixa els tipus impositius per compensar una pujada extraordinària de l'IBI, tot i que, en casos extrems, els rebuts poden arribar a ser un 64% més cars que un any abans, com passarà per exemple a Tossa de Mar. Amb tot, hi ha un 11% dels pobles de Catalunya que se salvaran d'aquesta pujada extraordinària perquè la revisió dels seus cadastres es va fer entre els anys 2005 i 2007. I és que l'any de la revisió cadastral és el que marca l'augment, des del 0% fins al 10%. De fet, els serveis jurídics de la majoria dels municipis del país estudien ara quin és el seu marge de maniobra per triar la solució menys dolenta entre una sobrecàrrega per als contribuents i una perspectiva de millora del finançament de les hisendes locals.
Com explica l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat i presidenta de la comissió d'Hisenda de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Núria Marín, hi ha “molts dubtes d'interpretació” de la norma “que el Ministeri d'Economia s'ha d'encarregar d'aclarir”. Com el de l'Hospitalet, molts altres ajuntaments han demanat explicacions d'interpretació abans de prendre una decisió, cosa que hauria de passar en les pròximes setmanes, si és que no l'han presa ja i ara han de rectificar.
Per Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Premià de Mar, entre els municipis hi ha una preocupant “confusió” i la incertesa de si els ajuntaments poden corregir els increments de l'impost que ja havien aprovat en les seves ordenances o en el pressupost. “A més –va dir–, hi ha hagut una clara invasió de l'autonomia local i això sempre s'ha de lamentar.”
Però, malgrat que les dues entitats municipalistes, l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), han posat el crit al cel per una clara “vulneració a l'autonomia local dels municipis”, el cas és que més del 90% dels ajuntaments del país no rebaixaran l'augment dictat des de Madrid. El reial decret llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic, aprovat en Consell de Ministres dos dies abans d'acabar l'any, preveu un increment de l'IBI de manera transitòria i excepcional per als exercicis del 2012 i del 2013.
La tresorera de la Confavc, l'agrupació d'associacions de veïns de Catalunya, Meri Barranco, defensa, però, que no es pot admetre que la solució “per eixugar el dèficit pressupostari vagi a càrrec del contribuent”. Amb tot, no es preveuen actuacions dels veïns en contra de la mesura. “Les actuacions seran que molts no podran pagar els nous rebuts”, assumia Barranco, i afegia: “No sé quina serà la paciència de la ciutadania.” A continuació, resumim quina serà l'actuació a les grans ciutats del país.
Barcelona
L'increment temporal del tipus impositiu de l'IBI dictat per Rajoy no tindrà un impacte directe sobre el 88% dels habitatges de Barcelona, ja que el consistori aplica uns límits sobre aquest tribut –del 4% i el 6%– que, a la pràctica, tindran un efecte limitador d'aquest recàrrec. Molt diferent, però, és la situació que es dóna amb l'IBI que grava sobre els usos no residencials, o sigui aparcaments, botigues i oficines. En aquest cas, la pujada sí que serà dràstica, a l'entorn del 10%, i s'exemplifica amb els pàrquings que tenen un valor cadastral superior als 15.000 euros: gairebé el 100% passaran a pagar un rebut anual de 1.024 euros, quan el 2011 era de 931. En total, l'Ajuntament de Barcelona espera recaptar vint milions suplementaris.
Tarragona
A Tarragona, al 9,5% d'increment aprovat pel consistori s'afegeix ara el 10% obligat per l'Estat, amb la qual cosa l'impost s'apujarà un 19,5%. Per al 2012, el tipus de gravamen de l'IBI a Tarragona és del 0,928, i aplicant el decret, el tipus resultant de gravamen és d'1,02.
L'Hospitalet
A l'Hospitalet de Llobregat, si se sumen els dos increments de l'IBI, els veïns haurien d'assumir un 18% d'augment. L'alcaldessa de la ciutat, Núria Marín (PSC), ha criticat públicament la possible sobrecàrrega i, fins i tot, ha manifestat que estaria disposada a deixar sense efecte la pujada municipal per evitar-ho. En tot cas, però, de moment, l'Ajuntament espera la resposta del Ministeri d'Hisenda i dels especialistes consultats per saber si els dos increments s'han de sumar i prendre, així, una decisió.
Reus
A Reus la pujada és del 7%, que s'ha de sumar al 10% de Rajoy. És a dir, el 17%. Amb tot, apliquen un descompte del 3% als ciutadans que el paguen per endavant i s'hi han acollit el 5% dels contribuents, uns 2.700. També han augmentat del 0,5% al 2,5% la rebaixa en aquest impost als que domiciliïn el pagament, i per a ells al final la pujada municipal serà del 5,5%.
Valls
A Valls, l'Ajuntament està estudiant com aplicarà l'impost de béns immobles, que s'apujarà un 13,5% (el 3,5% aprovat pel consistori, més el que exigeix l'Estat).
Tortosa
El valor cadastral dels habitatges de Tortosa és dels més baixos del país (26 euros per metre quadrat de mitjana), per la qual cosa l'Ajuntament ja aplicava un tipus de gravamen molt alt, i ara només s'incrementarà un 2,75%. L'Ajuntament recapta uns set milions d'euros a través de l'IBI i amb la reforma de l'impost que exigeix l'Estat ingressarà 200.000 euros més.
Badalona
El govern del PP de Badalona ha anunciat que aplicarà la pujada del 10% en el rebut de l'IBI atès que, en paraules del regidor d'Hisenda, Ramon Riera, és una “directriu” que els ve “imposada per un Consell de Ministres”. Aquest 10% no s'afegirà a cap altre augment previ, ja que Badalona té prorrogats els impostos del 2011. L'executiu de Badalona calcula que l'increment permetrà recaptar poc més de tres milions d'euros, que arribarien a quatre si tothom abonés la factura de l'IBI. “Però ja comptem amb les dificultats d'algunes famílies per pagar”, admet Riera.
Granollers
El percentatge de l'IBI que augmentarà aquest 2012 a Granollers, incloent-hi la pujada prevista des del govern estatal, serà del 13,2%. La pujada aprovada per l'Ajuntament de la capital del Vallès Oriental era del 3% abans no s'apliqués l'increment. El rebut mitjà de l'IBI el 2011 era de 327,78 euros i amb els últims canvis passarà a ser de 371,37 euros.
Vilanova i la Geltrú
No l'afecta la pujada estatal de l'IBI. L'Ajuntament va aprovar un increment general del 2% de les ordenances fiscals per a aquest any i aplicarà la progressivitat en aquest impost, que gravarà els ciutadans en funció de la capacitat contributiva. El consistori calcula que l'ingrés del 2% relatiu a l'IBI, incloent-hi els criteris de progressivitat i les bonificacions, serà de 600.000 euros respecte del 2011.
Vilafranca del Penedès
L'Ajuntament incrementarà el rebut de l'IBI un 10%, el màxim establert en el decret llei de l'Estat. La pujada permetrà al consistori ingressar un milió d'euros més i se sumarà a l'augment del 3% que Vilafranca va aprovar en el marc de les ordenances fiscals per a aquest any.
Igualada
L'Ajuntament apujarà el rebut de l'IBI un 4% per ordre del govern de l'Estat, un increment que aportarà 510.000 euros extres a les arques municipals. Igualada ja havia aprovat un augment del 5%, seguint les clàusules de la revisió cadastral, de manera que el rebut de l'IBI pujarà en total un 9% en el cas dels immobles que no estan destinats a ús residencial i dels habitatges amb més valor cadastral de la ciutat. El municipi preveu recaptar aquest any un total de 16,9 milions a través de l'IBI, quantitat que suposa 1,2 milions més que l'any passat.
Santa Coloma
L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet incrementarà l'IBI un 13,1%, un 3,1% correspon a la pujada que ja estava prevista i que es correspon amb l'IPC interanual i el 10% restant és l'augment indicat des del govern estatal. Aquest Ajuntament no ha calculat encara quins ingressos extres li reporta aquesta decisió.
Sabadell
Ja tenen les ordenances aprovades, però compliran amb l'increment que els ha imposat el govern espanyol. Van aprovar el 4% i amb l'increment passen al 14%.
Terrassa
No es preveu cap mesura pal·liativa, ja que els rebuts ja estan enviats amb l'increment del 5% proposat en les ordenances fiscals aprovades, més el 10% imposat per l'Estat. Sí que hi ha les bonificacions ja establertes per a famílies nombroses i monoparentals, per domiciliar-ho amb un sol pagament, però són iguals que les que ja es van aplicar el 2011.
Berga
A Berga tenien prevista una pujada del 3% de l'IBI, però aplicant el que es va aprovar en el reial decret quedarà en el 13%. Com en exercicis anteriors, hi ha la possibilitat de pagar en dos terminis.
Vic
La capital d'Osona aprovarà en el ple d'avui la pujada de l'IBI. Si la proposta presentada per l'equip de govern prospera, els vigatans tindran una pujada de l'IBI d'un 13,8% com a màxim. Aquesta xifra surt de sumar el 7,85% d'increment aprovat el 2004 i que s'ha fet repercutir en deu anys i un 6% més, d'acord amb l'obligació de l'Estat. L'Ajuntament, però, vol pal·liar aquest increment i per això podrà fer una bonificació d'un 5% per a aquells que domiciliïn el rebut. “Valent-nos de la llei d'hisendes locals, hem intentat pal·liar la puja que el govern ens obliga a fer”, explica el regidor d'Hisenda de la capital d'Osona, David Sala.
Lleida
A Lleida, Cervera, les Borges Blanques i Tàrrega es va fer la revisió cadastral entre 2005-2007 i queden fora de l'augment forçat. En el cas de Lleida, a més, es pot pagar aquest rebut de manera fraccionada en quatre vegades al llarg de l'any.
Premià de Mar
El segon municipi del Maresme té el tipus impositiu de l'IBI al màxim, a l'1,1, i deixa en mans dels serveis tècnics de la Diputació la interpretació de la puja que planteja l'Estat abans de modificar l'impost actual. “De moment mantenim el cobrament trimestral als ciutadans que tinguin el rebut domiciliat per facilitar-los el pagament”, explica l'alcalde, Miquel Buch (CIU).
Pineda de Mar
Pineda va aprovar una puja del 8,3% de l'IBI i ara es troba que haurà d'aplicar un 6% més en el rebut perquè la revisió cadastral la va fer el 2004. El regidor d'Hisenda, Antoni Abad (PSC), explica que l'augment, però, només repercutirà en la meitat dels rebuts que superen el valor cadastral mitjà. Tot i això, també s'espera rebre la recomanació pertinent de la Diputació abans de tirar-ho endavant.
Calella
L'última revisió cadastral de Calella es va fer el 2009; per tant, segons el regidor d'Hisenda, Xavier Pedemonte (CiU), l'augment imposat per l'Estat es traduirà en un 4% sobre el tipus aprovat per l'Ajuntament. En conclusió, a Calella això suposarà un increment del 16,52% de mitjana del rebut i un increment de la recaptació sobre el pressupostat de 572.000 euros.
Tordera
Tordera afegirà al 10% d'augment de l'IBI aprovat el 2012 un 10% més corresponent a l'augment de l'Estat. L'alcalde, Joan Carles Garcia (CiU), reconeix que la mesura serà “un cop” per a les butxaques dels contribuents i avança que el consistori estudia congelar els impostos i les taxes fins al 2015 “per intentar pal·liar la pressió fiscal als ciutadans”. El càlcul del nou IBI pot representar una recaptació de fins a 800.000 euros anuals. Es mantindran les bonificacions a les famílies amb situacions excepcionals, com que tots els seus membres estiguin a l'atur. L'alcalde, a més, es pregunta si amb aquest augment de l'IBI l'Estat no es replantejarà una rebaixa en la resta d'aportacions que fa als ajuntaments.
Aquesta informació ha estat elaborada per
Les patronals veuen un greu perjudici per a les empreses
Entitats com la Cecot demanen als ajuntaments la deflactació de l'IBI però creuen que no els faran cas
A més de representar, en molts casos, una greu càrrega per a les famílies, les empreses també es veuran afectades per l'augment de l'IBI obligat des de Madrid, i les organitzacions empresarials ja han sortit en la seva defensa. En aquest cas, les patronals es posen al costat de les entitats municipalistes i critiquen la deslleialtat institucional aplicada per decret llei pel govern estatal. A més, avisen que la situació serà greu.
Per David Garrofé, secretari general de la patronal Cecot, l'efecte real de la pujada de l'impost pot arribar a ser del 20% i el 25% perquè acumulen increments en els darrers exercicis. La patronal va enviar un correu electrònic als ajuntaments del país demanant-los la deflactació del tipus impositiu de l'IBI “per reduir l'impacte directe i la forta pressió fiscal que podria arribar a suposar en el sector empresarial i que, en el context econòmic actual, no podrà assumir”. Però les esperances que els consistoris ho corregeixin a la baixa són escasses, i tot i haver rebut respostes de tot tipus, són conscients que “el 90% dels ajuntaments aplicaran les pujades”.
Salvador Guillermo, expert en temes fiscals a Foment del Treball, opina que la patronal no entén la mesura. “No entenem ni la norma ni la poca flexibilitat en la seva aplicació”, explica, i lamenta que el perjudici més greu serà per a les empreses “que facin un ús més intensiu dels metres quadrats”, com ara empreses del sector immobiliari i industrial amb naus. “La mesura no semblava del tot raonable ni necessària, en una situació com ara l'actual, de crisi econòmica”, hi afegeix.
També Joan Maria Gimeno, president de la comissió econòmicofiscal de la patronal Pimec, es queixa de “la improvisació” i “la precipitació” del govern espanyol en imposar una norma que qualifica de “mesura regressiva”, i la deslleialtat institucional vers uns ajuntaments catalans que, en molts casos, ja havien aprovat les seves ordenances fiscals.
En allò que coincideixen totes les institucions empresarials és en el fet de lamentar que les correccions per eixugar l'excessiu dèficit de les corporacions municipals es facin en l'apartat dels ingressos i no pas n el de les “despeses” que generen els ajuntaments.
