Administracions
L'Estat adverteix que la fusió de municipis és inevitable
Vol que sigui voluntària, però diu que la reordenació de competències municipals els abocarà a l'agregació
Rebutja els plans d'ajust d'una trentena de municipis catalans per pagar proveïdors
“La reordenació de l'àmbit local és inevitable; no tots els ajuntaments són capaços de dur els seus comptes de manera ordenada, ni de remetre'ls, ni de prestar serveis de manera eficient.” Amb aquesta contundència va defensar ahir el secretari d'estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, la necessitat de modificar l'àmbit competencial dels ajuntaments, plantejada pel govern centralista de Mariano Rajoy. Beteta es va mostrar partidari que l'Estat incentivi la integració de municipis, però va assegurar que la fusió no s'imposarà. Va indicar que aquest procés ha de fer-se de manera voluntària i amb l'acord de les comunitats autònomes, però va precisar que a la pràctica les noves lleis que sorgiran de la reordenació de competències forçarà la voluntarietat dels municipis, ja que caldrà complir uns criteris d'eficiència que els abocaran a la fusió. “No hi haurà cap més opció”, va dir.
Beteta va justificar la necessitat de modificar el mapa competencial referint-se a les dificultats d'alguns ajuntaments per pagar les factures als proveïdors i va posar com a exemple Pioz, un poble de Gualadajara de 3.500 habitants que s'ha acollit al pla de pagament a proveïdors impulsat per l'Estat i que trigaria 7.058 anys a pagar 16 milions de deute. “Si el sistema falla, l'hem de canviar”, va dir. El secretari d'estat no va voler fixar un nombre mínim d'habitants per mantenir viu un municipi, però creu que 20.000 habitants sumen una “massa crítica” suficient per prestar serveis amb eficiència.
Plans d'ajust rebutjats
El nombre d'ajuntaments catalans a qui l'Estat no ha acceptat el pla d'ajust que havien de presentar per aspirar al finançament que els ha de permetre pagar els proveïdors supera ja la trentena, segons fonts del Departament de Governació. L'Estat no té l'obligació de comunicar a la Generalitat la llista, sinó que els municipis reben la informació individualment via electrònica. Per això a hores d'ara es desconeix quin serà el nombre definitiu. Un cop es tingui la conformació, Governació convocarà reunions amb els municipis afectats per determinar quines solucions es poden trobar.
Mancomunar serveis policials
El cost de la policia local o dels vigilants ofega els pobles petits, que es veuen incapaços de continuar mantenint el servei davant la delicada situació econòmica que pateixen les administracions locals. Més enllà de lamentar-se, però, els consistoris reclamen solucions i aporten idees per garantir la seguretat als seus territoris. En el marc de la V Jornada de Seguretat als Petits Municipis, organitzada ahir a Sant Cebrià de Vallalta, al Maresme, es van posar sobre la taula diferents fórmules viables que van traslladar directament al director general de la Policia, Manel Prat, que va cloure la jornada. Els municipis proposen aplicar l'economia d'escala establint convenis de col·laboració perquè agents de diferents pobles, amb interessos comuns, puguin treballar de manera coordinada, garantint una millor cobertura del territori. També hi va haver veus que reclamaven una policia única, derivant als Mossos les competències exclusives en seguretat.
