“Ens en sortirem”

Després de com­prar la colònia minera a la com­pa­nyia que n'era pro­pietària, l'any 1996, ens vam haver d'esforçar per dotar Ogassa de ser­veis, des de dipòsits d'aigua fins a parcs infan­tils, recu­pe­rar la plaça Dolça, arran­jar car­rers o impul­sar el Museu de la Mine­ria. Ho hem fet amb recur­sos pro­pis, crèdits i aju­des; una des­pesa enorme que ha mar­cat la vida de l'Ajun­ta­ment i del poble en les dar­re­res legis­la­tu­res.

La pri­mera intenció era fer-hi una pista espor­tiva, que va cos­tar 120.000 euros, però ens vam ado­nar que els mesos d'hivern no la podíem uti­lit­zar perquè es glaçava molt, i després vam deci­dir cobrir-la i fer el pavelló (578.000 euros), que avui s'uti­litza com a local poli­va­lent.

Tot i que el deute és molt impor­tant, no crec que ens obli­guin a inte­grar-nos en un Ajun­ta­ment més gran com és Sant Joan de les Aba­des­ses; el que sí temo és que des de l'Estat ens enviïn un ges­tor que es faci càrrec de l'Ajun­ta­ment. Però ho veig com una pos­si­bi­li­tat molt remota, a Ogassa hi ha molts ter­renys urba­nit­za­bles pro­pi­e­tat del muni­cipi que es poden ven­dre i una soci­e­tat civil activa i orga­nit­zada. Estic segur que ens en sor­ti­rem.