El deute situa Massanes a un pas de la bancarrota
Hisenda els ha pagat factures pendents de proveïdors per valor d'1.120.000 euros i l'Ajuntament té molt assumit que, com que no hi ha accés al crèdit, els retindran part de les transferències
Per més que els membres del consistori facin l'orni a l'hora de parlar-ne, els greus problemes econòmics de l'Ajuntament de Massanes no són cap secret per a ningú. En l'acta de la sessió ordinària del ple del 27 d'octubre del 2011, hi ha un informe d'intervenció en relació a la llei de morositat en què es qualifica la situació financera de l'Ajuntament de “molt greu” i s'assenyala que si no s'aconsegueix obtenir ingressos extraordinaris amb la venda de patrimoni (bàsicament, un parcel·la del polígon industrial) de forma immediata, l'Ajuntament entrarà en una situació d'insolvència total, fins i tot per assumir les nòmines de personal. A hores d'ara, els treballadors estan al dia de pagaments.
L'informe assenyala que la situació es veu agreujada per la falta d'aprovació dels comptes generals dels exercicis 2008, 2009 i 2010 que els impedeixen cobrar subvencions de diferents administracions per un valor de 382.000 euros. Quan parla de solucions, l'informe proposa millorar la recaptació, liquidar els pressupostos en els terminis legals i ajustar les despeses als ingressos ordinaris. “Els regidors –comenta Pere Fernández, responsable de territori– hem deixat de cobrar el sou des del passat octubre, esperant que els temps millorin”.
Set mesos més tard, les parcel·les continuen esperant comprador i la situació financera de l'Ajuntament no ha sortit de la UCI. Massanes ha estat un dels cinc municipis gironins als quals els ha estat denegat, en una primera ronda, l'accés als crèdits ICO per pagar proveïdors, “El ministeri no ens ha aprovat el pla d'ajust –afirma Alexandra Saurí, regidora d'Hisenda i tresorera–, ja que els ingressos previstos no són suficients per cobrir les despeses”.
A diferència dels altres municipis, a Massanes no s'han vist amb cor de presentar un pla d'ajust més creïble i han desestimat la segona oportunitat. “La situació econòmica de l'Ajuntament és la mateixa –continua Saurí – i no tindria cap sentit maquillar el pla d'ajust.”
Massanes va presentar un paquet de factures de proveïdors pendents aproximadament 1.120.000 euros, deutes que a partir del 31 de maig s'han començat a pagar. El que ara està per veure és què passarà amb les transferències mensuals que el Ministeri d'Hisenda envia a l'Ajuntament i quin percentatge retindran per cobrir els diners avançats. Sense aquestes transferències mensuals, la viabilitat del consistori és molt dubtosa i així ho ha reconegut més d'un regidor que, fora de micròfon, no descarta una intervenció.
No hi ha dubte que la confusió comptable i l'aflorament de deutes és l'esport de moda al país, en tots els àmbits, i Massanes no es queda al marge. Ho confirma Saurí mateixa, que situa la necessitat de posar al dia la comptabilitat com el principal problema econòmic amb què s'enfronta el consistori. Assegura que l'actual deute municipal voreja els dos milions i que, una vegada pagats els proveïdors, el Ministeri d'Hisenda passarà a ser el principal creditor.
En l'informe del 27 d'octubre del 2011 s'assenyalava que el deute global de l'Ajuntament era d'1.396.264,82 euros, una xifra que set mesos més tard s'ha incrementat en un 30%. Amb un pressupost, prorrogat, lleugerament superior a 1.600.000 euros, el deute de dos milions se situa per sobre del màxim legal permès per la llei.
Segons Saurí, els serveis més deficitaris dels que cobreix l'Ajuntament són la recollida d'escombraries i el subministrament d'aigua, serveis complexos per l'extensió del terme i la dispersió del municipi. No descarten fer un esforç per mancomunar-los amb altres municipis veïns.
Molts problemes i de difícil solució
Si repassem els números de Massanes que publica l'Idescat trobarem que la majoria dels 700 habitants actuals tenen menys de 65 anys, concretament 596, la qual cosa indica que aquest municipi de 26,1 kilòmetres quadrats –que reparteix la població entre quatre barris (Marquès, Cambrerol, Collformic i Rieral) i dues urbanitzacions (Sant Roc i Riu Clar)– és un nucli dinàmic. Massanes estructura la seva riquesa sobre un polígon industrial a tocar l'entrada del municipi veí d'Hostalric, amb què comparteix la guarderia, i saluda el visitant amb una rotonda ornada amb un cub escultura fet per Lluís Roura, en què la ceràmica i la coloració intenten presentar el poble i la comarca de la Selva com un esclat de colors que teòricament hauria d'impactar en la vida quotidiana d'un poble que intenta superar les diferències polítiques però es troba que hi ha qüestions endèmiques que compliquen la gestió de futur. Si es valoren les estadístiques, sobta que d'un total de 255 habitatges n'hi hagi 208 que exerceixin com a primer habitatge i 27, com a segon, la qual cosa ens indica que el nivell d'ocupació de les dues urbanitzacions no tan sols és molt alt, sinó que el seus veïns han transformat les segones residències en principals i alhora que paguen els impostos reivindiquen els drets i els deures de tots els habitants del poble. Joan Pou, regidor d'urbanisme, ha reconegut que no s'havia signat un pla de cooperació amb la urbanització de Riuclar perquè hi havia moltes mancances, mentre que a la de Sant Roc ni tan sols hi ha la junta de compensació. “Un altre punt conflictiu –va afegir– és el polígon industrial, on hi ha molts problemes i de difícil solució.”
