Per terra, mar i aire

La denúncia de la Dele­gació del Govern espa­nyol a Cata­lu­nya con­tra els ajun­ta­ments de Girona i Figue­res és un més dels atacs de l'Estat espa­nyol en la seva cro­ada con­tra l'inde­pen­den­tisme català. L'ofen­siva ha arri­bat per terra, mar i aire, en alguns casos lite­ral­ment, com a Roses i al Ripollès. El mes de març, la dele­gada del govern de l'Estat a Cata­lu­nya, María de los Lla­nos de Luna, va anun­ciar que por­ta­ria al jut­jat els ajun­ta­ments que no tin­guin la ban­dera espa­nyola al balcó empa­rant-se en una llei del 1981 que diu que els ajun­ta­ments i edi­fi­cis del govern de la Gene­ra­li­tat estan obli­gats a pen­jar la ban­dera espa­nyola. De Luna reo­bria d'aquesta manera la “guerra de ban­de­res”, després que diver­sos con­sis­to­ris deci­dis­sin lluir només l'este­lada i reti­rar la roji­gualda dels bal­cons. En aquell moment la major part de par­tits, excepte el Par­tit Popu­lar, vaa cri­ti­car l'amenaça de la Dele­gació del Govern espa­nyol a Cata­lu­nya, i hi va haver cri­des a pen­jar este­la­des.

També els muni­ci­pis que s'han decla­rat ter­ri­tori català lliure han estat fis­ca­lit­zats per l'Estat i la mateixa dele­gada del govern va dema­nar als ajun­ta­ments que li fes­sin arri­bar les moci­ons que havien apro­vat els ple­na­ris, al·legant que una nor­ma­tiva de l1985 diu que els ens locals estan obli­gats a tra­me­tre a l'admi­nis­tració de l'Estat una còpia dels actes i acords que facin. Ara, ha tocat el rebre als ajun­ta­ments de Figue­res i Girona, per haver posat dos trens per anar a la mani­fes­tació de l'11 de setem­bre a Bar­ce­lona per la inde­pendència.

Però l'Estat no s'ha que­dat aquí. En els últims mesos, també hi ha hagut algu­nes pro­vo­ca­ci­ons mili­tars que han pro­vo­cat la indig­nació del ter­ri­tori. La més sonada va ser a l'octu­bre, quan dos caces F-18 de l'avi­ació espa­nyola van sobre­vo­lar, supo­sa­da­ment perquè esta­ven fent unes pràcti­ques de vol, el baix Ripollès, la Cer­da­nya, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell i el Ber­guedà. Els avi­ons van pas­sar a menys de 300 metres de terra i en algu­nes pobla­ci­ons van fer girs i un parell de pas­sa­des. A les comar­ques giro­ni­nes es va dei­xar sen­tir espe­ci­al­ment a Ripoll, les Llo­ses, Camp­devànol i Alp. El minis­teri de Defensa va asse­gu­rar que es trac­tava d'un vol d'ins­trucció de pilots novells, però els veïns de la zona no ho van veure així i van denun­ciar que hi veien una clara volun­tat inti­mi­datòria.

Pocs dies després, l'armada va obli­gar un pes­quer de Roses a posar la roji­gualda. Un patru­ller mili­tar va ins­pec­ci­o­nar diver­sos vai­xells pes­quers i a un d'ells el coman­da­ment mili­tar va dir a la tri­pu­lació: “Que ponga la ban­dera, la nues­tra, la del país”. L'acció d'ins­pecció que es va fer va fer sonar de nou les alar­mes, per si les mani­o­bres tenien a veure amb el con­text polític de Cata­lu­nya, sobre­tot després de l'epi­sodi dels vols rasants al Ripollès. La inter­venció de l'armada for­mava part dels con­trols que habi­tu­al­ment fa el minis­teri de Medi Ambi­ent als pes­quers.