Administracions
SÍLVIA ORRIOLS
ALCALDESSA DE LLÍVIA (CIU)
“Som catalans i no devem caure bé a l'ambaixador”
Arran del conflicte amb l'Estat francès per la carretera neutral de Puigcerdà, l'alcaldessa de Llívia diu que el govern espanyol ha trencat una línia de suport al territori que es manté des del tractat dels Pirineus i ho atribueix al fet de ser catalans
Espera que en la reunió que té avui amb l'ambaixador de la comissió de límits li ho aclareixi
Nascuda a Llívia l'any 1973, Sílvia Orriols és una enginyera geològica que, abans de ser alcaldessa, ha treballat com a cap d'obres. Orriols va entrar en política fa sis anys amb una llista independent amb el suport del PSC i va estar a l'oposició. En les últimes eleccions municipals, es va presentar com a independent per CiU i va ser escollida alcaldessa. Havia ostentat la vicepresidència del Patronat de Turisme de la Cerdanya. Sota el seu mandat, s'ha reobert la famosa farmàcia d'origen medieval, la qual és una de les més antigues d'Europa. També, i més recentment, s'ha fet visitable el castell.
Fa trenta anys que tenim problemes en la captació d'aigua. La diplomàcia és molt lenta
L'Estat francès vol connectar la carretera entre Perpinyà i Tolosa de Llenguadoc amb el seu tram de la carretera de Llívia amb excuses de mal pagador, i això comportarà un increment de camions i de trànsit de pas molt nociu per aquest municipi, que és una illeta envoltada administrativament per territori francès. El que més dol a l'alcaldessa és que l'ambaixador espanyol a la comissió de límits, Santiago Salas, hagi deixat de defensar els interessos de Llívia.
Avui s'entrevista amb Santiago de Sales. Per cert, ha estat mai a Llívia?
No, i només hem parlat per telèfon. També és veritat que els ambaixadors es canvien regularment i que aquest ho és des del setembre passat.
I què espera d'aquesta reunió?
Primer li vull lliurar les 1.680 firmes de suport a l'oposició de Llívia a la connexió de l'N-20 i, després, espero que m'aclareixi el canvi d'actitud que ha tingut.
A què l'atribueix, vostè?
Deu ser perquè som catalans i no els caiem bé. No hi trobo cap altre sentit. Des del tractat dels Pirineus (1659), no ha canviat res. L'ambaixador sempre ha defensat el territori... També pot ser que siguem moneda de canvi. Espero que l'ambaixador m'ho aclareixi.
I la carretera?
Volen connectar la nacional francesa N-20 amb la carretera neutral de Llívia a Puigcerdà, i fan servir l'excusa que els cal treure el trànsit de camions de l'interior de la Guingueta d'Ix.
Excusa?
Sí, perquè, ja ara, el noranta per cent dels camions francesos que van cap a la Catalunya del sud passen pel tram francès d'aquesta carretera i utilitzen un dels dos enllaços que hi ha sense haver de passar a prop de Llívia.
Així, doncs?
Ens temem que vulguin facilitar l'accés dels veïns de l'Alta Cerdanya cap a un nou centre comercial que es construirà als afores de la localitat d'Ur.
Cal la connexió per als que vagin al nou hospital transfronterer?
Tampoc. Les vies actuals són més directes.
Per entendre bé aquest conflicte, cal tenir en compte que Llívia és un terme municipal rodejat de territori administrat per l'Estat francès. I la carretera? Quina jurisdicció la regeix?
Des del tractat dels Pirineus, és una carretera neutral de sis quilòmetres i mig.
I això què vol dir?
Que té jurisprudència espanyola o francesa segons el tram. Els dels termes municipals de Puigcerdà i de Llívia depenen del Ministeri de Foment. Entre un i altre, hi ha el territori sota administració francesa. I és en aquest tram que volen fer la connexió, tal com ja van fer als anys seixanta, amb la consegüent “guerra dels estops”.
En què va consistir, exactament?
Va durar vint anys, la van provocar construint dos enllaços amb senyals d'estop per als que circulaven de Llívia a Puigcerdà. Després d'anys de conflicte, de protestes i d'arrencar senyals, l'Estat espanyol va construir un pont per superar-ne un i el francès un giratori a l'altre.
Què més preveu el tractat internacional?
Les rutes i els tràmits que calien per traslladar les pastures fins a les dotze hectàrees de prats que Llívia té a sota del Carlit. El problema és que el 1659 el recorregut es feia a peu. Ara, es fa amb vehicles i per altres rutes. En aquest cas, ens hem entès els ajuntaments i no ha calgut l'actuació de la comissió de límits.
L'aigua és l'altre conflicte?
Sí. Tenim la captació fora del municipi i l'Estat francès va construir just abans un desviament per convertir un sequer en regadiu. Això ens provoca problemes d'abastament a l'estiu i als nostres regadius.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
