El Suprem, salomònic sobre la titularitat de les Formigues

Els magistrats de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem han desestimat el recurs de cassació que l'Ajuntament de Palamós va presentar el setembre del 2011 contra el repartiment ponderat dels setze illots que integren l'arxipèlag de les Formigues entre el municipi i el terme veí de Palafrugell. L'alt tribunal avala així la titularitat compartida de les illes: la Formiga Gran i els cinc illots adjacents, per a Palamós, mentre que les altres deu –sa Planassa, sa Corba, s'Escull Llagoster i els esculls de Fora– queden sota la jurisdicció de Palafrugell.

Els illots, amb una superfície global de 3.000 metres quadrats, havien depès de Palamós i Mont-ras fins al 2006. Però aquell any els governs dels dos municipis van pactar que la totalitat del petit arxipèlag quedés sota jurisdicció palamosina. Aleshores, com que al recull històric de Palamós i Mont-ras constava que, segons la Concòrdia del 1717, les illes Formigues eren compartides per Palamós i Palafrugell, i que posteriorment Mont-ras havia substituït Palafrugell, aquest últim consistori també va reivindicar la jurisdicció de les illes. El Departament de Governació, el 2009, va optar pel repartiment salomònic; el TSJC, dos anys després, ho va avalar, i l'alcaldessa de Palamós, Teresa Ferrés, va decidir cremar l'últim cartutx judicial amb el recurs de cassació que el Suprem va desestimar dilluns.

El lletrat de l'Ajuntament palamosí argumentava que el document de la Concòrdia només es referia a “l'aprofitament de les illes”, però no pas al seu “domini o jurisdicció compartida”, però els magistrats del Suprem creuen que el repartiment ponderat dictaminat per Governació s'ajusta a la llei, i defensen la vigència de l'acord públic i comú subscrit pels representants dels municipis de Palamós i Palafrugell el 1717.