Administracions

Planificació territorial 3.0 al Penedès

El govern preveu tenir enllestit el pla territorial parcial del Penedès a final del 2016

Inclourà 72 municipis i tindrà una extensió de 174.578 hectàrees

El territori pot deixar de ser perifèria i es veu com un pas per a la vegueria

El paisatge i la seva preservació són claus en el nou model d'ordenació
Un 95% de territori català són espais oberts sense urbanitzar

L'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Gar­raf i l'Anoia tin­dran a final d'any vinent un pla ter­ri­to­rial par­cial propi. Les qua­tre comar­ques, que ara estan ter­ri­to­ri­al­ment divi­di­des entre els àmbits Metro­po­lità de Bar­ce­lona, el Camp de Tar­ra­gona i les Comar­ques Cen­trals, con­fi­gu­ra­ran l'àmbit del Penedès, una reor­ga­nit­zació tècnica que res­pon a un clam fet des d'un ter­ri­tori que aspira, també, a tenir algun dia el reco­nei­xe­ment d'una vegue­ria pròpia.

L'objec­tiu és clar: dei­xar de ser perifèria i for­jar una iden­ti­tat pròpia des d'una nova cen­tra­li­tat, una marca que, vin­cu­lada direc­ta­ment amb l'eno­tu­risme, es podria con­ver­tir en sal­va­vi­des per a unes comar­ques que encapçalen els índexs d'atur més alts del país. Ho explica Jaume Casañas, geògraf, regi­dor de l'Ajun­ta­ment de Cunit i un dels mem­bres de la comissió per a l'ela­bo­ració del pla ter­ri­to­rial par­cial del Penedès, una comissió lide­rada a la con­se­lle­ria de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat que també inte­gra les admi­nis­tra­ci­ons locals i la gent del ter­ri­tori.

La seva reflexió és clara i va més enllà de mar­car uns nous límits sobre un mapa: “Tirar enda­vant ara un àmbit ter­ri­to­rial del Penedès i després no tenir la vegue­ria seria incon­gru­ent; qui enten­dria tenir una pla propi i després haver-te d'enten­dre amb tres regi­ons dife­rents?”

De moment, però, la modi­fi­cació de la llei 1/1995 –que és la que defi­neix els àmbits ter­ri­to­ri­als de Cata­lu­nya– pre­veu estric­ta­ment la cre­ació d'un àmbit de pla­ni­fi­cació ter­ri­to­rial, que és el del Penedès. “Estem en una fase molt pre­li­mi­nar. Ara és moment de molta reflexió i molt debat”, diu el direc­tor gene­ral d'Orde­nació del Ter­ri­tori i Urba­nisme de la Gene­ra­li­tat, Agustí Serra. De moment, i més enllà de la cons­ti­tució de la comissió, hi ha hagut dues reu­ni­ons de tre­ball i la pro­pera es farà el 21 d'abril. Tot i estar en una fase ini­cial, Serra parla d'un calen­dari pro­vi­si­o­nal que per­me­tria tenir enlles­tit, a final d'any, un avant­pro­jecte que durant l'any 2016 pas­sa­ria els fil­tres admi­nis­tra­tius neces­sa­ris perquè s'aprovés defi­ni­ti­va­ment a final de l'any que ve.

Les qua­tre comar­ques que for­ma­ran part d'aquest nou pla ter­ri­to­rial ja estan inte­gra­des a dife­rents plans, i en el cas de l'Anoia, la nova àrea del Penedès exclou­ria els vuit muni­ci­pis –els que històrica­ment es conei­xen com a Alta Segarra–, que voluntària­ment han deci­dit que volen con­ti­nuar for­mant part de les Comar­ques Cen­trals. Aquest fet, per ell mateix, ja suposa qüesti­o­nar-se trac­tar l'ela­bo­ració del pla des d'un altre para­digma, però hi ha altres argu­ments. “Fins ara hem tre­ba­llat amb el marc nor­ma­tiu d'urba­nisme apro­vat el 2002, que ja era una herència de la llei del 1976”, explica Josep Armen­gol, sub­di­rec­tor gene­ral de Pla­ni­fi­cació Ter­ri­to­rial i Pai­satge, que també espe­ci­fica que aques­tes lleis, herència encara de la més remota apro­vada el 1956, esta­ven pen­sa­des per orde­nar el ter­ri­tori en un moment en què les ciu­tats crei­xien. “El con­text ha can­viat i ara no es tracta de fer créixer ciu­tats sinó de reu­ti­lit­zar-les, perquè en mol­tes els cen­tres s'han bui­dat”, posa d'exem­ple.

Per això, en el govern afron­ten l'ela­bo­ració d'aquest nou pla ter­ri­to­rial com un procés expe­ri­men­tal que Armen­gol defi­neix com “la versió 3.0” dels plans ter­ri­to­ri­als. “Fins ara havíem fet ser­vir el mateix patró per fer tots els plans i està clar que les Ter­res de l'Ebre són molt dife­rents de l'Alt Piri­neu”, explica el sub­di­rec­tor de Pla­ni­fi­cació Ter­ri­to­rial, que hi afe­geix el con­cepte de “geo­me­tria vari­a­ble” com a meto­do­lo­gia específica que per­meti “valo­rar les coses específiques de cada ter­ri­tori”.

El valor de la vinya

En el cas con­cret del Penedès, en el ter­ri­tori tenen clar que si una cosa ha de per­me­tre valo­rar el nou pla ter­ri­to­rial par­cial del Penedès és la vinya i tota l'acti­vi­tat econòmica que se'n pugui deri­var. La radi­o­gra­fia que fa Casañas és prou explícita: “Hem de trans­for­mar l'han­di­cap de ser una perifèria en l'opor­tu­ni­tat de con­ver­tir-nos en el nou cen­tre entre dues àrees grans i pro­moure, des d'aquesta nova cen­tra­li­tat, el sec­tor pri­mari i el turisme del vi.” El geògraf cuni­tenc entén que qual­se­vol dese­qui­li­bri pena­litza el ter­ri­tori i, en aquest sen­tit, posa el futur pla del Penedès com a marc de referència del para­digma de Cata­lu­nya. “El model que sem­pre s'ha defen­sat és el de ciu­tats mit­ja­nes que equi­li­bren el ter­ri­tori i donar cen­tra­li­tat al Penedès és fomen­tar aquesta auto­re­gu­lació”, explica Casañas. En aquest sen­tit, con­si­dera que jun­tes, les ciu­tats d'Igua­lada, Vila­franca del Penedès, Vila­nova i la Geltrú i el Ven­drell es con­ver­ti­rien en la ter­cera gran zona metro­po­li­tana d'influència, al dar­rere del tri­an­gle que, per una banda, for­men les ciu­tats de Tar­ra­gona, Reus i Valls i, de l'altra, pel gran pol que suposa Bar­ce­lona i tota la seva zona d'influència.

Però més enllà de veure en el futur pla ter­ri­to­rial una espe­rança perquè un ter­ri­tori que fa d'encre­ua­ment entre l'eix ibèric i l'eix medi­ter­rani recu­peri la cen­tra­li­tat, la nova divisió ha de ser­vir, en última instància, “per donar més qua­li­tat de vida al ciu­tadà”, segons les parau­les del mateix Jaume Casañas. I en posa d'exem­ple les tari­fes en el trans­port públic: “No té cap sen­tit que una per­sona de Cunit pugui anar ara a Tar­ra­gona per 2,5 euros i que n'hagi de pagar 4 per anar amb trans­port públic a l'hos­pi­tal del Sant Camil, que està a tocar però que per­tany a la demar­cació de Bar­ce­lona”.

LA XIFRA

4
comarques
són les que integraran la nova àrea territorial: Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i part de l'Anoia.

LA DATA

72
municipis
són els que integraran la nova àrea territorial, que tindrà una extensió total de 174.548 hectàrees.

LA FRASE

2016
es l'any
en què es preveu tenir aprovat definitivament el nou pla territorial del Penedès.
Estem en un moment de reflexió sobre el futur urbanístic de Catalunya
Josep Armengol
SUBDIRECTOR DE PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I PAISATGE

De set àmbits a una nova divisió

M.R

Catalunya està dividida en set àmbits de planificació territorial emparats en la llei 1/1995, a través de la qual s'aprovava el pla territorial general de Catalunya. De sud a nord, el mapa català queda territorialment dividit en els àmbits de les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona, Ponent (Terres de Lleida), Metropolità de Barcelona, Comarques Centrals, Alt Pirineu i Aran i Comarques Gironines. Encara que es tracti d'una divisió tècnica, els set àmbits correspondrien políticament a les set vegueries previstes a la llei aprovada l'any 2010. De fet, l'àmbit de planificació del Penedès emana, precisament, de la reivindicació feta des del territori i de la seva aspiració d'assolir, també, l'àmbit de vegueria. El mateix 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la llei 23/2010, una modificació de la llei 1/1995 i de la seva predecessora –la llei 23/1983– per poder fixar l'àmbit de planificació del Penedès, establint que aquest estaria integrat per les comarques de l'Alt Penedès i Garraf (que pertanyen a l'àmbit Metropolità de Barcelona) el Baix Penedès (inclòs al Camp de Tarragona) i l'Anoia (dins el pla territorial de Comarques Centrals). En aquest darrer cas –i tenint en compte que els límits físics de la comarca no coincidixen en la seva idiosincràsia– se'ls va donar la llibertat de decidir la seva permanència dins les Comarques Centrals, sempre que es garantís la continuïtat territorial. Per tant, vuit municipis del nord de la comarca (Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana) s'han exclòs del nou àmbit que va quedar delimitat l'any passat, just abans de començar la redacció d'aquest pla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia