“He tingut sort i crec que a tot arreu m'han fet cas”

(Riu). Els polítics són persones i hi ha de tot. Però bé, a l'administració, com en les empreses grans, cal que hi hagi un control.

Sempre he treballat en municipis relativament petits on la feina de l'interventor també és una mica de gestió, vas una mica més enllà del simple control i fas propostes. Quan vas just de recursos sol ser més complicat.

En aquest sentit, he tingut molta sort. Sí, crec que a tot arreu m'han fet cas.

Home, en els pobles relativament petits, no hi ha ningú més que pugui controlar les finances des d'un punt de vista tècnic.

Ara hi ha una associació d'interventors que, a través de les xarxes socials ens intercanviem impressions o fem formació. Però és cert, en el dia a dia estàs sol.

Jo treballava de comptable en el sector privat. En un moment determinat em vaig decidir a estudiar empresarials i, en haver-hi unes oposicions per a secretari interventor, m'hi vaig presentar i les vaig guanyar. Penso que si les vaig aprovar va ser, en part, perquè estava en política (militava al PSC Reagrupament, d'en Pallach) i havia participat en una comissió de la redacció de la Constitució. En el temari de les oposicions, en primer tema era precisament la Constitució i, per tant, em vaig poder defensar. Era el 1979, just a l'inici dels ajuntaments democràtics, i la incorporació de la meva promoció va suposar un canvi molt gran als ajuntaments. Pensa que els interventors que hi havia venien tots del règim de Franco.

Vaig anar a Besalú, i hi vaig estar un parell d'anys. Era l'època de l'alcaldessa Roser Corominas, que estava desbordada perquè aquell mandat va ser molt complicat. Després, a Mieres i Sant Miquel de Campmajor, que eren una agrupació de municipis. Hi vaig estar un any. Seguidament, Cornellà del Terri. Hi devia estar uns vuit anys. De manera paral·lela vaig col·laborar en el desenvolupament de la mancomunitat del Pla de l'Estany (que després es convertiria en el consell comarcal) i que s'havia creat bàsicament per gestionar la depuradora. Nosaltres vam dotar la mancomunitat de més contingut. En la meva època de Besalú havia estat en contacte amb la mancomunitat que havien creat a la Garrotxa, sobretot a través del meu amic Joan Vilà [interventor de l'Ajuntament d'Olot i de la mancomunitat de la Garrotxa], i vam importar el model aquí.

Sí, en aquella època podies fer els primers cursos a Girona, però pels últims havies d'anar a l'Autònoma. Quan estava a Cornellà hi anava a les tardes amb uns companys d'Olot (la Gemma Soy, en Jordi Salvadó i en Ramon Boada) que em recollien amb el cotxe. En tenir la llicenciatura, a finals de la dècada de 1980 vaig poder fer les oposicions per interventor. Vaig entrar i, en un principi, vaig treballar al Consell Comarcal i, al cap d'un temps, a Salt, on vaig estar deu anys, del 1990 al 2000. Aleshores va quedar bacant la plaça de Banyoles. I fins ara.

L'Anna Puig és una molt bona professional, la conec bé perquè vam coincidir a Salt, on ella era tresorera. Consells? Tots tenim la nostra manera de fer. Crec que ho farà molt bé.