Demanen quatre anys per a l'exalcalde de Torredembarra

El cas Torredembarra arriba a judici. El titular del jutjat d'instrucció número 1 del Vendrell ha obert judici oral sobre la primera de les set peces en què està dividida la investigació de presumpta corrupció a l'Ajuntament de Torredembarra. L'Audiència de Tarragona haurà de fixar data per al judici de la peça que investiga els lloguers de dos locals que el consistori va contractar sense seguir un procediment legal i pagant preus que es consideraven per damunt del mercat.

En total, hi ha catorze encausats per presumptes delictes de prevaricació i malversació de fons públics, i la fiscalia anticorrupció demana penes de presó de fins a quatre anys i mig per al principal encausat, l'exalcalde Daniel Masagué (CiU). L'exalcalde –que va estar quinze dies en presó provisional l'estiu del 2014, després de l'escorcoll de l'Ajuntament efectuat per la Guàrdia Civil– s'enfronta també a una petició d'inhabilitació per a càrrec públic de setze anys.

Al banc dels acusats s'asseuran també sis regidors més que van formar part dels executius de Masagué: tres de CiU (Francesca Felguera, Santiago Ardèvol i Pere Font), un del PP (José Oviedo) i dos de formacions independents (Ignasi Duran i Juan Pérez). Tots ells s'enfronten a peticions de penes de quatre anys de presó, excepte Felguera (tres anys) i Pérez (dos anys). La llista d'encausats es completa amb la cap de contractació de l'Ajuntament, Montserrat Córcoles –amb una petició de quatre de presó–, la interventora accidental, Esther Agulló –tres anys i mig–, i l'autor dels informes que van justificar els lloguers, Xavier Xifrà –tres anys i mig–. La fiscalia anticorrupció demana penes de dos anys per a l'enginyer tècnic municipal, Vicenç Ruiz, i els propietaris dels dos locals llogats, Rafael Jiménez i Vicente Sánchez. Per la seva banda, el coordinador d'Urbanisme a l'Ajuntament, Jaume Vila, tan sols s'enfronta a una petició de pena d'inhabilitació.

La fiscalia assegura que tots els acusats van actuar “de comú acord”, sent coneixedors de la “il·legalitat” de les seves accions, i van provocar una “minva” en el patrimoni municipal. Els dos locals investigats es van llogar entre el 2011 i el 2012, un al barri de Clarà, al qual no es va donar cap ús, i un segon al polígon Roques Blanques, on ara hi ha la comissaria de la policia local. Pels locals es va pagar, respectivament, 222.759 i 107.708 euros, quantitats que el fiscal demana que retornin com a responsabilitat civil. L'escrit destaca que es van llogar tot i que “no eren únics ni singulars”, i que existien “obstacles insalvables per la legalitat” dels expedients, fent cas omís de les advertències del secretari municipal i justificant les accions a través d'informes externs.