“Aquí, donar serveis és més costós”

No ens avorrim, no. Ens hem trobat amb una sèrie de problemes i els estem resolent com podem.

Abans que res, deixa'm assenyalar que la tipologia del nostre municipi és complexa. Disposem del pressupost d'un municipi de 830 habitants, però tenim dotze pobles i deu veïnats en 62 km quadrats. O sigui, tenim els recursos d'un municipi d'un o dos nuclis, però en canvi ho hem de repartir entre molts més. Això provoca que la capacitat inversora de l'Ajuntament sigui gairebé inexistent i que el cost dels serveis que hem de donar pràcticament ens cobreixi tot el pressupost. Per tant, quan comencen a passar coses excepcionals, la nostra capacitat de resposta és molt limitada. La xarxa d'aigua l'havien fet els mateixos veïns amb materials subministrats per l'Ajuntament, els tubs són de baixa pressió, no existeixen uns plànols fiables per localitzar fuites, vam haver de tancar un pou contaminat, la capacitat de l'altre més cabalós s'ha reduït a la meitat... Tot ens ha anat en contra. Gràcies a Déu, amb l'ajuda de la Generalitat i la Diputació anem tirant endavant.

Sí, però des que vam aprovar el decret de restricció del consum se'n gasta molta menys i cobrim la demanda amb pocs tancs.

Estem mirant com podem encabir dins del pressupost els 120.000 euros que hem de pagar. Òbviament, no esperàvem una sentència desfavorable ni d'aquesta quantitat, que per nosaltres són moltíssims diners. Pensa que el pressupost municipal és de 675.000 euros.

O ens ajuden les administracions superiors o serà impossible invertir en la millora de la xarxa d'aigua, que és l'objectiu d'aquest mandat. No podem demanar crèdits perquè el nostre nivell d'endeutament està al límit.

Sí. Hi ha lloc també per al turisme rural, que ha de servir per completar els ingressos de la pagesia, un sector que cada dia ho té més complicat. Hi ha certa tendència a complicar la vida dels pagesos, oblidant que, si no fos per ells, municipis com el nostre serien un esbarzer desert. Hem de trobar l'equilibri entre l'activitat dels agricultors i ramaders i el bé comú.

No. Estem protegits pel pla director de les comarques gironines i no en podem tenir. En canvi, no hi ha limitacions per a les infraestructures: ens passen pel poble l'N-II, l'AP-7, el TAV, l'entrada de la subestació de la MAT i ara faran el gasoducte.

Maltractats no, perquè, com deia, ens estan ajudant. Però sí que demanaria que hi hagués un coeficient corrector en totes les subvencions, que es tingués en compte la superfície i el nombre de nuclis als quals has de donar servei. Com que la majoria de les subvencions es regeixen pel nombre d'habitants, ens trobem que sempre som els que en rebem menys. No és el mateix gestionar dos nuclis que 22. Tots els serveis costen molt més de donar aquí que en un poble que tingui 3.000 habitants concentrats en un nucli.