Urbanisme

patrimoni

protecció

Les mines de Can Palomeres de Malgrat, més protegides

El ple aprova per unanimitat completar l'espai que ja està inclòs en la Xarxa Natura 2000 afegint-hi l'entorn paisatgístic i algunes edificacions

És un altre pas per donar valor al patrimoni natural i històric de l'indret

Un punt prioritari és conservar la valuosa colònia de ratpenats

Les mines de Can Palomeres ja han iniciat amb pas ferm el llarg camí de la reivindicació com a espai d'alt valor patrimonial, històric, arqueològic, cultural i natural de Malgrat de Mar. L'últim ple va aprovar que s'ampliï la zona de protecció, de tal manera que de les 45,7 hectàrees que ja formen part de la Xarxa Natura 2000 –per la importància de la colònia de ratpenats que habita a les coves de la zona– s'arribi a un total de 146 hectàrees, “que abastaran també l'entorn” i permetran “posar l'accent en el patrimoni paisatgístic, natural, històric, arqueològic i industrial”. “La modificació inclou tres àmbits que es volen conservar com a futurs equipaments, com són la masia de Can Palomeres, l'estació de càrrega de les mines i la caseta i el pou al costat del rierot de Mas Joer”, comenta la regidora d'Urbanisme, Mireia Castellà (JxM), que indica que s'hi afegiran els camins ja inventariats i els privats que tenen o han de tenir un ús públic. La regidora insisteix que aquest pas “dóna eines al consistori per poder reordenar l'espai amb garanties i negociar amb els propietaris quins han de ser els usos futurs de les diferents edificacions”.

L'avanç de modificació puntual del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), que és la figura que es va aprovar en el ple, haurà de superar ara un seguit de tràmits abans no es pugui oficialitzar aquest major grau de protecció de l'espai de les mines de Can Palomeres. En aquest sentit, el regidor de Medi Ambient, Òliver Sánchez-Camacho (PSC), comenta que la modificació permet “tractar de forma conjunta un mateix nivell de protecció per facilitar administrativament la seva gestió”. Sánchez-Camacho recorda que l'objectiu prioritari de la decisió –que van votar afirmativament tots els grups municipals– és conservar la valuosa colònia de ratpenats, de les més importants d'Europa; a més, es vol completar amb un projecte de protecció del llegat industrial que encara es conserva de les mines de ferro que van funcionar fins a la primera meitat del segle XX. “Pensem en un museu a l'aire lliure que permeti vincular els elements recuperats a la història econòmica del municipi”, diu el regidor, que recorda que aquests anys s'ha anat recopilant estudis sobre la zona per tenir una visió més completa de les seves característiques i, en especial, de les seves possibilitats. Paral·lelament a la modificació urbanística, el consistori treballa en un pla director dels vestigis d'aquest entorn, en què també està previst incloure la Pilona, la plataforma de pedra davant la costa del municipi on s'aturaven els vaixells per carregar les vagonetes plenes de ferro que baixaven des de la muntanya.

Les claus

La Pilona, set anys sense cap acció per garantir-ne la preservació

teresa márquez

Els regidors de la CUP de Malgrat van recuperar en l'últim ple el debat sobre la necessitat de garantir la protecció de l'element més conegut del passat miner del municipi, que, curiosament, és el que més allunyat està de les coves d'on s'extreia el material. La formació va recordar, i ho expliquen extensament en el blog dels regidors Paco Márquez i Núria Casajuana, que el setembre del 2009 els grups de l'oposició CiU, ERC i ICV-EUiA van presentar una moció que va ser aprovada per unanimitat en la qual reclamaven el reconeixement que es mereixia l'estructura. Aquella moció va propiciar, segons la CUP, que l'Ajuntament encarregués a una empresa un estudi sobre quines actuacions calia fer-hi i quin cost tindrien per mantenir en millors condicions la plataforma. Les conclusions de l'estudi van donar fins a quatre propostes, de menor a major intervenció. El ventall passava de la demolició, que costava llavors 57.014 euros, a l'abalisament més la rehabilitació completa, amb un pressupost de 318.845 euros. La formació política destaca que no té constància que, un cop obtingut l'estudi, l'Ajuntament actués sobre la Pilona. Tot recordant que la plataforma no és propietat del consistori, sinó del Ministeri de Medi Ambient, la CUP considera que serà difícil que l'ens estatal es faci càrrec de la preservació de l'estructura. Per aquest motiu, denuncien l'incompliment de l'acord de ple del setembre del 2009 que obligava l'Ajuntament a tenir-ne cura, i demana que s'apliquin les mesures oportunes per evitar una major degradació de la Pilona. També avisen que de cara al mes d'octubre treballaran, conjuntament amb altres formacions polítiques, “una proposta que acordi preservar i catalogar la Pilona”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.