Medi ambient
Un 77% de catalans acceptarien pagar per anar a buscar bolets
Un estudi del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya conclou que hi hauria una bona acceptació a la implantació d'una taxa si es reinvertís en el bosc
L'equip investigador aposta perquè hi hagi mecanismes de control
Un 77% de catalans acceptarien pagar una taxa per collir bolets si els beneficis reverteixen en benefici del bosc. Així ho conclou un estudi del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), amb seu a Solsona, que s'ha publicat a la revista Small-scale Forestry i que s'afegeix al debat de ja fa uns anys sobre si s'ha de pagar per anar al bosc a buscar bolets.
L'equip d'investigadors que ha publicat l'article aposta per crear una normativa que estableixi mecanismes de control, com les que ja existeixen per exemple a Itàlia, Aragó i a Castella i Lleó. “La pilota és al camp dels que prenen decisions polítiques”, defensa Irina Prokofieva, investigadora principal de l'estudi. I recorden que a Catalunya ja n'hi ha casos. “L'ideal és que cada territori elegís el seu sistema. Hi ha diverses opcions. A Catalunya el cas més paradigmàtic és de Poblet, però hi ha casos també a la Val d'Aran, el d'un Ajuntament del Pirineu i el d'un propietari privat a Sant Llorenç de Morunys”, explica Elena Górriz-Mifsud, coautora de l'article.
La recol·lecció de bolets és una pràctica estesa a Catalunya, i la seva popularitat ha augmentat en l'última dècada. Els autors de l'estudi calculen que fins a un 23% de catalans surten a buscar bolets, és a dir, més d'1,5 milions de persones. I atribueixen l'èxit, en part, a la presència als mitjans de comunicació. Asseguren que si bé la popularització d'aquesta pràctica ha permès acostar-la a molta gent, també ha provocat tensions entre propietaris de boscos i boletaires. Segons dades del CTFC, la part de bolets que es comercialitza té un valor al mercat de 32 milions d'euros.
Els investigadors han parlat tant amb boletaires com amb propietaris, i també amb ciutadans de la societat en general. De fet, l'enquesta s'ha basat en l'opinió de 410 persones –recol·lectores i no– i 26 propietaris forestals privats. Segons Elena Górriz-Mifsud, els resultats coincideixen també amb els del Centre d'Estudis d'Opinió.
Només per a qui els ven?
El resultat de l'estudi és que set de cada deu catalans acceptarien mecanismes de pagament per buscar bolets. Del 77% que responen que sí al fet de fer pagar, la meitat defensen que sigui només per a recol·lectors comercials, és a dir, per a qui els ven i en treu un profit econòmic. Un 26% acceptarien que s'introduís una taxa per a tots tipus de boletaires i el 24% restant creuen que caldria cobrar als recol·lectors recreatius i, per tant, qui va al bosc a collir bolets pel seu propi gaudi. La mesura tindria més acceptació entre els boletaires que entre la resta de la població. Segons Górriz-Mifsud, el motiu és que el recol·lector té més sensibilitat sobre els beneficis d'aquesta mesura. “Els boletaires amb qui hem parlat demanen que la taxa reverteixi en benefici d'una gestió del bosc que permeti produir-ne més, o que serveixi per a la prevenció d'incendis o per evitar danys dels senglars.”
Pel que fa als propietaris, els enquestats defensen que cal una regulació però no per treure'n un benefici, sinó per reinvertir-ho al bosc. Precisament fa pocs dies pagesos i propietaris forestals de la Catalunya Central ho reclamaven en unes jornades al Bages. Els investigadors defensen que la taxa serviria tant per compensar els danys que es fan al bosc com per millorar la gestió que en fan els privats.
LA FRASE
LA XIFRA
Dilluns entra en vigor el carnet de boletaire
A partir d'aquest dilluns, 10 d'octubre, les persones que vulguin anar a collir bolets al paratge natural d'interès nacional de Poblet i la seva zona d'influència necessitaran una autorització nominal, el conegut carnet de boletaire. La zona comprèn 3.520 hectàrees. 2.276 hectàrees pertanyen al termes de Vimbodí i Poblet; 425, a l'Espluga de Francolí; 798, a Montblanc; i 18, a Prades. Tota la zona correspon a boscos públics que gestiona la Generalitat. El preu establert per obtenir l'autorització ha quedat fixat en 10 euros per temporada per a persones de més de 18 anys, 5 euros per temporada per als menors d'entre 14 i 17 anys, i jubilats que no tinguin la condició de veïnatge. Per als empadronats i persones amb la condició de veïnatge el cost és d'un euro per temporada. L'autorització diària val 3 euros per persona.