Medi ambient

Bolets? Ara va de debò

Després de perdre's la primera brotada per la sequera, el canvi de temps capgira la situació

Els preus oscil·len entre els vint i els cinquanta euros el quilo

La temporada de bolets es desplaça fins cap als volts de Nadal

La pri­mera ton­gada de la tem­po­rada de recol·lecció de bolets ha estat dolenta per la sequera de final d'estiu, però les plu­ges dels últims dies fan pre­veure que es podrà apro­fi­tar, i molt bé, la segona, que s'ini­ciarà a final d'octu­bre i que s'allar­garà fins a la Puríssima i més enllà, segons les zones del ter­ri­tori gironí. Ara només cal que els pro­pers dies no bufi el mes­tral ni el ponent. Segons el meteoròleg de la Vall de Bia­nya Jordi Zapata, durant els últims anys s'han anat des­plaçant les plu­ges de final d'estiu, les que que­ien després de la Mare de Déu d'Agost, i s'han fet més tar­da­nes. Això fa que la tem­po­rada s'allar­gui fins pels volts de Nadal depe­nent de les zones. Zapata parla d'una inèrcia i de la difi­cul­tat de deter­mi­nar les cau­ses d'aquesta situ­ació. “És difícil atri­buir-ho al canvi climàtic, però sí que veiem que per aquesta causa s'ha per­dut l'esta­ci­o­na­li­tat a la pri­ma­vera i a la tar­dor”, ha indi­cat.

I aquest any no és una excepció. La pri­mera bro­tada de bolets de la tem­po­rada ha sor­tit al Piri­neu i no ha estat bona. Hi ha fal­tat aigua i per això només s'ha obser­vat alguna flo­rida de rove­llons i ceps, que, a més, esta­ven molt cor­cats.

La situ­ació ha estat simi­lar al pre­pi­ri­neu, on, tot i haver fet algun rui­xat, els termòmetres han tirat molt cap amunt. “Al Pre­pi­ri­neu hem arros­se­gat sequera des de mit­jan juny i fins al Pilar, amb regis­tres de pluja molt bai­xos i molts per sota dels valors mit­jans”, ha remar­cat Zapata. La pri­mera bro­tada del Pre­pi­ri­neu se sol pro­duir al vol­tant de les Fes­tes del Tura d'Olot, a prin­cipi de setem­bre, i a vega­des a final d'agost. Els ous de reig, baque­tes i surenys són bolets de la pri­mera flo­rida. Cal que a l'agost hagi plo­gut i, com que no ha estat així, se n'han tro­bat alguns a les zones més oba­gues de l'Alta Gar­rotxa i de la Vall d'en Bas, on el Puig­sa­calm fa pujar l'aire calent i acaba en forma d'humi­tat o pluja. Majo­ritària­ment, es tracta de bolets no ali­men­ta­ris.

La segona ton­gada s'ini­cia ara i, al Piri­neu gironí, durarà poc, fins a final d'aquest mes i, pot­ser, durant els pri­mers dies de novem­bre, amb les pri­me­res gela­des i els pri­mers flocs de neu. S'hi podran collir rove­llons, lle­ne­gues, ros­si­nyols i algun sureny, que són més d'estiu.

Al Pre­pi­ri­neu, sobre­tot a l'Alta Gar­rotxa i a les valls d'Olot, i a la zona del Coll­sa­ca­bra, ara calen quinze dies d'espera per a una bona recol·lecció, sem­pre que les ven­ta­des no ho espat­llin. Si tot va bé, es pre­veu una molt bona anyada d'escar­lots i cama­grocs, i també hi haurà fre­do­lics –negri­tos–, i hi ha la pos­si­bi­li­tat d'alguna petita bro­tada de ceps i algun rovelló a les pine­des de l'Alta Gar­rotxa.

A la resta de les zones giro­ni­nes, com que han rebut plu­ges abans que en zones de mun­ta­nya, sobre­tot a la Selva i a l'Alt i Baix Empordà, es podria avançar la tem­po­rada amb alguna petita flo­rida, sobre­tot al massís de Cadi­re­tes, a les Gavar­res, a les Sali­nes i a l'Albera. Es pre­veu que s'hi puguin collir ous de reig, lle­ne­gues i algun rovelló. A la zona lito­ral i fins i tot a les mun­ta­nyo­ses del Gironès, la tem­po­rada s'allarga encara més i no és rar tro­bar-hi escar­lots.

La previsió del temps

Temperatures superiors a les mitjanes de l'època

Fins a mitjans del proper mes de desembre es registraran unes temperatures superiors a les mitjanes climàtiques. Ho ha avançat el tècnic del Museu dels Volcans d'Olot i meteoròleg de la Vall de Bianya Jordi Zapata, després de consultar les previsions dels instituts meteorològics més prestigiosos en aquest àmbit.

Ell mateix ha detallat que aquestes temperatures suaus o moderadament altes facilitaran energia marítima que pot condicionar episodis de pluges severes a l'arc marítim mediterrani, entre la Provença i Catalunya. “Per tant, mentre que a les zones més continentals, allunyades de la influència marítima, l'ambient serà sec, a l'arc mediterrani, les baixes pressions, que n'hi haurà, van preveure situacions amb anticiclons al nord del continent europeu, que poden tenir protagonisme a la façana litoral”, ha explicat Zapata. A més, hi ha afegit que, episodis de precipitacions com els d'aquests últims dies són probables tant el proper mes de novembre com el de desembre.

Jordi Zapata, no obstant, ha matisat que la fiabilitat d'aquestes previsions és d'un 61 per cent i ha afirmat que és més incerta cap al desembre. S'indiquen uns valors tèrmics superiors als normals, per exemple, al lloc web de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) –fiabilitat d'un 50-60% amb el període de referència 1981-2010–. S'hi indica que se superaran d'entre 0,5 graus i 1,5 graus centígrads les mitjanes estacionals per la península Ibèrica i de 2ºC a la zona occidental del continent. L'Aemet també dóna risc d'alguns episodis severs a la zona del golf de Lleó i les Balears i a la zona atlàntica peninsular.

Pel que fa a la previsió de les precipitacions en forma de neu, els webs especialitzats apunten que, si el mes de desembre hi ha neu, la cota no serà baixa. Xifren com a possible que al Pirineu oriental nevi el proper mes de desembre, però en qualsevol cas, a les zones més altes.

Els preus

Es poden disparar fins als cinquanta euros el quilo

L'ou de reig, el rovelló i el cep són els tipus de bolet que es paguen més car. El preu oscil·la en funció de la quantitat i el moment de la temporada. Al Rengle d'Olot els ceps han arribat als 50 euros el quilo, per exemple. En general, el preu del rovelló va dels 30 als 40 euros, tot i que a final de temporada voreja els 10, i el de l'ou de reig, els 30. Les vaquetes i camagrocs es paguen entre els 15 i els 20 euros el quilo. El 90% del bolet és aigua i, per tant, són diürètics, aporten minerals i, alguns, fòsfor. Potencien els sabors i són un bon aliment vegetarià. Abans d'anar a dormir és millor no consumir els més fibrosos, com la vaqueta.

Alerta amb les intoxicacions

Tres morts per intoxicació de bolets durant l'últim lustre

Salut ha fet públic que, durant els darrers cinc anys, s'han notificat a l'Agència de Salut Pública de Catalunya trenta brots d'intoxicacions per bolets amb un total de 92 persones afectades, 23 d'hospitalitzades i tres defuncions. En aquest període, a la xarxa hospitalària es van atendre 220 persones per aquest motiu, de les quals 203 van ser hospitalitzades. Els símptomes d'intoxicació, que es poden presentar poca estona després del consum o passades unes hores, varien: forts dolors d'estómac, suor freda, vòmits dolorosos i continuats, diarrees fètides i abundants, vertigen, prostració total, deliris i períodes alternatius de crisi i de calma. Cal anar ràpid a un centre sanitari. Per altra banda, s'ha detectat que cada vegada hi ha més gent que s'intoxica amb bolets que no són tòxics, a causa de la interacció amb medicaments. Els experts en toxicologia estudien per què hi ha persones que consumeixen medicaments –i també alguns antibiòtics– per malaltia amb components, alguns dels quals són desconeguts, que reaccionen al bolet. La majoria de casos no són de gravetat.

El mapa micològic

L'epicentre de l'Alt Urgell, el Berguedà i el Solsonès

El Cadí, amb el Pedraforca, és clau perquè l'Alt Urgell, el Berguedà i
el Solsonès siguin el paradís dels boletaires. Les zones muntanyoses d'aquestes comarques ajuden a mantenir un règim de pluges òptim a final d'estiu, tal com ha estat aquest any a diferència de la resta del país. A les comarques gironines, l'escarlot és l'estrella, perquè és un bolet lligat als alzinars, i n'hi ha des del Ripollès fins a les planes gironines. Al litoral hi predominen els rovellons i els rossinyols. Ara cal pagar per collir bolets en alguns boscos com a la zona de Poblet, una mesura que estudien aplicar a altres indrets. La Societat Catalana de Micologia i l'Agència de Salut Pública de Catalunya aconsellen que només es cullin els bolets que es puguin identificar sense dubtes, que es rebutgin els trencats, podrits o amb mal aspecte, que s'eviti confondre'ls perquè la pluja els pot canviar la fesomia, que cal transportar-los amb cistell, que s'han de conservar al frigorífic i que cal consumir-los com més aviat millor i cuits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia