El residu salí de Sallent anirà en camió a Abrera
El pla miner proposa que el material sobrant es transporti fins al 2020 al Baix Llobregat, on el col·lector ja està renovat
La Comissió d'Urbanisme dóna llum verd al document, que encara podrà rebre al·legacions
La Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central va aprovar ahir inicialment el pla director urbanístic (PDU) de l'activitat minera al Bages. El document aplana el camí a Iberpotash a l'hora de poder desenvolupar el pla Phoenix i estableix també condicionants per garantir la futura retirada dels runams, tot i que d'una manera laxa, ja que part de les decisions mediambientals les ha de decidir la mateixa Iberpotash mitjançant el pla de restauració, que es tramita en paral·lel.
És el cas de l'anomenat període transitori, que tindrà lloc entre el 30 de juny del 2017 –quan una sentència obliga a deixar d'abocar al Cogulló– i el gener del 2020 –quan és previst que tota l'activitat de Sallent s'hagi traslladat ja a Súria–. L'avançament del pla definia fins a onze possibilitats per retirar el material sobrant durant aquest temps –com ara fer un tercer runam salí o transportar la sal amb tren fins a la mar–, que ahir es van reduir a dues que s'haurien de complementar: portar la sal en camions fins a Abrera o Sant Joan Despí, on es podria diluir amb aigua de les depuradores d'aquests municipis i abocar després al col·lector, que des d'Abrera ja està renovat, i abocar la sal al col·lector actual del Bages, que tot i que necessita una renovació –l'ACA té previst posar-lo a licitació el 2018– encara tindria capacitat, segons va dir ahir Rosa Vilella, subdirectora d'Urbanisme.
Tot i les propostes, el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, va deixar clar que qui ha de concretar la mesura és l'empresa –que en podria definir de noves– i que la feina urbanística es limita només a “analitzar i veure que és compatible”. Les mesures que ahir va proposar el govern coincideixen amb les que el secretari del consell d'administració d'Iberpotash, Joan Güell, ja va apuntar a aquest diari l'11 de juny.
El que sí que exigeix el document a Iberpotash és que l'aigua de rebuig tingui “la màxima saturació de sal possible” i que es prioritzi el seu ús per la restauració abans que per la producció. Per poder augmentar la saturació serà clau l'augment d'aigua, que, segons es va desvelar ahir, arribarà de depuradores de la comarca. En aquesta línia, el PDU fixa una normativa específica per als municipis miners –Súria, Callús, Balsareny i Sallent– i també per a Manresa, el Pont de Vilomara, Sant Fruitós de Bages, Talamanca, Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor, que hauran de permetre el pas dels tubs i també facilitar les instal·lacions necessàries perquè l'empresa pugui restaurar les filtracions d'aigua salinitzada. L'augment de la quantitat d'aigua permetrà que els ramals del col·lector de Sallent, sobretot, i Súria tinguin més capacitat d'absorció.
Quatre plantes
El pla fixa finalment tres plantes de sal vacum al polígon de la Pobla Sud de Súria –una ja està feta– i una quarta a Callús. Segons Vilella, amb la tercera en funcionament s'aconseguiria ja el residu zero i es podria deixar d'abocar al Fusteret. També deixa la porta oberta, en l'àmbit urbanístic, perquè Sallent en pugui albergar una, tot i que no és una possibilitat que l'empresa valori.
Tot i la poca precisió ambiental del document, Vilella va explicar que el pla director marca “obligacions econòmiques” a l'empresa, que s'haurà de fer càrrec d'obres com ara els accessos al polígon Pobla Sud (hi ha previstes dues rotondes), els tubs per portar l'aigua de les depuradores i la construcció d'un ramal ferroviari que arribi fins a la segona planta de sal –també hi ha la possibilitat d'allargar la cinta transportadora.
L'aprovació d'ahir va ser inicial. Ara, el document estarà 45 dies en exposició pública i podrà rebre al·legacions.
LES FRASES
L'alcalde de Cardona diu que el pla miner neix “coix”
L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, va afirmar que el pla miner neix “coix”, amb referència al seu poble, que n'ha quedat al marge. Rosa Vilella, subdirectora d'Urbanisme, va dir que Cardona no hi és inclosa perquè el seu problema –Ercros pensa anar-se'n– no és urbanístic. Va explicar que l'activitat actual ja no és minera, sinó de restauració, i que “en tot cas, si l'empresa plega, el què caldrà fer és gestionar una nova concessió per comercialitzar i tractar la sal que resta al dipòsit”. Tot i això, el pla reconeix l'herència minera de Cardona i situa la Terrera Vella com un dels indrets on s'ha de prioritzar l'aigua per eliminar el runam.
Iberpotash afirma que escoltarà l'opinió del Bages
Iberpotash va valorar positivament ahir el pla i el va descriure com “el primer pas per fixar un marc normatiu pels projectes de futur al Bages”. L'empresa va assegurar que escoltarà “el territori” abans de prendre cap decisió, com ara què faran quan no puguin abocar més residu salí al Cogulló.
Prou Sal hi troba a faltar una mirada minera més global
L'entitat ecologista Prou Sal va assegurar ahir després de l'aprovació inicial del pla que, amb el punt de vista urbanístic “el document és molt complet”. Tot i això, hi va trobar a faltar un punt de vista més global i va criticar que “no recull tota la problemàtica de la mineria”, amb referència als runams i al medi ambient.
Súria i Sallent veuen de bon ull el document
Dos dels alcaldes més afectats pel pla miner, David Saldoni (Sallent) i Josep Maria Canudas (Súria), van valorar en declaracions a l'ACN molt positivament el document, ja que, segons ells, “s'ha aconseguit tenir un full de ruta de com tractar i ordenar la mineria al Bages i fer-ho de forma global”.