El ‘boom' constructiu dels anys 60 als barris obrers, a examen

Ensurt fa algunes setmanes a Valls quan el sostre d'un edifici habitat al barri antic va cedir sense causa. Més enllà del desallotjament de la família i dels edificis veïns, el sinistre no va tenir cap més conseqüència que posar en evidència el que des d'organismes com ara el Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificacions de Tarragona fa temps que denuncien: la implantació de la inspecció tècnica d'edificis (ITE) és anecdòtica tot i la seva obligatorietat. De fet, que la darrera incidència amb constància sigui a Valls no és tan casual com podria semblar, ja que a la capital de l'Alt Camp, segons dades del mateix col·legi, el percentatge d'edificis inspeccionats no arriba ni al 5%, tot i ser el municipi de la demarcació amb més edificis unifamiliars que haurien d'haver passat la inspecció el 31 de desembre vinent (812 en total).

Però l'alerta que fan des del Col·legi d'Aparelladors va més enllà i quantifica en 9.965 els edificis que haurien de tenir passada la inspecció a tota la demarcació, dels quals aproximadament un 35% pertanyen al boom de la construcció que hi va haver en la dècada dels seixanta, fruit de la demanda turística a la costa i la necessitat d'habitatge als barris perifèrics de Tarragona que s'anaven creant amb el desenvolupament del polígon químic.

“Als anys seixanta no hi havia controls de qualitat exhaustius com ara i les normes de construcció tampoc eren les mateixes”, explica Ramon Rebollo, del gabinet tècnic del Col·legi d'Aparelladors, que assenyala que els edificis construïts llavors tenen unes patologies similars, amb molts problemes d'accessibilitat, aïllament i humitats. “Parlem de blocs on la gent està envellint i la majoria no tenen ascensors”, especifica, i hi afegeix: “Molts són edificis de barris econòmicament de classe mitjana i moltes vegades no s'ha fet el manteniment que s'havia de fer.”

La història recent i el passat boom de la construcció conviden a fer paral·lelismes, però Rebollo és taxatiu i diu que no es poden comparar. “Les normes d'ara són més exigents que les que hi havia als anys 1960-1965 i els materials tenen moltes més bones prestacions.” Per això especifica que les seqüeles del passat boom de la construcció es van traduir en problemes amb els acabats però no estructurals. “El boom dels seixanta va ser molt més fort, s'havia de construir molt i de pressa, i fins i tot es robaven material entre les obres”, remarca.

Falta d'inspeccions

Edificis construïts en aquesta època dels barris tarragonins de Torreforta, Icomar, la Granja, Riuclar, Campclar, Bonavista o Sant Salvador, així com blocs edificats com a segones residències en municipis com ara Salou, Cambrils i la Pineda configuren el gruix més important dels 3.516 edificis plurifamiliars que el col·legi té quantificats com a pendents de fer la revisió. A aquests, cal sumar-hi les gairebé 6.500 cases unifamiliars de nuclis antics construïdes abans del 1900.

“La llei es va aprovar el 2010, però no se n'ha informat com caldria”, lamenta el tècnic del col·legi, que entén que es fa difícil exercir un control des del Departament d'Habitatge i suggereix un traspàs de competències als ajuntaments, perquè, segons diu, “no se n'ha fet un seguiment des de l'administració i ningú sap que l'ha de passar”.

De fet, des de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, el director de Qualitat d'Edificació i Rehabilitació d'Habitatge, Jordi Sanuy, admet “mancances importants” en el decret del 2010, que estableix l'obligatorietat de passar l'ITE i, ràpidament, fa referència a la nova normativa que va entrar en vigor el maig del 2015 i que, segons Sanuy, neix amb una filosofia diferenciada. “La finalitat última de l'actual decret és potenciar la rehabilitació dels edificis i no sancionar-los amb voluntat recaptatòria”, explicita. De fet, entre les novetats que inclou la modificació del decret hi ha la incorporació dels habitatges unifamiliars fets abans del 1900, un nou barem més precís amb les qualificacions o més control sobre el resultat i l'execució de les mesures.

Sanuy també sap que el 2010, en plena crisi, no era el millor moment per fer la llei i, tot i que se'n van fer campanyes en els mitjans de comunicació, la seva difusió va quedar coixa. Ara, el decret està en fase d'implantació i es preveuen noves mesures en aquest sentit.