L'aeròdrom d'Òdena exigeix a la Generalitat que n'assumeixi la gestió
El president del consorci acusa el govern d'eludir la competència que té en la gestió aeroportuària
Les instal·lacions no s'adeqüen a la normativa vigent
Un decret llei estatal de finals del 2015 obliga les instal·lacions aeroportuàries a incrementar les mesures de seguretat i vigilància. Tot i això, l'aeròdrom d'Igualada-Òdena manté les mateixes característiques des de fa anys com a camp d'aviació esportiva i recreativa.
L'alcalde d'Òdena i president del consorci que gestiona l'aeròdrom, Francisco Guisado, reclama al govern català que assumeixi la competència que té en la gestió de la infraestructura i que l'ajusti a la normativa vigent. El darrer ple de l'Ajuntament d'Òdena –que forma part del consorci amb el d'Igualada– va aprovar per unanimitat una moció en aquesta línia.
L'aeròdrom no disposa de la figura del cap de vol ni d'un registre de les operacions que s'hi desenvolupen, dos aspectes clau de la regulació actual, que també preveu per a aquest tipus d'instal·lacions “un ús privat i accés restringit”. Un simple passeig per la zona permet comprovar que no és així.
L'alcalde odenenc reconeix que l'únic que tenen capacitat per fer és “un manteniment mínim”, però alerta que no poden fer-se càrrec de la gestió. Amb aquest buit, les aeronaus que en fan ús no paguen cap taxa i no s'han donat permisos per a dos rodatges de publicitat. Se'ls ha remès a la Generalitat, “però mai responen”, lamenta Guisado.
A la falta d'ajust a la normativa se suma el fet que la zona no té pla urbanístic. Per a Guisado, això dóna indefinició legal a les empreses que ja hi ha i “fa que perdem oportunitats de gent que voldria venir aquí”.
El somni corporatiu, esfumat
L'any 2009 la Generalitat va definir l'aeròdrom anoienc com el futur aeroport corporatiu de Catalunya, un projecte que havia tingut un ampli suport al territori. La designació havia d'implicar una inversió milionària dedicada a adequar la infraestructura als nous usos i ampliar la pista. L'arribada de la crisi va anar rebaixant l'ambició del projecte, fins al punt que ni tan sols s'ha acabat redactant encara el pla director urbanístic de la zona, que havia d'estar enllestit l'any 2010.
