Medi ambient

Medi ambient

Boscos de Muntanya vol estendre la bioenginyeria

El projecte, basat inicialment en voluntaris, busca la complicitat dels professionals per reparar les esllavissades i les erosions dels boscos emprant materials naturals i tècniques poc agressives

El Pro­jecte Bos­cos de Mun­ta­nya enca­dena deu anys tre­ba­llant inin­ter­rom­pu­da­ment pel man­te­ni­ment, la cura i la pro­tecció del bosc i del pai­satge de mun­ta­nya. L'orga­nit­zació con­si­dera que la millor manera d'asso­lir aquest propòsit és endin­sar les per­so­nes al bosc, i per això orga­nit­zen esta­des de volun­ta­riat per a adults, perquè par­ti­ci­pin en les tas­ques de gestió fores­tal. Aques­tes esta­des en bos­cos del Pallars, durant l'estiu pas­sat, han permès tre­ba­llar la bio­en­gi­nye­ria en la con­so­li­dació de talus­sos o la cor­recció del bar­ranc de Port Ainé. Ara el pro­jecte fa un pas més i orga­nitza un curs per a pro­fes­si­o­nals i estu­di­ants fores­tals per ense­nyar i divul­gar aquesta tècnica perquè sigui apli­cada als bos­cos cata­lans.

La repa­ració d'un talús de la pista fores­tal de Tolzó, al Pallars Sobirà, ha ser­vit per mos­trar la tècnica i que els assis­tents la puguin apli­car a les zones on habi­tu­al­ment tre­ba­llen. Andreu González, de Pro­jecte Bos­cos de Mun­ta­nya, ha expli­cat que es tracta de donar solu­ci­ons a obra civil amb ele­ments bio. En el cas de Tolzó, s'ha uti­lit­zat fusta d'un apro­fi­ta­ment fores­tal que es feia al bosc per solu­ci­o­nar els pro­ble­mes d'erosió i eslla­vis­sa­des que afec­ten la zona.

González ha expli­cat que aquesta engi­nye­ria es pot apli­car en obres fores­tals com ara l'esta­bi­lit­zació de talus­sos, les cor­rec­ci­ons hidrològiques, la cons­trucció de camins i pis­tes, o per solu­ci­o­nar pro­ble­mes d'erosió i eslla­vis­sa­des.

La bio­en­gi­nye­ria el que fa és usar mate­ri­als vius i natu­rals, com la mateixa terra o les arrels de les plan­tes i la fusta, per repa­rar les ero­si­ons que es puguin pro­duir al bosc. D'aquesta manera, per con­so­li­dar la terra es des­carta l'ús de mate­ri­als com el for­migó o l'acer.

Per González, aquesta tècnica té molts avan­tat­ges, i entre els més des­ta­cats enu­mera: s'adapta bé al ter­ri­tori, és molt barata, la seva dura­bi­li­tat és alta i és molt ecològica. Tot i això, es mos­tra pru­dent, i ha expli­cat que és una tècnica molt estesa al nord i al cen­tre d'Europa però que al nos­tre país es comença a apli­car ara. Els res­pon­sa­bles del pro­jecte Bos­cos de Mun­ta­nya es mos­tren par­ti­da­ris de fer inves­ti­gació per saber més de la seva resistència i dura­bi­li­tat. Per poder-ho fer, els fal­ten exem­ples, ha dit.

La pista fores­tal de Tolzó és pro­pi­e­tat de la Gene­ra­li­tat. González ha des­ta­cat la importància que les admi­nis­tra­ci­ons s'impli­quin en aques­tes tècni­ques per fomen­tar-les.

LA XIFRA

70
euros cal abonar per poder participar en les estades de voluntariat al bosc. Cal haver complert 18 anys.

LA FRASE

Aquesta tècnica té molts avantatges: s'adapta bé al territori, és barata, ecològica i té durabilitat
Andreu González
Projecte boscos de muntanya
10
anys fa que treballa ininterrompudament Boscos de Muntanya per la consolidació de l'entorn forestal.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia