medi ambient
L'estany d'Ivars gairebé no té peixos autòctons
Un estudi premiat recomana més control de la pesca esportiva a l'estany
La gran majoria dels peixos de l'estany d'Ivars i Vila-sana són d'espècies exòtiques. La lucioperca, el rutil, el carpí, l'alburn i el gabi són les més freqüents. En canvi, només es detecten dues espècies autòctones, el barb comú i la bagra, i amb un nombre d'individus molt reduït.
Són les conclusions d'un estudi sobre la comunitat íctica de l'estany d'Ivars i Vila-Sana entre el 2008, just abans de completar-se l'emplenament de l'estany, i l'any 2015, realitzat per Amadeu Arbonés, estudiant d'enginyeria tècnica superior forestal i agrònoma de la Universitat de Lleida (UdL).
És un dels treballs de fi de carrera i de màster premiats per la Fundació Catalunya-La Pedrera, que destina uns premis als treballs de recerca sobre els espais naturals que gestiona a les terres de Ponent i del Pirineu.
En les conclusions del treball d'Amadeu Arbonés, que va rebre el premi al millor treball de fi de grau, l'autor proposa l'adequació de les zones de pesca establertes amb infraestructures per a la seva identificació, ja que ha proliferat molt aquesta activitat els darrers anys, amb el sacrifici de les espècies al·lòctones i la millora sobre la informació que s'obté d'aquesta activitat esportiva, per tal de valorar i quantificar més detalladament l'impacte que té sobre les diferents espècies de peixos que habiten l'estany en les diferents èpoques de l'any.
L'altre estudi premiat per la Fundació Catalunya-La Pedrera és un treball de fi de màster que analitza la viabilitat de l'extracció, l'ús i emmagatzematge de l'estella forestal com a font d'abastament del municipi de Fígols i Alinyà, a l'Alt Urgell. L'autor, David Aguilà, sosté en les seves conclusions que l'estalvi anual que ofereix l'ús de l'estella contra els combustibles convencionals és, en l'escenari actual de preus, és de 53.984,18 euros a l'any. Per aquest motiu, calcula que la inversió inicial de la Fundació Integra Pirineus, que es dedica a projectes d'integració laboral per mitjà de projectes ambientals, d'adoptar aquest sistema energètic permetria amortitzar la inversió inicial en només set anys, així com una reducció de l'emissió de CO2 a l'atmosfera de 141 tones anuals.