La Bisbal proposa reconvertir la ronda en un vial urbà de caire comercial quan la variant estigui construïda
Acaba el termini per presentar les al·legacions al projecte de la variant
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) de la Generalitat va exposar a informació pública, a final de juliol, el nou estudi informatiu de l'autovia de la Bisbal. L'Ajuntament de la Bisbal ha presentat una desena d'al·legacions al projecte. Els partits en el govern (ERC i CiU) i el PSC, a l'oposició –ICV n'ha quedat al marge–, s'han posat d'acord a demanar que s'eviti el pas obligat pel nucli urbà i es faciliti l'accés al sud de la Bisbal.
Camins històrics
Així mateix, demanen que es construeixi un sobreeixidor al Raig i al Daró; millorar i rebaixar la cota de l'enllaç amb la carretera de Cruïlles (GI-664); incorporar des de l'enllaç de Santa Cristina un vial de connexió amb la C-66 i buscar solucions per als camins públics tallats per la variant, especialment als camins històrics a Fonteta i el de Cruïlles-Girona, on es proposa allargar el túnel de Fonteta i substituir els talussos per viaductes. Per altra banda, també es proposa la millora de la mobilitat urbana condicionant una sèrie de carrils bici que ressegueixin l'eix del Daró o la reconversió de l'actual C-66 en un eix urbà de caire comercial.
Per la seva banda, l'alcalde de Forallac i el de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura basen les seves esmenes tècniques en el fet que no consideren correcta la tramitació de l'estudi de l'autovia, que ha esborrat totalment l'opció nord. Els ajuntaments coincideixen que l'opció nord tenia una incidència sobre el territori molt inferior que qualsevol dels dos trams del sud.
Al seu torn, l'Ajuntament de la Pera ha presentat un informe sobre afectacions a serveis i uns camins que no es tenien en compte en el projecte, i fa una esmena perquè es redueixi l'impacte visual que suposarà la carretera.
L'Ajuntament de Corçà, que es decanta per l'opció A –que va més cap a Monells–, sol·licita millores en els enllaços i la connexió amb el polígon industrial i que al voltant de Santa Cristina hi hagi un seguit de falsos túnels, a més de mantenir tota la vegetació que es pugui.
Pel que fa a l'Ajuntament de Rupià, el seu alcalde, Jordi Dalmases, no va respondre a les trucades que aquest diari li va fer.
ELS ALCALDES AFECTATS
2.000 al·legacions veïnals
En el període d'exposició de l'estudi informatiu de l'autovia, que va acabar el dia 10 d'octubre per als particulars, les entitats i persones, agrupades en un únic moviment, van presentar 1.838 signatures en forma d'al·legació. Unes 1.500 es corresponien a veïns de la Bisbal; 214, a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura; 163, a Fonteta, i 28, a Rupià. En aquest sentit, i segons Totbisbal, grups i persones amb una posició sobre l'autovia de la Bisbal d'Empordà es concentraran els dissabtes dels mesos de novembre i desembre a la plaça Major per intercanviar informació sobre el projecte, i no descarten fer-ho de manera indefinida. El grup, que ha creat un bloc a la xarxa, explica que els interessa conèixer l'opinió de les persones del territori per fer-la arribar en forma de llibret al conseller Joaquim Nadal.
