pantans
reserves hídriques
Els pantans de Sau i la Baells estan més buits que fa un any
Les pluges de fa quinze dies hi han provocat augments mitjans de 15 hm³, però els dos embassaments estan per sota del 75%
Fins al març els consums d'aigua estan garantits, tot i que caldrà veure què passa a la primavera
La pluviometria obliga a veure el got mig buit. Els embassaments del sistema Ter, Sau i Susqueda estan en un nivell d'aigua “inferior al desitjable, menor a la mitjana dels deu últims anys”, comenta Enrique Velasco, cap del departament de Gestió de Recursos Hídrics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Segons les últimes dades facilitades, el de Sau fa una setmana estava al 59% de la seva capacitat (98 hm³) i el de Susqueda, al 47%. En el cas del sistema Llobregat, la situació dels pantans és una mica millor: la Baells disposa de 81 hm³ (74%), la Llosa del Cavall té 51 hm³ (64%) i Sant Ponç és el que està més ple, amb 23 hm³ (94%). En aquest últim, l'efecte de les pluges continuades i intenses de fa quinze dies és on menys es va notar. En canvi, a Sau va haver-hi un increment de 17 hm³ i a la Baells, de 14 hm³.
Si mirem les dades del 2015 i del 2014, veiem que, en els dos últims anys, l'estat dels embassaments per aquestes dates ha anat empitjorant d'un exercici a l'altre. Fa un any Sau estava al 74% (el 2014, al 95%) i la Baells arribava al 83% de la seva capacitat (el 96% el 2014). La Llosa del Cavall i Sant Ponç fa dos anys estaven, amb el 98%, plens a vessar. Cada cop plou menys? “No tenim informació que ens faci concloure que ara plou menys aigua amunt dels embassaments, però podria ser que plogués diferent”, explica Velasco. “Tenim un clima mediterrani i en un mateix any passem de la riuada a la sequera.” En aquest moment, els consums plantejats fins al març estan garantits. “Si tenim una primavera normal o una mica seca, ens en sortirem bé; si és molt seca, caldrà prendre mesures”, diu.
L'efecte s'ha notat
En espera del que pugui passar els propers mesos, les pluges generals de fa dues setmanes van caure com aigua beneïda. “Els embassaments encara estan pujant, però ara d'una manera més suau; si no hagués plogut, ara estaríem baixant 1 hm³ al dia”, deia Velasco divendres. Com a conseqüència dels tres dies de més precipitació, els embassaments van pujar entre 3 i 6 hm³ diaris, situació que s'ha anat reduint fins a l'1,5 hm³ actuals. Un dels factors que més determinen l'aportació d'aigua als pantans és la situació del bosc. “Ara està saturat i moll i el que caigui a partir d'ara anirà directament al riu.” De fet, segons Velasco, “en un any normal, el bosc s'emporta entre un 40 i un 50% de l'aigua de la pluja; si tenim més sotabosc, aquest absorbeix més aigua”. Per tant, si hi ha menys gestió forestal, “es pot generar un escolament menor cap als embassaments”. Una altra aportació que reben els embassaments és la neu, cada cop més escassa a causa de la temperatura, fet que provoca que la sortida de les fonts sigui també més baixa.
LA XIFRA
LA FRASE
L'efecte al Ter i al Llobregat
L'impacte en el cabal dels rius del darrer episodi important de pluges, ara fa quinze dies, també ha estat notable. A la capçalera del Ter, l'estació d'aforament de Ripoll registrava a finals de la setmana passada uns 12 m³/segon, però el dia 23 de novembre a les 11 del matí es va assolir el pic més alt, amb uns 100 m³/s. Tan sols quatre dies abans de les pluges, el 19 de novembre, el riu Ter a Ripoll no superava els 3 m³/s. Pel que fa a la capçalera del Llobregat, el cabal del riu al seu pas per Guardiola de Berguedà ara s'ha estabilitzat en uns 8 m³/s. Abans de les pluges era d'uns 2,3 m³/s, però el dia 23 a les 11 de la nit es va arribar al pic més alt, a uns 57 m³/s, segons l'ACA.
De la pluja que va caure fa dues setmanes, se'n va beneficiar més el riu Llobregat que no pas el Ter, i per això s'està desembassant més el primer. Segons el cap del departament de Gestió de Recursos Hídrics de l'ACA, “la causa dels volums del Ter no és per un increment de la demanda, perquè el consum al baix Ter no ha augmentat, sinó perquè les aportacions que hi arriben són menors”. Al Llobregat, tenint menys conca, hi van arribar 23 hm³ i al Ter (on el cabal de base és de 2-3 m³/s), 15 hm³.
