Infraestructures
Lleida i Osca reclamen una N-230 segura i agilitzar l'A-14
Front comú de diputacions, ajuntaments, consells comarcals i cambres de comerç per exigir a Foment que hi faci alguna cosa
La carretera, en mal estat i amb molt trànsit pesant, suma des del 2010 uns 400 sinistres i 19 morts
Les diputacions de Lleida i Osca lideren un front comú dels dos territoris per exigir al Ministeri de Foment que actuï d'una vegada i de manera urgent per millorar la seguretat de l'N-230, i també per accelerar la construcció de l'autovia A-14.
La raó no és cap altra que el pèssim estat de la carretera que uneix Lleida amb França passant per la Val d'Aran, la seva alta accidentalitat, la densitat de trànsit i la desesperant lentitud de Foment en la construcció de l'autovia A-14, que hauria de permetre una alternativa ràpida a la vella carretera.
Les xifres són eloqüents, ja que des del 2010 s'han registrat més de 400 accidents a la N-230, que han provocat 17 morts i més de 600 ferits, segons va explicar el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé. Igualment, es tracta d'una via molt transitada, amb una densitat de 4.625 vehicles diaris, dels quals 555 (12%) són camions.
La conservació o el manteniment és nul o escàs, segons denuncien els alcaldes, i hi ha trams perillosos i punts negres, sobretot a la part nord, des d'Areny, la zona del pantà d'Escales i fins a l'Aran, segons indicava el president provincial d'Osca, Miguel Gracia.
La inversió en la futura autovia A-14 també és escassa, donat que des del 2008 només s'ha executat un tram que no va enlloc, entre Rosselló i Almenar i el 2017 s'obrirà el tram entre Lleida i Rosselló. És a dir, 19 quilòmetres en nou anys. Segons Reñé, “només cal fer quatre números per veure que, si se segueix aquest ritme, ni la pròxima generació veurà acabada aquesta autovia”, ja que el trajecte té un recorregut de 188 quilòmetres.
Aquest front comú tindrà una comissió de seguiment, mocions a les institucions sotasignats d'un manifest i una petició de reunió urgent amb el ministre de Foment. Consideren imprescindible que, mentre s'acaben els projectes i estudis informatius, s'executin les obres de seguretat i millora necessàries i que el govern espanyol destini els fons necessaris per a aquestes actuacions.
L'objectiu és evitar situacions com la del 28 de novembre passat, quan l'accident d'un camió que va bolcar a Sopeira va obligar a tallar l'N-230 durant 14 hores. Una incidència més en una carretera que fa anys que aixeca queixes dels municipis afectats.
Tant Reñé com Gracia van dir que la reunió amb el ministre es demanarà de manera urgent i van coincidir a destacar la importància d'aquesta via que entra i surt de Catalunya diverses vegades, ja que connecta Lleida i les comarques del Pla amb el Pirineu, l'Aran i França.
Segons defensa Reñé, aquesta és una carretera bàsica per a l'economia i per al turisme de muntanya tant d'hivern com d'estiu.
LA XIFRA
LA FRASE
Entre la cooperació i el conflicte
L'aliança entre les diputacions de Lleida i Osca va sorgir per la trucada telefònica de Joan Reñé en què informava el seu homòleg aragonès de l'aprovació d'una moció que reclama aquestes millores a l'N-230. Però tots dos presidents parlen d'altres projectes i problemes que afecten els dos territoris, especialment a la Franja de Ponent. La salut o el suport al consorci del Montsec són alguns altres temes abordats, sense deixar de banda el principal conflicte que ara mateix separa Catalunya i Aragó: el litigi per Sixena i l'art sacre.
Joan Reñé va lamentar que a una banda i altra de la frontera administrativa hi hagi persones que facin proclames que no ajuden a una entesa i va assegurar que “el conflicte es podria resoldre amb voluntat i generositat per les dues parts, tot i entenent les legítimes demandes de propietat de cada part”. Miguel Gracia, per la seva part, va indicar que coneix de molt a prop el conflicte per l'art religiós de la Franja perquè una peça en litigi era del seu poble, Areny. Es va situar “al costat del bisbe de Barbastre”; és a dir, a favor de recuperar les obres d'art que ara són a Lleida legítimament i va lamentar l'excessiva judicialització del cas de Sixena.