Rubí, blindada per no tenir més abocadors

Rubí és des del 15 de desem­bre pas­sat el pri­mer muni­cipi català que ha regu­lat amb un pla espe­cial la seva acti­vi­tat extrac­tiva després que la Comissió Ter­ri­to­rial d'Urba­nisme de Bar­ce­lona (CUB) l'aprovés defi­ni­ti­va­ment amb les cor­rec­ci­ons que havia dema­nat al con­sis­tori. D'aquesta manera, el muni­cipi vallesà es blinda per evi­tar la presència de més abo­ca­dors posant con­di­ci­ons molt seve­res de tipus ambi­en­tal, geològiques, de mobi­li­tat i urbanísti­ques per a qual­se­vol ins­tal·lació de dipòsits con­tro­lats de resi­dus.

La notícia ha estat rebuda amb enorme satis­facció, però també amb prudència en una ciu­tat que fa anys, com les també valle­sa­nes de Vaca­ris­ses i Cer­da­nyola, que està molt cas­ti­gada per la presència d'aquesta mena d'ins­tal·laci­ons i on el març del 2015, gràcies a la Pla­ta­forma Rubí Sense Abo­ca­dors, van sor­tir milers de per­so­nes al car­rer per pro­tes­tar con­tra la pos­si­bi­li­tat que s'hi ins­tal·lés el ter­cer abo­ca­dor. I és que és tanta l'opo­sició exis­tent al muni­cipi que fins i tot es va apro­var en el ple una moció per repro­var les actu­a­ci­ons del direc­tor de l'Agència de Resi­dus de Cata­lu­nya (ARC), amb l'única opo­sició de CiU i el PP.

La comissió havia dema­nat a l'Ajun­ta­ment unes modi­fi­ca­ci­ons del pla espe­cial de regu­lació d'acti­vi­tats extrac­ti­ves i la seva res­tau­ració després que s 'aprovés ini­ci­al­ment a l'abril. Al setem­bre es van apro­var les pri­me­res cor­rec­ci­ons tècni­ques, ja que també s'hi havia d'adjun­tar un informe favo­ra­ble de l'ARC, però van ser necessàries unes sego­nes modi­fi­ca­ci­ons a petició del Depar­ta­ment de Medi Ambi­ent de la Gene­ra­li­tat, que es van apro­var el 7 de desem­bre, perquè final­ment la CUB hi donés el vis­ti­plau el 14 de desem­bre. El text apro­vat inclou un nou capítol en què es des­cri­uen i es jus­ti­fi­quen les cir­cumstàncies que com­por­ten la pro­hi­bició de noves ins­tal·laci­ons de dipòsits con­tro­lats com ara l'acu­mu­lació exces­siva d'abo­ca­dors al muni­cipi i la difi­cul­tat específica de man­te­nir la qua­li­tat de l'aire, ja que impli­quen un incre­ment subs­tan­cial de les emis­si­ons de diòxid de nitro­gen (NO2) i partícules con­ta­mi­nants sòlides o líqui­des en sus­pensió infe­ri­ors a 10 micres.

Aquest fet, segons el con­sis­tori, podria jus­ti­fi­car una moratòria rela­tiva a aquest tipus d'ins­tal·lació men­tre no es resol­guin els pro­ble­mes de qua­li­tat de l'aire.

Altres qüesti­ons que recull el pla són la neces­si­tat de pro­te­gir espais natu­rals i l'impe­di­ment d'ins­tal·lació a deter­mi­na­des distàncies de zones urba­nit­za­des, el nucli de població o zones on hi hagi equi­pa­ments sani­ta­ris, esco­lars o residències.

Pre­ci­sa­ment aquest últim, la pro­xi­mi­tat amb el nucli urbà, és un dels punts que el con­sis­tori con­si­dera clau per evi­tar l'ober­tura de l'abo­ca­dor de Can Balasc. En la mateixa sessió del dia 14, la CUB va dei­xar en sus­pens una altra vegada el pla espe­cial urbanístic de Can Car­re­ras i Can Balasc, que pro­mo­uen les empre­ses Arrins SL i Grupo FSM Ver­tis­pa­nia SL, apro­vat ini­ci­al­ment el mes de desem­bre del 2012, ja que s'haurà d'adap­tar al nou pla d'extrac­ti­ves muni­ci­pal. Per aquest motiu, segons va expli­car l'alcal­dessa, Anna Maria Martínez, el text impe­dirà que Can Balasc ser­veixi com a abo­ca­dor muni­ci­pal, tot i que l'empresa té llicència per a resi­dus indus­tri­als. Martínez va adver­tir que el con­sis­tori de la ciu­tat vet­llarà perquè “s'apli­qui i es com­pleixi fins a l'última coma d'aquest pla”.

La Pla­ta­forma Rubí Sense Abo­ca­dors s'ha refe­rit a l'apro­vació del pla com una “excel·lent notícia”, perquè, al seu parer, el muni­cipi recu­pera “part del dret fona­men­tal” de la gestió del seu ter­ri­tori, atès que les modi­fi­ca­ci­ons de nor­ma­ti­ves sec­to­ri­als havien dei­xat els ens locals sense com­petències i afa­vo­rien l'entrada del sec­tor pri­vat. Amb tot, en un comu­ni­cat també dei­xen clar que “no es pro­hi­bei­xen les acti­vi­tats extrac­ti­ves, però sí que es limita el nom­bre d'hectàrees que es poden obrir de manera simultània”.

També adver­tei­xen que no es resol el “con­flicte històric de Can Balasc”, ja que “no pot inci­dir en l'ober­tura de l'abo­ca­dor, però pot con­di­ci­o­nar i evi­tar futu­res ampli­a­ci­ons”. La pla­ta­forma fa anys que repe­teix que podria pas­sar com a l'abo­ca­dor de Can Car­re­ras, on la Gene­ra­li­tat va donar el gener del 2012 una llicència de tipus II (mate­ri­als no espe­ci­als), quan en prin­cipi només n'hi podien anar d'inerts. Els veïns van denun­ciar en diver­ses oca­si­ons que s'hi llençaven resi­dus orgànics i fins i tot sani­ta­ris abans d'obte­nir-ne auto­rit­zació.

Des de l'agost del 2015, l'ARC va obrir un expe­di­ent con­tra l'empresa pro­pietària de Can Balasc i Can Car­re­ras, TMA Grupo Sánchez, per haver sobre­pas­sat el límit de tones abo­ca­des per­me­ses i, com a mesura cau­te­lar, va sus­pen­dre l'entrada de resi­dus a Can Car­re­ras, que ges­ti­ona FM Ver­tis­pa­nia, per haver superat les 78.000 tones de capa­ci­tat.

La pla­ta­forma es queixa que, tot i la pro­hi­bició, con­ti­nuen entrant cami­ons per abo­car-hi resi­dus, alguns dels quals més llargs de 12 metres. Incom­plei­xen, doncs, la sentència del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia (TSJC), que en va pro­hi­bir el pas pel camí d'Ullas­trell arran d'un litigi entre l'ajun­ta­ment i TMA ini­ciat als noranta.

La qüestió dels abo­ca­dors ha aca­bat als tri­bu­nals per diver­sos motius, com ara no dei­xar entrar tècnics muni­ci­pals per pre­cin­tar les obres a Can Balasc pel fet de no tenir la llicència cor­res­po­nent. TMA també va pre­sen­tar una que­re­lla cri­mi­nal con­tra l'alcal­dessa ante­rior, Car­men García.