Empuriabrava celebra 50 anys

De “Miami de l'Empordà” fins a “la Petita Venècia”, la marina ha rebut molts qualificatius. Però Empuriabrava (una combinació d'Empúries i Costa Brava) ja fa temps que no necessita referents exteriors i que ha demostrat personalitat pròpia. Amb la celebració dels 50 anys, la marina, que pot acollir 60.000 persones o més a l'estiu, és també un nucli d'uns 7.000 habitants que hi viuen tot l'any. Un nucli que continua sent més important que el cap i casal del municipi, Castelló d'Empúries, amb 4.000 habitants.

Empuriabrava s'ha anat consolidant com un potent centre turístic, amb un model que avui seria irrepetible tant pel seu plantejament inicial, com per les seves dimensions i el seu emplaçament, al mig d'un parc natural. Però Empuriabrava va ser-hi primer, i amb 50 anys la urbanització s'ha guanyat el dret de formar part de la història, com els edificis i l'antiga discoteca del passeig marítim que el 2013 van passar a ser protegits com a béns culturals d'interès local.

Agradi o no, les condicions –a vegades rocambolesques– en què es va crear aquest macrocomplex turístic a final dels anys seixanta, avui també formen part de la història d'aquest territori, i així ho valoren des de l'Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries, on es conserva la memòria dels inicis de la marina. Uns inicis que se situen al 1964, quan Miquel Arpa entra una instància a l'Ajuntament per urbanitzar una zona entre el riu Muga i el rec Salins. Els promotors del projecte acabaran sent Antonio de Moxó i Güell, marquès de Sant Mori (i propietari de la major part dels terrenys), Miquel Arpa, Fernando de Vilallonga, Lluís Carulla i Pere Coll, a través de les societats Eurobrava SA i posteriorment Ampuriabrava SA.

Els treballs d'explanació es van iniciar l'any 1965, sense tots els permisos i provocant tensions amb l'alcalde del moment, Pere Coderch. Però en aquells temps això s'arreglava fàcilment: l'octubre de 1966, el governador civil va destituir Coderch i va nomenar un alcalde més comprensiu, Joan Casadevall. La comissió provincial d'Urbanisme va aprovar definitivament el pla parcial d'Empuriabrava el 26 de juny de 1967. L'any 1965 ja s'havia editat el primer opuscle publicitari amb el lema “Ampuriabrava, el mar a la puerta de su casa”. Un lema que va reeixir i es va estendre per tot Europa, i que cinquanta anys més tard continua atraient desenes de milers de persones cada estiu.