Demanen continuïtat en el control de peixos a l'estany de Banyoles

El programa Life Potamo Fauna, que ha donat continuïtat al projecte Estany (d'eliminació d'espècies exòtiques a l'estany de Banyoles) s'acaba aquest any amb uns resultats que, en línies generals, es consideren satisfactoris però que contenen alguns aspectes a millorar. Al marge de xifres, el coordinador tècnic del Life del Consorci de l'Estany, Quim Pou, remarca que des d'ara s'ha de fer una feina de manteniment. Si no és així, alerta, es pot tornar a la situació de llac exòtic que hi havia abans de les intervencions. En aquest sentit, s'ha recollit prou informació per saber la freqüència i la intensitat de les captures. “Cal una gestió continuada per mantenir els nivells de població actuals; és una feina que pot fer una brigada de dues persones durant dos mesos l'any i que pot ser assumible econòmicament”, ha explicat a aquest diari.

Els canvis

Un dels objectius principals era la reducció de població de perca americana, o black bass, perquè era el principal depredador de les espècies autòctones. Si bé en un principi se'n va rebaixar molt el nombre després es van recuperar, tot i que fins a un nivell inferior a l'inicial. La disminució ha estat significativa en els exemplars més grans, un detall que es valora de manera positiva. L'acció sobre la carpa –l'altre gran objectiu– ha tingut més èxit i se n'ha reduït molt la població. L'exòtic més capturat ha estat el peix sol, però no s'ha aconseguit reduir-ne gaire la població perquè era una presa clàssica del black bass i, en rebaixar la quantitat d'aquests (especialment dels grans) ho té més fàcil per sobreviure. Un cas similar és el del cranc americà. “Han estat efectes col·laterals dels quals hem d'aprendre”, diu Pou.

La reducció de les invasores, junt amb la reintroducció d'algunes espècies, havia de servir perquè l'estany tornés a certa normalitat. En aquest sentit, s'ha aconseguit que el bagre mantingui una població estable. També ha anat bé per a la babosa i per a l'anguila, tot i que d'aquesta última es detecten mortalitats altes que, en principi, s'atribueixen a la pujada de la temperatura de l'aigua de l'estany, freqüent des de fa uns anys.

En canvi, no se n'han sortit amb el barb de muntanya, segurament perquè han estat víctimes dels black bass. No obstant, n'hi ha que sobreviuen als recs. La presència d'aquesta espècie es considera remarcable perquè és la que permet viure a les nàiades.