JOSEP GENÉ
PORTAVEU DE LA PLATAFORMA CANAL VIU
“El paisatge del canal d'Urgell aporta valor afegit al territori”
“Conservar el 25% dels arbres que encara no han talat. Som en un moment crític”
“Fa desaparèixer el canal, és un crim a la nostra història i al futur”
“Volem protegir globalment les banquetes, però també conscienciar la gent perquè es preservin per sempre”
La imatge i l'ecosistema característic del canal d'Urgell, vorejat d'arbres, estan en perill de desaparèixer per la tala de milers d'arbres impulsada per la comunitat de regants. La plataforma Canal Viu, nascuda fa menys d'un any, suma adhesions i planteja alternatives.
Què és Canal Viu?
És una plataforma que va sorgir arran d'una tala d'arbres del canal d'Urgell a Bellvís, fa un any i escaig. Volem preservar el medi natural al voltant del canal i de la plana, que forma part del nostre patrimoni. Volem generar consciència social i treballar amb tots els grups d'interès, perquè els nostres fills i nets puguin disfrutar el paisatge que ens ha donat tanta vida.
Qui la forma?
Hi participen 52 entitats: ecologistes, d'oci i esport, la Banqueta de Juneda és primordial perquè té una experiència de 25 anys, també hi ha persones a títol individual i 11 ajuntaments han signat el manifest, el més gran, el de Mollerussa. Estem oberts a tothom.
Quines zones d'arbres del canal estan protegides o en tràmit?
Bellcaire d'Urgell; Palau d'Anglesola, que ho ha fet recentment; Juneda; les Borges Blanques, i Vallfogona de Balaguer. Tornabous i Bellvís hi estan interessats. Fins ara, la protecció es pot fer a través de normes urbanístiques –en el POUM– o declarant-les bé cultural d'interès local (BCIL). Estem buscant altres formes per poder protegir les banquetes en l'àmbit global.
Com ho vehicularan?
A través dels ajuntaments, volem protegir-les com a BCIL, però també ens interessa moltíssim que les consciències de les persones vagin canviant perquè es preservin per sempre. Ens agradaria que, a través del Parlament, es pogués declarar com a bé cultural d'interès nacional. El canal no és sols arbres i, evidentment, defensem que ha de servir per regar. Però hi ha moltes altres variables: el medi ambient, la dinamització de l'oci, la memòria històrica, el turisme... La integració en aquest model pot aportar valor afegit a la producció agrària. Hem començat a obrir converses amb diferents partits polítics, per explicar-los les nostres intencions i la importància que té el canal a les nostres vides.
El 75% de l'arbrat ja ha desaparegut i la comunitat de regants vol continuar talant. Som en un nivell límit per a la preservació?
Sí, som en un moment crític. Tenim pressa, perquè mantenir el 25% que resta és molt important, però estem segurs que podrem capgirar-ho. Cada cop més, les persones tenim més consciència i estic segur que els partits polítics ens ajudaran. El canal, al llarg dels aproximadament 292 quilòmetres, és essencial per a la plana. Volem mantenir els arbres que resten per continuar creixent i recuperar altres zones que havien estat arbrades. El Pla d'Urgell és una de les poques comarques catalanes on no hi ha risc d'incendi: no tenim cap bosc. El nostre paisatge és més pobre i ens entristeix.
Els arbres més antics tenen 35 anys. Quina funció tenen per al canal?
Fa un segle i mig, quan es van plantar, va ser una solució d'enginyeria espectacular. Les seves arrels eren un element estructural del canal, suportaven els talussos. Amb el seu creixement, fan esquerdes i això pot provocar que l'eficiència en el transport de l'aigua no sigui l'òptima. Abans, es talaven per a la indústria paperera i es tornava a reforestar per aguantar els talussos i tornar a fer paper. Es va abandonar amb la crisi de les papereres. La majoria són plataners, que volem preservar com a patrimoni, però no és una espècie autòctona. Quan es pugui fer una replantació, hauria de ser amb espècies d'aquí, com el lledoner.
Quina alternativa a la tala proposen?
L'aigua és un bé escàs i cal que el transport sigui eficient. La modernització d'un canal és primordial. Ara s'està regant a manta i el sistema tampoc és gaire eficient. Ens posem també a la pell del pagès, que ha de fer molta inversió amb pocs ajuts. Però hi ha altres maneres alternatives a fer calaixos de formigó per substituir la terra –esculleres amb roques, projeccions de formigó d'altres tipus, aprofitar matèria orgànica per revestir el canal...– en les quals els arbres no són un impediment, sinó un accessori. I poden ser més econòmiques que el formigó.
En alguns trams el canal ha desaparegut del paisatge.
Som contraris a les canalitzacions que fan desaparèixer la làmina d'aigua, cobrint el canal. Són un crim a la nostra història i al futur. Les làmines d'aigua són elements paisatgístics, però també l'ecosistema d'amfibis, ocells, insectes i altra fauna... Les obres i la tala de Bellvís han convertit el canal en una claveguera. A través del paisatge, preservem la memòria històrica col·lectiva: moltes persones s'han banyat al canal, hi passegen, fan esport... Hi ha gent que plorava quan ho van fer. Perdem els elements de bellesa propis i poder explicar al món d'on venim els lleidatans. El canal d'Urgell és una peça fonamental de la nostra història. Sí que s'ha plantejat fer un passeig arbrat, però la manca de la làmina d'aigua és fonamental.
Ara, el fruiter és l'arbre més característic.
Sí i que no desapareguin mai, perquè són també l'essència del nostre paisatge, economia i raó de ser. Però poden conviure perfectament amb els arbres del canal, i aportar valor afegit a l'agricultura. Com passa a altres zones: a les zones vitícoles treuen profit del paisatge per donar més valor als seus productes. A França, els canals aporten valor a l'agricultura i a altres activitats, com ara el turisme. Fent broma amb companys, diem que l'única diferència entre Holanda i la plana de Lleida és que allà, quan fas cicloturisme, cada 200 metres trobes rutes marcades, llocs per fer un refrigeri, etc.
El president de la comunitat de regants diu que les seves idees són “estrambòtiques”.
Les coses no són millors perquè sempre s'hagin fet d'una manera determinada. A més, des de diferents administracions s'està intentant potenciar el turisme rural i, les banquetes hi aporten més valor. Hi ha empreses, com ara Pedals d'Urgell, que organitzen rutes de cicloturisme de diversos dies i generen activitat econòmica. Tenim tots els ingredients per poder canviar altre cop la història del canal, sumant entre tots i amb la col·laboració de la Casa Canal, perquè ells en porten el pes específic.
Hi estan parlant?
De moment, fem xerrades de conscienciació. També volíem saber quants suports podíem obtenir, i ara s'hi sumen molta gent i entitats. Volem establir una conversa amb ells per explicar-nos i dir-los que naltres som la mà amiga.
El canal defensa que els arbres són seus i la plataforma, que són un patrimoni comú. Els punts estan força allunyats, no?
Entenem que la propietat és la propietat, però tots som el canal: eix de salut, oci, medi ambient i economia. El formigó resta moltes oportunitats al territori. Ara, hi ha altres solucions i volem explicar-ho a la Casa Canal.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.