Dinou unitats de paisatge

Cos­ters de l'Ebre.

Cos­ters que s'ori­gi­nen a la Terra Alta i des­cen­dei­xen fins al riu.

Altiplà de la Terra Alta.

Ter­reny de suaus ondu­la­ci­ons amb 130 ele­ments inclo­sos en el catàleg de béns cul­tu­rals d'interès naci­o­nal.

Serra del Tormo.

Uni­tat de relleu abrupte amb molts cul­tius aban­do­nats.

Ribe­res de l'Algars.

Hi domina el con­reu de vinya.

Ser­res de Pàndols i Cavalls.

Pai­satge fores­tal i arbus­tiu, amb ele­ments de valor com ara la mun­ta­nya de Santa Bàrbara.

Cubeta de Móra.

Pai­satge pla i agrari, amb con­reus de fruita dolça.

Baix Pri­o­rat.

Con­reus de secà i arqui­tec­tura de pedra seca.

Serra de Lla­be­ria.

Pai­satge de mun­ta­nya medi­terrània, de relleu abrupte i cobert de vege­tació.

Bar­ru­fe­mes.

Uni­tat tra­ves­sada de nord a sud pel riu Ebre, hi des­ta­quen els nuclis de Pinell de Brai i Beni­fa­llet.

Bur­gans.

Peti­tes par­cel·les agrícoles, estruc­tu­ra­des amb murs de pedra en sec i masos.

Mun­ta­nyes de Tivissa-Van­dellòs.

Relleu agrest, cobert per vege­tació i amb petits nuclis de població.

Ser­res de Cardó-Boix.

Relleu abrupte amb bar­rancs pro­funds.

Els Ports.

És el fons escènic més visi­ble.

Plana del Baix Ebre-Montsià.

Con­reus de secà, sobre­tot oli­vera.

Pai­satge flu­vial.

Comprèn el riu Ebre i els seus usos.

Ves­sants de Tivenys-coll de l'Alba.

Hi pre­do­mi­nen les oli­ve­res i els ves­sants suaus.

Lito­ral del Baix Ebre.

Nuclis amb forta urba­nit­zació.

Ser­res de Montsià-Godall.

Estan sepa­ra­des per una depressió i nuclis urbans en crei­xe­ment.

Delta de l'Ebre.

Hi pre­do­mina el con­reu d'arròs i el 40% de la superfície està pro­te­gida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.