Pollastres inexorables

La reunió veïnal que el govern de Santa Cristina d'Aro va convocar dilluns per informar sobre la tramitació del projecte d'una granja industrial per a l'engreix de fins a 83.500 pollastres a Solius va servir de ben poc. És lloable l'aposta de convocar els tècnics per respondre a les preguntes dels veïns, però només hi havia l'enginyer i l'arquitecta municipals –quan ja se sap que l'Ajuntament té poca cosa a dir respecte al permís–, mentre que la representació tècnica de la Generalitat, el Consell Comarcal i l'ACA –que sí que són competents– van excusar l'absència. Tot plegat va afavorir un debat de dejà vu, amb els opositors d'una banda, els promotors de l'altra i l'executiu cristinenc al mig. La presència de l'exalcalde i encara regidor Josep Llensa, amb el qual va arrencar la tramitació, podria haver aportat algun punt de vista complementari o repartir, com a mínim, les diatribes dels opositors, però no hi va haver cap veu argumentant la visió del grup de CiU a l'assemblea.

El regidor d'Urbanisme, Narcís Palahí, va obrir l'acte amb un resum dels tràmits que el projecte, que es va començar a tramitar l'any 2012, ha superat des d'aleshores. “El procediment per obtenir la llicència ambiental ha passat tots els filtres”, va dir. I la declaració d'impacte ambiental inclou els aspectes més controvertits, com ara l'escampada de les 835 tones d'excrements, que “no afecten” zones susceptibles d'excés de nitrats ni preveuen, diu l'ACA, “afectacions significatives” en els aqüífers del Ridaura. Palahí va recordar que el marc normatiu mana controls periòdics sobre la composició del sòl i la qualitat de l'aigua dels pous, per avaluar que la teoria dels projectes s'acomplirà en la pràctica de l'explotació.

Els arguments tècnics, però, més que apaivagar, van encendre els membres de la plataforma Salvem Solius. Un veí, Lluís Solà, va recordar el grapat d'informes pericials previs a la posada en marxa del dipòsit de gas Castor i als terratrèmols, i les auditories que, abans que es destapés el forat de Bankia, avalaven la bona gestió de la directiva encapçalada per Rodrigo Rato. També va qüestionar que els residents en urbanitzacions hagin de desbrossar franges de protecció de 25 metres d'ample respecte a l'entorn forestal, mentre que en el cas de l'explotació només són exigibles 10 metres. Però Palahí va recordar que aquestes normatives no són cap caprici de l'Ajuntament, sinó que vénen imposades per la Generalitat.

Hi va haver retrets a l'actual govern d'esquerres (ERC, els Independents adscrits al PSC i Guanyarem) per no posar traves a la tramitació. A la sala i fins i tot fora, ahir, en un comunicat del PACMA gironí que parlava de “desídia”. Però l'alcalde, Xavier Sala, va insistir que “els membres del govern no han participat en cap votació, ni en els plens, ni en les juntes de govern local”, a favor o en contra de la granja.

Conscients que Salvem Solius mirarà amb lupa cada moviment que es produeixi a la futura granja, el seu promotor, Josep Cateura, va assegurar que faran “les coses com s'han de fer: bé, però una mica més encara”. I defensava que les naus abandonades actualment a la vella explotació són un focus de brutícia per la brossa que hi deixen els excursionistes.

Des de Salvem Solius, Helena Bou, com que no hi havia ningú de la Generalitat, es va quedar sense els informes que la plataforma troba a faltar en la tramitació i va acabar proposant traslladar el projecte a una zona industrial. Finalment, Emprenedors hi va ficar cullerada demanant “solucions polítiques”. Però l'alcalde hi veu dos únics camins negatius: prevaricar o expropiar amb diners del poble.

Així doncs, i en resum, l'arribada dels pollastres a la futura explotació d'engreix sembla inexorable per al govern cristinenc. I l'altre pollastre –entès col·loquialment com la continuïtat de la lluita dels crítics per impedir que s'implanti a Solius– està servit.