[D]
0
Medi ambient
girona - 3 octubre 2016 2.00 h

JOSEP MA. TOST

DIRECTOR GENERAL DE L'AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA

Només es recicla un terç de la brossa “La fiscalitat és important”

Es generen més residus i també s'incrementa la recollida selectiva respecte als anys anteriors

Les comarques turístiques és on es llencen més escombraries

LES XIFRES

37,88%
Percentatge de la brossa
que va a parar als contenidors de recollida selectiva. Un punt més que el 2014.
467.230
Tones
de deixalles que es van recollir el 2015 a la demarcació de Girona. Un 0,67% més que l'any anterior.
1,69
Quilos
de residus per càpita i dia que es van recollir el 2015. El 2014 eren 1,67 quilos.
- girona
Té alguna particularitat la demarcació pel que fa a la recollida selectiva?
Dins de la tònica mitjana del país, hi ha diferents realitats. No és el mateix a les comarques que estan més a prop de la costa, on l'impacte turístic és molt alt, com ara l'Alt i el Baix Empordà, per exemple, on som conscients que hem d'avançar i parlar amb els agents comarcals per fer nous passos i parlar amb grans productors: hotels, càmpings i restaurants. L'Alt Empordà és la comarca que genera més residus de Catalunya perquè té una forta pressió de visitants turístics i hem de ser capaços d'implementar sistemes perquè aquest ciutadà que ve de vacances de l'estranger no oblidi els seus hàbits de reciclatge, que en té. Per tant, algun tipus d'acció volem preparar en el futur per atacar aquests municipis de costa. A la resta hem d'acabar d'implementar la recollida d'orgànica. Hi ha tres àmbits on tenim pendent implementar-la: la Cerdanya, l'Alt Empordà i la Vall d'Aran. També hi ha el paper clau dels dirigents locals i comarcals. Hem de reciclar més i hem de ser més eficients.
L'opció del porta a porta genera suspicàcies?
No, però s'ha de fer bé. Hi ha diferents porta a porta. No és el mateix a Girona, per exemple, que a Riudecanyes, amb mil habitants. El porta a porta permet diferents modalitats, és un sistema adaptable, de cinc, tres o dues fraccions. És un concepte adaptable a la realitat.
Vostè defensa el concepte de l'economia circular. En què es basa?
Europa és conscient que bona part de l'economia s'abasteix de coses de fora i que anem cap a una escassetat de recursos a causa del creixement de la població, i el que consumim hem de ser capaços de reciclar-ho i reutilitzar-ho. Hem de fer una matèria primera, l'hem de transformar. Per exemple una nevera, quan acaba la seva vida útil, no l'hem de llençar a l'abocador, sinó que ha de venir el fabricant, agafar la nevera, descompondre-la i tornar-ne a fabricar una altra de nova. La cadena d'agafar, transformar, consumir i llençar és inviable.
També es proposa que qui recicli més pagui menys.
La indústria ja ho fa això: qui contamina paga. Però el ciutadà, tant si recicla com si no, no té cap tipus d'estímul, i després de vint anys de campanyes com a país hem arribat a un topall. Avui en dia, qui recicla ja en sap, per tant, hi ha una part de la població que no recicla: si el missatge li ha arribat, per què no ho fa? Perquè no hi creu, perquè no en té ganes... Per tant, hem d'entendre, com en altres casos, que la fiscalitat és important. Per què no anem a 170 per l'autopista? Per la sanció. Com a govern hem de fer dos tipus d'estímuls: o encarir els residus quan van a l'abocador perquè les ciutats es moguin, facin campanyes o modifiquin les ordenances; o el pagament per generació, que és clau.


Només un 37,88% de la brossa que es va generar l'any 2015 a les comarques gironines va anar a parar a la recollida selectiva. És una xifra un punt superior a la de l'any 2014 –36,89%– i només un punt per sota de la mitjana catalana –38,93%–, però no deixa de significar que només una mica més d'un terç de la brossa que es genera ha estat separada en fraccions, sigui en paper, matèria orgànica, vidre, envasos lleugers o altres. Així, la major part de la brossa de les comarques gironines no se selecciona.

En xifres absolutes, a la demarcació de Girona l'any passat es van generar un total de 467.230,06 tones de brossa –incloent-hi tota la Cerdanya–, de les quals 176.965,75 van formar part de la recollida selectiva.

Mitjana diària de brossa

Les dades genèriques també indiquen que la mitjana de quilos per habitant al dia a les comarques gironines és d'1,69 quilos de brossa. Aquesta dada varia molt, però, si es mira comarca per comarca: un cop més, les que reben més turisme són les que generen més brossa. Així, la mitjana de brossa per habitant i dia a l'Alt i el Baix Empordà és de 2,18 i 2,13 quilos, respectivament. Els segueixen la Cerdanya i la Selva, amb 1,88 i 1,76 quilos al dia per habitant. Per contra, al Gironès, la comarca amb més població empadronada, les dades de l'Agència de Residus de Catalunya indiquen que la mitjana és d'1,13 quilos de brossa al dia per habitant. En les comarques on es generen més residus, les dades municipals indiquen que Castelló d'Empúries és la població de l'Alt Empordà on la mitjana diària per habitant i brossa és més alta: 4,78 quilos al dia per habitant, seguida per la Jonquera, amb 3,98 quilos, i l'Escala, amb 3,25. Les poblacions que generen menys residus són Cistella, Avinyonet de Puigventós i Cabanes, que no arriben a un quilo de brossa diària.

Les més selectives

Si es té en compte, d'altra banda, en quines comarques hi ha més recollida selectiva, les mateixes dades donen que el Gironès, la Garrotxa i el Pla de l'Estany és on es registra el tant per cent més alt en la taxa bruta de reciclatge –per sobre de la mitjana catalana– i és al Gironès on aquesta proporció és més alta, amb un 44,90%, mentre que a la Garrotxa i al Ripollès estan en un 41,54% i 40,40%, respectivament. La resta de comarques i per ordre de major a menor selecció són el Baix Empordà (37,66%), el Pla de l'Estany (37,56%), l'Alt Empordà (36,49%), la Selva (35,07%) i la Cerdanya (22,52%). Cap de les comarques gironines ha assolit fins ara l'objectiu europeu previst per al 2020 de recollir el 50% dels residus de manera selectiva.

Una anàlisi més detallada, ja a escala municipal, torna a posar en evidència que el municipi on hi ha una taxa més alta de reciclatge del Gironès és Vilablareix, amb un 87,25%. Al seu darrere, Celrà, amb un 69,28%; Llagostera, amb un 57,40%, i, més enrere, Girona, amb un 47,03%. Fora del Gironès destaca el cas de Biure d'Empordà, amb un 80% de selecció; Darnius, amb un 73%, i fins i tot Castelló d'Empúries, que malgrat ser un municipi on es genera molta brossa, també se n'hi recicla força, un 62,75%. Per contra, dins de la mateixa comarca hi ha poblacions com ara Sant Pere Pescador on la taxa de selecció només està en el 12,21%.

Les fraccions

Pel que fa a les dades concretes de les fraccions més habituals, l'any 2015 a les comarques gironines es van recollir 38.737,26 tones de matèria orgànica, 23.979,91 tones de paper i cartró, 20.349,05 tones de vidre i 14.422,04 d'envasos lleugers.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides