Una via verda de la muntanya al mar
Vuit municipis de la Selva prenen part en una ruta que resseguirà el riu Tordera, des del Montseny fins a Blanes
Els promotors destaquen que el circuit és “més que anar a passeig”
Vuit municipis de la Selva s'han adherit a la iniciativa del Consell Comarcal i treballen per fer realitat una ruta de senderisme i de bicicleta tot terreny (BTT) que recorri la Tordera. L'itinerari per la Tordera, batejat com a Tourdera, serà una via verda de gairebé 200 km que discorrerà pel Vallès Oriental, la Selva i el Maresme.
El projecte va arrencar fa sis anys i va sorgir del Consell Comarcal. Aleshores l'alcalde d'Hostalric, Josep Antoni Frias (CiU), en va començar la feina de coordinació poc després que l'alcalde de Fogars, Josep Vilà, li consultés la manera d'aconseguir atraure més públic al museu de la pagesia, detalla Frias.
Els ajuntaments de Blanes, Fogars, Massanes, Hostalric, Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies, Breda i Riells i Viabrea han signat un conveni amb el Consell Comarcal i s'han adherit a la ruta Tourdera. També ho han fet tres municipis del Maresme (Tordera, Palafolls i Malgrat) i set del Vallès Oriental (Fogars de Montclús, Gualba, Montseny, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera i Vallgorguina).
“Flux de visitants”
Corominas considera que el traçat “és una ruta que ressegueix el curs fluvial. A Europa és molt comú [en el cas del Danubi o el Roine], i a l'Empordà ja n'hi ha una. Serà una oferta molt bona per als municipis del litoral, per diversificar l'oferta. Als municipis de l'interior, que solen tenir rutes petites, tenir una ruta d'aquesta envergadura també està bé. Els portarà gent i d'altres hi passaran”. A l'Empordà, hi ha la ruta Camí Natural de la Muga, entre Sant Llorenç de la Muga i fins a Empuriabrava, de 40 km.
El recorregut complet, de 195 km, és per a senderistes i ciclistes, tret d'algun tram no accessible en dues rodes, en què s'han buscat alternatives. “En el tram mitjà i baix, des de Blanes i fins a Sant Esteve de Palautordera, és per a públic familiar i, amb pocs punts pronunciats, la ruta és planera. Més amunt, recomanem la BTT perquè les pistes forestals, els camins són pistes de muntanya i els pendents són més grans.”
El Consell Comarcal confia que en un màxim de dos anys haurà “executat tot el projecte”, diu el diputat de Promoció Econòmica i Diplab de la Diputació de Girona, Josep Antoni Frias. Frias valora que amb la ruta es reivindicaran elements naturals com la desembocadura de la Tordera a Blanes.
Corominas explica que entraran en el portal Wikiloc totes les rutes. “La idea és tenir la ruta feta, i després vindrà la feina amb l'empresariat.” La ruta és “més que anar a passeig a prop del riu”, diu Frias. “En origen, durant la ruta hi haurà plafons i senyalització per conèixer el patrimoni arquitectònic, d'experiències, com ara el Domus Sent Soví [centre gastronòmic] d'Hostalric, la terrissa de Breda, el museu del bosc de Sant Celoni, les masies de Riells, el museu de la pagesia de Fogars...”, explica el batlle.
LA FRASE
LES XIFRES
Quan els pobles són poderosos
J.FEl projecte de la ruta de la Tourdera ha estat liderat pel Consell Comarcal de la Selva. L'antic conseller comarcal de promoció econòmica, Josep Antoni Frias (CiU), és ara el diputat de Promoció Econòmica i Diplab de la Diputació de Girona. Va ser un dels ideòlegs de la ruta Tourdera i valora que l'empenta dels ajuntaments de vegades supera els entrebancs administratius.
Frias és alcalde d'Hostalric des del 2007. Assenyala que el projecte és un exemple “molt interessant” del fet que “quan les voluntats dels pobles volen anar endavant, van endavant”. Segons el diputat, “sempre tenim les barreres administratives. Estem parlant de dues províncies, de tres consells comarcals [Selva, Vallès Oriental i Maresme], però és un exemple que som el primer de tot”.
Amb el parc natural
La ruta de la Tordera inclou la riera d'Arbúcies, el principal afluent del riu, i municipis que hi són a tocar que ho han vist com una bona oportunitat. “No només parlem de la Tordera i la riera d'Arbúcies sinó que estem parlant dels baixants que arriben a la Tordera. Per exemple, tenim Vallgorguina, tenim Breda, tenim Massanes, tenim Riells. Tothom s'hi ha anat afegint... També hi és la direcció del Parc Natural del Montseny. Anem avançant, tenim una web [tourdera.cat]...”
El Montseny (Vallès Oriental) –allà on neix el riu– és el primer municipi on el tram del Tourdera està fet. El consistori va trobar finançament a través del pla únic d'obres i serveis (Puosc) de la Generalitat. La Diputació de Barcelona finançarà els trams dels seus municipis i per la seva part, la Diputació de Girona podria assumir una bona part del finançament.