Objectiu: preservar el Ter
Una quinzena de representants d'institucions i associacions participen en la constitució de la Taula del Ter per reduir el transvasament de l'aigua del riu i garantir els cabals adequats
El conseller de Territori i Sostenibilitat es compromet a no aprovar el pla de sequera si no hi ha consens
“Garantir cabals de manteniment adequats per al Ter i reduir l'aportació del riu cap a l'àrea de Barcelona.” En paraules del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, aquest és l'objectiu de la Taula del Ter, constituïda ahir a Girona amb la presència d'una quinzena de persones: diversos representants de la Generalitat –com el mateix conseller–, algun dels 61 municipis que formen part del Consorci del Ter –com l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas–, de la Junta Central d'Usuaris d'Aigües del Baix Ter, del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis i de plataformes ecologistes i veïnals com ara el Grup de Defensa del Ter i Aigua És Vida.
“La idea bàsica que ens hem plantejat l'avançava el president Puigdemont en el debat de política general: Catalunya té un deute amb el Ter, i el Ter és extraordinàriament solidari amb la resta del país i especialment amb l'àrea de Barcelona”, afirmava el conseller després de la constitució de la taula. Segons Rull, la taula se subdividirà en dues comissions tècniques: una de centrada en el cabal del Ter i una altra de centrada en el pla de sequera (PES). En aquest segon cas, Rull va afirmar que el govern no aprovarà el PES “si no hi ha consens amb el territori”. Fa uns mesos, entitats i ajuntaments van fer front comú contra el pla, perquè deixava el Ter pràcticament sense cabal en casos d'emergència (amb només 0,5 metres cúbics per segon).
El conseller també va recordar l'aposta del govern pel trinomi “estalvi, dessalinització i regeneració” com a plantejament per reduir la pressió sobre el Ter. Rull va admetre que tot plegat equival a més inversions però que es treballarà perquè no tinguin impacte en l'usuari. Entre les mesures que ja s'han dut a terme perquè això sigui possible, hi ha la decisió d'augmentar el rendiment de les plantes dessalinitzadores, com la que hi ha a Blanes i, entre les mesures previstes, hi ha la de reinjectar aigua reutilitzada al riu Llobregat (a través de l'assut de Molins de Rei) o ampliar la potabilitzadora d'Abrera. A més, a Barcelona ciutat el govern ja ha interconnectat amb un túnel les estacions de Trinitat (que rep l'aigua del Ter) i de Fontsanta (situada a la part alta de la ciutat). A partir de l'any vinent, això permetrà bombar l'aigua d'una a l'altra, abastint tot Barcelona, sense la necessitat d'haver d'agafar-ne més del Ter perquè no hi ha prou pressió. A més, a Girona s'està concertant un nou règim en la sèquia Monar per incrementar el cabal que circula pel riu a Girona a l'hivern.
Josep Rull va insistir que, fins ara, s'ha “teoritzat molt” sobre la voluntat de reduir el transvasament, però que amb la constitució de la Taula del Ter el govern “passa de la teoria a la pràctica i demostra que va de debò”.
Reaccions
Marta Madrenas, l'alcaldessa de Girona –un dels municipis que formen part del consorci–, va mostrar-se satisfeta per la “reacció ràpida i contundent” de la Generalitat. “Per nosaltres, és essencial que hi hagi voluntat de consens, tant amb el pla de sequera com amb la reducció del transvasament”, va dir, i hi va afegir: “A partir d'ara, toca deixar enrere les protestes i treballar en positiu al costat de la conselleria.” També el president del Consorci del Ter i alcalde de Sant Gregori, Joaquim Roca, va considerar que la Taula del Ter és “la primera pedra” per treballar “la problemàtica” que arrossega el riu i tirar endavant “una metodologia que garanteixi que se'n complirà el cabal ecològic”. “Avui se'ns ha explicat quina serà l'estratègia, i a partir d'ara posarem els elements sobre la taula per començar a parlar-ne i concretar propostes ja de cara al 2017”, va dir.
Més crítics es van mostrar, però, Jesús Soler, del Grup de Defensa del Ter, i Pau Masramon, de la plataforma Aigua És Vida. Segons el representant del Grup de Defensa del Ter, “sobre el paper hi ha molt bona voluntat, però no s'acaben de fer les coses que s'haurien d'haver fet fa temps”, recordant que “encara no s'ha implementat el pla de la llei de cabals del 2006”. Soler, però, veu amb bons ulls la intenció del govern d'utilitzar les mesures per cercar “aigua nova” i l'explotació de les dessalinitzadores. Des de la plataforma Aigua És Vida, Pau Masramon és encara més escèptic i, tot i afirmar que “està molt bé que el govern es desplaci a Girona per parlar del Ter i les mesures”, aquesta entitat no desconvocarà la manifestació que hi ha prevista pel 4 de febrer a Barcelona en defensa del Ter. De totes maneres, Masramon sosté que aniran a les taules sectorials previstes pel gener i reconeix que un “bon senyal” que indicaria que el govern aposta realment pel Ter seria la retirada del pla de gestió del districte de conca fluvial que prepara el govern perquè, segons sosté, aquest pla proposa una disminució en un 40% dels cabals de manteniment del Ter.
LA XIFRA
LES FRASES
LA DATA
La dessalinitzadora de Blanes funcionarà al 100%
L'any 2017 l'ACA posarà a funcionar al 100% la dessalinitzadora de Blanes, que ara ho fa al 50%. Actualment genera entre 10 i 12 hectòmetres cúbics anuals, que s'injecten a la xarxa de la Selva litoral i l'Alt Maresme. Ara fa mig any, però, la Generalitat va modificar-ne el contracte d'explotació perquè la planta rendeixi al 100% de la seva capacitat (que és de 20 hm³/any) de manera que la meitat d'aigua dessalinitzada s'enviarà cap a l'àrea metropolitana de Barcelona i es reduirà la pressió sobre el Ter. L'aigua arribarà fins a la planta de Cardedeu i des d'allà s'enviarà cap a Barcelona a través d'una nova canonada que es construirà els pròxims mesos. És aquesta aigua nova, de quilòmetre zero, la que ha de permetre anar més enllà a l'hora d'incrementar la garantia a la regió metropolitana.
Compromís de passar dels 166 hm³ als 140 hm³
El conseller Josep Rull es va comprometre fa unes setmanes durant una visita a Girona a reduir “dràsticament” el transvasament del Ter. Això implicava passar dels 166 hectòmetres cúbics anuals a 140 hectòmetres cúbics en el termini d'un any i mig. La taula constituïda suposa fer un seguiment d'aquest procés. Segons dades difoses ahir per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), en el període 1994-2015 s'ha transferit a la regió metropolitana de Barcelona una mitjana d'un 37% de l'aigua desembassada al riu Ter i que el valor màxim en aquest període va donar-se l'any hidrològic 2007/08 –any considerat de sequera–, quan el percentatge es va situar al 62%. En els set anys posteriors a la sequera, la transferència, segons l'ACA, ha estat del 33%.
